Joan Vinyes «L’Emporion s’ha d’obrir a la gent jove»

Joan Vinyes és una persona implicada en la vida associativa, cultural i social de Torroella de Montgrí. Ara comença una nova etapa com a president de la revista Emporion, càrrec que compaginarà amb la presidència del Llibre de la Festa Major. Quedem per fer un cafè a casa seva, on en Joan em rep amb un somriure que li retorno rere la meva mascareta.

Com arribes a la presidència de la revista?

Hi té molt a veure el fet que amb Jaume Bassa, a qui rellevo en el càrrec, coincidim a les reunions del Llibre de la Festa Major, on jo havia substituït  en Joan Fuster en la presidència. La meva família sempre havia  estat vinculada a totes dues publicacions i, en una reunió del consell de redacció d’Emporion, en Jaume Bassa em va proposar a mi per substituir-lo en la presidència. Ningú va dir que no, se’m va comunicari jo ho vaig acceptar.

De quina manera hi està vinculada la teva família?

Doncs el meu pare havia sigut del Llibre, el meu avi n’havia sigut fundador i en el cas del meu avi, també havia format part d’Emporion i de tot el que movia la cultura i la societat en aquell temps a l’Ateneu del Montgrí

Et va sorgir cap dubte abans d’acceptar el càrrec?

Al principi, dic un sí amb la boca petita i condicionat, perquè jo no sóc una persona massa d’agenda. Però si hi ha una estructura, com el consell de redacció i un secretari, jo donaré el que calgui i això la gent ho sap. Un dels dubtes principals és que jo no sóc un home de lletres però estem molt ben servits de bones col·laboracions i hi ha un pal de paller en l’edició que és en Plàcid Busquets, un dissenyador que ens ho posa tot molt fàcil.

Què vol dir que no ets de lletres?

Home, que jo pensava que si haig d’escriure com en Jaume Bassa, no estic per sota…estic terriblement per sota. En canvi, sóc una persona d’opinió, amb cert criteri i suposo que la gent ha valorat la meva forma directa i clara de dir les coses; segurament el que més convenç  en Jaume Bassa és que a l’origen d’Emporion hi ha l’esperit de continuïtat que veu en mi.

Amb què et quedes de la gestió d’en Jaume?

Sense ell no s’hagués recuperat la publicació. En Jaume havia llegit els articles antics d’Emporion i s’encandila d’aquesta publicació. També penso que ell veu l’oportunitat de deixar per escrit moltes coses que sap. Ell escriu molt bons articles d’història que no han de quedar en l’oblit.  A Emporion es recupera aquesta saviesa del dia a dia, d’aprendre dels altres. Una de les coses que s’ha de proposar el consell de redacció és la publicació d’un llibre amb els articles d’en Jaume Bassa.

Què pots oferir?

Jo el que vull oferir és una empenta per a possible canvis. L’Emporion s’ha d’obrir a la gent jove. Ja que ho tenim en format digital, si els joves volen escriure que escriguin, si volen fer àudio o vídeo ho poden fer. La revista no ha de ser només una recuperació de la memòria sinó que també ha de ser una porta per conèixer inquietuds i necessitats del moment actual.

Com es pot arribar al jovent?

Des de fa temps, als joves els ha faltat un lloc físic on trobar-se. Ara, amb la compra del convent de les Clarisses, ja tenen el lloc de trobada. Ja hi han entrat, deixem que facin coses, donem-los veu. Ells ja tenen ganes de dir-hi la seva, jo ja hi he parlat i l’única cosa que puc pensar és que haurem de saber com no censurar. Jo no sé si els joves parlaran del que ens agrada, però si és la seva veritat hem de fer un forat perquè hi tinguin cabuda. 

De quina censura em parles?

No dic que hi sigui, però Emporion té uns principis. Es podrien adaptar a formes més directes, menys diplomàtiques, Els joves han de ser lluitadors, ens han de fotre canya perquè no ens adormim. Moltes coses de les que passen al món és perquè estem adormits. Si no es reconeix que la solució del món està en mans de les dones i de la joventut és que no hi veiem clar. 

Com es gestiona la revista al llarg de la història?

Emporion sorgeix d’un grup d’intel·lectuals que el gener de 1915 volen que hi hagi una revista municipal, Durant les dictadures de Primo de Rivera i  Franco es va prohibir la revista  i els mateixos impulsors d’Emporion varen crear el LLibre de la Festa Major. Emporion es va restaurar en format digital el desembre del 2006.  El que sí és cert és que l’Emporion va començar essent una revista quinzenal del poble. En el seu moment, explicava una baralla entre veïns, si un pagès li havia passat alguna cosa important sortia la notícia. I ara, no estaria malament que es pogués conèixer el dia a dia, sense xafarderies. El tema és que digués coses vàlides perquè quedin en el record i per escrit. Podria ser una proposta d’afegitó. La veritat és que en el moment actual, amb les noves tecnologies tot va  molt ràpid.

En quins altres projectes participes?

Estic ficat al Cinema Montgrí, sóc del Cine Club. En sóc des de fa molts anys, i ara el Cine Club ho porta tot, la part de cinema més comercial i el Cine Club. També formo part de l’Associació de Pares Acollidors de la Província de Girona, n’he sigut president uns quants anys, ara en sóc vocal. Pel que fa a associacions, he sigut de moltes coses, sóc inquiet per fer el que calgui. D’un temps cap aquí, estic molt involucrat en el suport a la Dolors Bassa, pinto murals, faig pancartes. També tinc el meu món particular. Em vaig jubilar l’any passat de fuster i ara em puc dedicar més temps a l’acolliment que fem conjuntament amb la Janneke des de fa 23 anys..

I la teva part més artística, també l’has jubilat?

Sempre he procurat fer obra artística. Ara tenim un projecte que  es diu «D’un Altre Temps». Consta d’uns quants poemes trets de 36 poemes del 36 d’en Ricard Creus, recitats per en Joan Massotkleiner, música de tenora d’en Jordi Molina i escultures meves. Ara el dia a dia em dona per no estar quiet, col·laborador i  creatiu.

Aquesta creativitat com es podria traslladar a la revista?

A la revista es tracta d’anar proposant canvis. Introduir gent jove, amb articles d’actualitat, d’acció  social i del present municipal. Això podria ser una idea. Per exemple, sense anar més lluny, amb la Roser Benet, una altra col·laboradora, volem anar a parlar amb l’Ajuntament per conèixer quina ajuda pot oferir a la gent que no tira endavant en aquesta situació de pandèmia i com des d’Emporion hi podríem col·laborar.

Un racó de Torroella que t’agradi especialment?

Les places, la Plaça de la Vila i la del Peix, no sé anar a una sense passar per l’altra. Hi ha molts racons però aquí hi tinc molts records d’infància i suposo que m’ha deixat una empremta més important.