Impostos per als més rics (II)

Segona Part: Impactes i Evasió

Després de veure a la primera part d’aquest article els arguments a favor i en contra i els principis teòrics i acadèmics i el disseny dels principals instruments legislatius, veurem, per una banda, els impactes de les polítiques impositives, i per l’altra, les estratègies d’evasió no delictives utilitzant llacunes legals i estructures societàries.

Darreres novetats en l’àmbit global (Agost 2026)

La presidència dels EUA al G20 (2026): El debat internacional s’ha tensat amb l’arribada dels Estats Units a la presidència del G20 el 2026. S’ha obert un pols polític, ja que l’agenda impulsada inicialment per la presidència prèvia del Brasil (el famós pla de l’impost global del 2%) topa ara amb el marcat enfocament desregulador i de retallades de l’administració nord-americana actual.
El focus en la transparència bancària: L’evasió de capitals en paradisos fiscals per part de les grans fortunes s’ha reduït a una tercera part en els últims 10 anys. Això es deu a la maduració de l’intercanvi automàtic d’informació financera de l’OCDE.
La Proposició 40 de Califòrnia (Novembre 2026): Si els votants l’aproven a les eleccions d’aquest novembre, s’aplicarà un impost únic del 5% a la riquesa acumulada global dels residents multimilionaris del territori per finançar la sanitat pública i l’educació. La mera proposta de la taxa a Califòrnia ha provocat el canvi de residència fiscal de grans magnats com Mark Zuckerberg (Meta), Larry Page o Sergey Brin (Google). Com a resposta, s’està tramitant al Congrés de Washington el Keep Jobs in California Act of 2026, una llei impulsada per evitar que els estats puguin aplicar impostos retroactius a ciutadans que ja han marxat del territori.

Precedents

Més enllà de la teoria, diferents governs han llançat experiments fiscals reals durant els últims cinc anys que serveixen de banc de proves per a les mesures globals de 2026:

L’Impost de Solidaritat a les Grans Fortunes (Espanya, 2022): Creat com un mecanisme directe de l’Estat central per gravar els patrimonis de més de 3 milions d’euros, actuant com a contrapès a les bonificacions fiscals de comunitats autònomes com Madrid. És un dels precedents estatals més citats a Europa de taxa «adreçada exclusivament al cim».
L’Impost Extraordinari sobre Beneficis Caiguts del Cel (Windfall Tax – UE, 2022-2023): Arran de la crisi energètica provocada per la guerra d’Ucraïna, països com Itàlia, Espanya i el Regne Unit van aplicar taxes especials del 1.2% al 4.8% a les línies de beneficis extraordinaris de bancs i elèctriques. Va demostrar que els governs podien legislar de forma retroactiva i d’urgència sobre grans acumulacions de capital.
La Taxa de Riquesa del 1% a Noruega (2023): El govern centreesquerra norueg va apujar l’impost sobre el patrimoni estatal fins al 1,1% i va endurir l’impost a la sortida de capitals (exit tax). El moviment va provocar una reacció històrica: unes 30 grans fortunes noruegues (inclòs el «rei del salmó» Kjell Inge Røkke) van traslladar de cop la seva residència fiscal a Suïssa, servint d’avís sobre la necessitat que aquestes taxes siguin globals i no d’un sol país.
La taxa del 4% de Massachusetts (EUA, 2023): Els votants van aprovar la «Fair Share Amendment», afegint un impost estatal del 4% a qualsevol ingrés anual que superés el milió de dòlars per destinar-lo estrictament a educació i transport públic, obrint el camí de les actuals iniciatives de l’estat de Washington o Califòrnia.

Impactes previstos de la recaptació

L’impacte de la recaptació dels impostos als megarrics varia profundament segons el llindar de riquesa que es triï i el percentatge aplicat. Els principals models de simulació fiscal dissenyats per institucions com l’EU Tax Observatory i organitzacions com Oxfam preveuen els següents escenaris econòmics concrets per a la Unió Europea:

1. Escenari de l’Impost Global del G20 (Model Zucman)

Aquest model proposa un impost mínim del 2% anual, però aplicat únicament als bilionaris. Funciona com un terra fiscal: només es paga si la suma de tots els seus altres impostos no arriba al 2% del seu patrimoni total.

A la Unió Europea: S’estima que hi ha uns 500 milmilionaris. L’aplicació d’aquest mínim del 2% recaptaria prop de 40.000 milions d’euros anuals a escala comunitària.

2. Escenari Ampliat a centimilionaris (Model de Justícia Social)

Si el mateix tipus del 2% s’amplia a les fortunes de més de 100 milions d’euros, el volum de contribuents augmenta de manera significativa.

A la Unió Europea: La recaptació faria un salt d’escala fins a fregar els 100.000 milions d’euros anuals, ja que aquest nínxol concentra el gruix dels actius financers i immobiliaris de luxe del continent.

3. Escenari de Màxims d’Oxfam / Propostes de l’Esquerra Europea

Aquesta simulació planteja un impost fortament progressiu de tres trams directes sobre la riquesa neta: 2% a partir de 4,6 milions d’euros, 3% a partir de 46 milions, i un 5% per als milmilionaris.

A la Unió Europea: És el model amb més potencial de recaptació, estimat en uns 286.000 milions d’euros anuals. Segons Oxfam, aquesta xifra equival al cost de finançar el 50% de la transició ecològica i el transport públic de tota la UE.

Quadre comparatiu de recaptació anual estimada

Proposta / Escenari	Recaptació anual a la UE	Contribuents afectats
Model G20 (2% només a Bilionaris)	~40.000 M €	El 0,0001% més ric (~500 UE)
Model Ampliat (2% a >100 M €)	~100.000 M €	Uns 3.600 individus a la UE
Model Progressiu Oxfam (Fins al 5%)	~286.000 M €	El 0,5% superior de la població

Vies d’evasió (no delictives)

Les grans fortunes a Europa utilitzen llacunes legals i estructures societàries emparades per la normativa per reduir la seva factura fiscal. Aquestes pràctiques no són delictes d’evasió, sinó estratègies d’elusió legal o optimització fiscal agressiva.

Aquestes són les cinc vies més habituals:

1. Societats Hòlding i Diferiment de Rendes

Els megarrics eviten rebre ingressos directament com a persones físiques per no tributar pel tram màxim de l’IRPF (que a Espanya frega el 50%).

El mecanisme: Canalitzen els seus dividends, lloguers o plusvàlues a través d’una societat hòlding patrimonial.
L’avantatge: Dins de la societat, els beneficis sovint estan gairebé exempts (gràcies a les exempcions per doble imposició). Els diners es reinverteixen des de la mateixa empresa sense haver passat mai per la butxaca del propietari, aconseguint un diferiment fiscal indefinit.

**2. Viure de Crèdit (*Buy, Borrow, Die***)

Aquesta és l’estratègia reina de l’actualitat econòmica per evitar pagar impostos sobre els guanys de la borsa.

El mecanisme: En lloc de vendre les seves accions (com les d’Amancio Ortega a Inditex o Jeff Bezos a Amazon) per obtenir efectiu, cosa que els obligaria a pagar milions en impostos per plusvàlues, demanen préstecs bancaris milionaris posant aquestes mateixes accions com a garantia (aval).
L’avantatge: Els préstecs i els crèdits no es consideren ingressos i no tributen. El multimilionari viu amb un flux de caixa constant a un tipus d’interès molt baix, i el deute es cancel·larà en el futur o es liquidarà en el moment de l’herència.

3. Exempcions per Empresa Familiar i Actius Protegits

Molts impostos sobre el patrimoni a Europa (inclòs l’espanyol) inclouen proteccions per evitar que un empresari hagi de vendre la seva fàbrica per pagar l’impost.

El mecanisme: Es dissenyen les estructures perquè la gran fortuna estigui lligada a «accions operatives» d’una empresa familiar en lloc de diners en efectiu.
L’avantatge: Si es compleixen certs requisits (tenir un percentatge mínim del capital i exercir funcions de direcció cobrant un sou), el valor d’aquestes empreses sol estar exempt al 95% o al 100% de l’Impost sobre el Patrimoni i de Successions. Les oficines familiars de gestió de patrimonis (family offices) optimitzen al detall aquests requisits directius.

4. Mudances Fiscals Internes a la UE (Règims de Nous Residents)

Dins de la mateixa Unió Europea existeix una competència fiscal ferotge per atraure grans fortunes oferint «paradisos nacionals».

El mecanisme: Traslladar la residència efectiva a països amb lleis especials per a estrangers.
Exemples:
- El règim Non-Dom del Regne Unit (tot i les recents reformes).
- La coneguda Llei Beckham a Espanya (que permet als directius estrangers pagar un tipus fix del 24% en lloc del marginal de l’IRPF).
- El règim de Regne Unit, Itàlia o Grècia, que ofereixen una tarifa plana de pocs milers d’euros a l’any per a tots els ingressos que generis a l’estranger, importi el que importi la teva fortuna.

5. Arbitratge d’Actius No líquids o de Difícil Valoració

El patrimoni no és només borsa o immobles; una part substancial es mou en mercats opacs.

El mecanisme: Invertir milions en art contemporani, fons de capital privat (private equity), cripto-actius complexos o súper-iots registrats a través de pavellons de conveniència de l’estranger.
L’avantatge: Són actius amb preus molt subjectius. En un impost sobre el patrimoni, el contribuent pot declarar un valor d’adquisició molt baix o de difícil comprovació per a la Hisenda local, la qual cosa redueix dràsticament la base imposable de la taxa.