Intercanvi amb un Club de Tennis de Taula de Dublín

Al Club de Tennis de Taula Torroella (CTTT) se’ns va acudir fer un intercanvi amb els nostres jugadors/es infantils i juvenils. Ens vàrem posar en contacte amb diferents Clubs de Dublín, la llengua i el Ryanair ho aconsellaven, i el York Road Tabletennis Club  va mostrar interès. Desprès de diferents correus electrònics i una visita al club irlandès, veient que ens enteníem amb els objectius i que l’edat dels seus jugadors/res coincidia força amb la dels nostres, vàrem decidir portar el projecte a terme.

Vàrem anar a Irlanda, acompanyats pel president i sots president del nostre club, la segona setmana d’agost. Ens vàrem allotjar en diferents famílies i vam fer moltes activitats: entrenaments de tennis de taula, excursió a un llac,  veler (amb bany a les fresques aigües del Mar d’Irlanda), balls populars, bolera, visites a Dublín i “shopping” (ens va xocar el seu gran deliri per aquesta activitat).

Ens va sorprendre  el tema de la llengua, ja que encara que a Irlanda tothom parla l’anglès, diuen que és més entenedor que a Anglaterra, estan fent grans esforços per recuperar la seva llengua, el gaèlic, que havia quedat molt reduïda.

Vàrem tornar junts cap a l’aeroport de Girona i es varen estar aquí la tercera setmana d’agost, coincidint amb l’Open de Tennis Taula de la Festa Major. Ells, acompanyats per una família, pares i germana d’un dels jugadors.

Els vàrem portar a les platges de l’Estartit i d’Empúries, (els pares varen visitar les ruïnes), a Aqua Brava, (els pares varen anar al Museu Dalí), a fer una volta amb barca, a un recorregut guiat per Torroella, al Torneig de Tennis Taula, al correfoc…

Al Torneig de TT  varen guanyar quatre trofeus i ens varen ajudar a portar el bar.

El que més els hi va agradar va ser la platja, el correfoc i , com no, el “shopping” al carrer Santa Anna.

Hem pogut constatar que l’esport, en aquest cas el tennis de taula, apart de les avantatges per la  condició física i la salut, ens facilitava relacionar-nos amb altres persones, en aquest cas d’un altre país. Allà on érem més iguals era a la taula de ping-pong (potser ells, sobretot elles, en sabien una mica més).

A la segona setmana d’estar junts, ens vàrem anar relacionant més , compartint músiques, jocs, confidències…

Pensem que és una interessant forma de viatjar i de fer conèixer la nostra estimada terra.