He tancat els ulls

He tancat els ulls
i he sentit els sons
d’un silenci sagrat.

I m’he admirat de la capacitat
dels meus ulls per veure,
de les meves orelles per sentir,
del meu nas per olorar,
de la meva gola per assaborir,
de les meves mans per palpar,
de la meva boca per parlar.

I del meu cor per bategar,
dels meus pulmons per respirar,
del meu estómac per pair,
del meu sexe per gaudir,
de les meves cames per caminar,
dels meus braços per abraçar.

I del meu cervell per pensar,
observar, ordenar i decidir.

He obert els ulls
i he contemplat embadalit
el blau del cel
i l’escuma blanca de la mar,
el verd dels arbres
recer dels ocells al capvespre,
el gris de les muntanyes
embolcallades de vent,
foscors de nit
plenes de lluna i estrelles,
esclat de flors
curulles de perfums i colors.

He tancat novament els ulls
i he volat cap a un cosmos
inabastable, inimaginable, immens, infinit,
ple de galàxies i planetes,
ple de silencis i misteris,
però real.

I m’he sentit
ESPURNA d’aquest cosmos,
en el planeta Terra on visc.