L’ideòleg català de Franco

L’any 2017, vaig escriure un llibre sobre la Guerra Civil i la revolució a Torroella (1936-1939), basat en els meus records i en la transcripció de textos d’altres torroellencs que van viure i descriure els esdeveniments que van tenir lloc aquells anys a la nostra vila. Per tal d’emmarcar el meu treball dins del context històric català i espanyol, vaig consultar algunes obres imprescindibles d’historiadors solvents, com Hugh Thomas i Paul Preston. D’aquest, vaig treure força descripcions i explicacions contingudes a “L’holocaust espanyol” i, si bé no vaig prestar gaire atenció a alguns personatges, perquè tenien poc a veure amb el meu objectiu immediat, sí que vaig llegir amb atenció i em va causar una forta impressió la descripció dels fets d’un personatge, pel seu origen i condició, pels seus fets, i per l’enorme influència que va arribar a assolir. Em refereixo al capellà català Joan Tusquets.

Ara fa poc, inesperadament, l’he retrobat en el llibre “Habíamos ganado la guerra”, d’Esther Tusquets, la seva neboda, on s’explica i comenta el contingut d’una conferència de Paul Preston, de títol contundent, “Una contribució catalana al mite del contuberni judeo-maçònic-bolxevic”, que va causar cert enrenou a Barcelona l’any 2005. Per a aquells que no coneguin aquest personatge i els seus fets, crec que serà interessant de resumir el que en diuen els dos llibres esmentats.

Joan Tusquets i Terrats (1901-1998) va néixer i va morir a Barcelona. El seu pare, descendent de banquers (probablement jueus), era catalanista i molt amic de Francesc Cambó. La seva mare pertanyia a la rica família Milà, mecenes de Gaudí. D’adolescent també va ser militant catalanista, va cursar secundària als jesuïtes, es va llicenciar a la Universitat de Lovaina i va fer el doctorat a la Universitat Pontifícia de Tarragona, on es va ordenar sacerdot l’any 1926. Famós per la seva devoció i la seva enorme cultura, va ser nomenat professor del seminari de Barcelona, on va ser comissionat per escriure un llibre sobre la teosofia i, com a conseqüència, se li va despertar un interès obsessiu per les societats secretes.

En proclamar-se la República, les seves recerques van desembocar en un ferotge antisemitisme i un odi aferrissat a la francmaçoneria. En col·laboració amb un altre sacerdot, Joaquim Guiu, va construir una xarxa de maçons “informants” que explicaven les reunions a les lògies, i tots dos, utilitzant mètodes gens ortodoxos, van espiar i van arribar a calar foc en una lògia per robar documents… Aquestes “recerques” van ser la base d’un seguit d’articles antimaçònics de Tusquets per al diari El Correo Catalán i per al seu llibre “Orígenes de la revolución española”, que va tenir un èxit immens, notable sobretot perquè va popularitzar la idea que la República era fruit d’un contuberni judeomaçònic i perquè publicava els noms dels qui considerava els participants més sinistres en aquella conxorxa.

La creença en una conspiració jueva per destruir el món cristià s’havia estès a Espanya gràcies a la difusió, a partir de 1932, d’un dels llibres més influents d’aquesta temàtica, “Els protocols dels savis de Sió”, segons el qual un govern sionista a l’ombra conspirava per destruir el cristianisme i per aconseguir per als jueus el govern mundial. Tusquets va fer servir “Els protocols” com a prova documental de la seva tesi de fons: que els jueus destruirien la civilització cristiana, i els seus instruments serien els maçons i els socialistes, amb l’agitació social, la propaganda impia i el liberalisme desaforat. “Orígenes de la revolución española” es va vendre moltíssim i va provocar una sorollosa polèmica que va donar encara més difusió a les idees de Tusquets. Aquest va publicar, a més, “Las Sectas”, una sèrie de quinze llibres de molt d’èxit, al segon volum de la qual va incloure la traducció completa de “Els protocols”. Durant anys, va compilar llistes de jueus i de maçons, i encara va estendre la seva recerca a societats de nudistes, vegetarians, espiritistes, esperantistes…

Tan gran va ser l’impacte dels seus escrits quea final de 1933 va ser invitat a visitar el camp de concentració de Dachau, on els nazis volien posar en quarantena els presos polítics o els considerats antisocials o desviats. Aquells anys, el pare Tusquets tenia una gran influència sobre la dreta espanyola, i en concret sobre el general Franco, que devorava amb entusiasme les seves diatribes antimaçòniques i antisemites, expressades en un butlletí que publicava el sacerdot i es distribuïa a personalitats militars destacades; Ramon Serrano Suñer lloaria anys més tard aquella aportació a la formació de l’ambient precursor de l’alçament.

En esclatar la revolta, la família Tusquets va experimentar un sotrac duríssim. Dos germans del capellà van desaparèixer en les bregues del dia 19 de juliol, i ell es va amagar a casa d’un altre germà fins al dia 31, quan, en un vaixell alemany i amb passaport portuguès, fugí a Gènova, d’on passà a Roma i, dies després, amb permís del Vaticà, va travessar França, per arribar finalment a Burgos. Va ser rebut calorosament per Franco i els altres militars, i treballà un temps amb Mola. Quan Franco s’instal·là a Salamanca, on va ser nomenat Caudillo, el poder de Tusquets va créixer, deia missa per a la seva família, va ser preceptor de la seva filla Carmen, els visitava sovint… Amb el suport de Franco va crear una editorial, Ediciones Antisectarias, que va publicar “Masones y pacifistas”, el seu tractat antisemita més virulent. Aleshores, Tusquets ja s’havia convertit en una figura molt influent, fins al punt que l’octubre de 1938, a punt de començar l’ofensiva sobre Catalunya, va suggerir a Franco el nom de Miquel Mateu per a alcalde de Barcelona.

Tanmateix, acabada la guerra, mossèn Joan Tusquets va decidir no acceptar la Dirección General de Prensa y Propaganda que li van oferir, i va tornar a les seves tasques eclesiàstiques. També va renunciar quan Franco li va oferir el càrrec de conseller religiós del Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Preston considera significatiu que refusés aquestes propostes després d’haver tingut tant de poder, i que hi ha raons per sospitar que se sentís atemorit per la brutalitat de les forces d’ocupació de Catalunya. Havent contribuït amb tant de fervor a la mentalització i extensió de l’odi que s’amagava darrere la repressió catalana, és ben raonable especular que estigués horroritzat per les conseqüències pràctiques de les seves campanyes antimaçòniques i antijueves.

Ja a Barcelona, mossèn Tusquets es va centrar en l’educació religiosa. Va fundar revistes d’orientació cristiana i va rebatejar les Ediciones Antisectarias, que passà a dir-se Editorial Lumen, per a l’edició de textos de religió per a tots els cursos de batxillerat i altres llibres educatius, religiosos i juvenils. Poc podia imaginar que, a la llarga, quan se’n fes càrrec la seva neboda Esther, l’editorial publicaria best-sellers com “Mujercitas”, “Adiós a las armas”, “Mafalda”, “El nombre de la rosa”… O que un altre seu nebot, germà d’Esther, Òscar Tusquets, arquitecte de renom, engegaria l’Editorial Tusquets, que es faria famosa en publicar obres de García Márquez, Vargas Llosa, Cela, Aleixandre, etc. Però aquesta ja és una altra història, també molt interessant.

 

Emporion butlletí
Subscrigui el nostre butlletí MENSUAL per mantenir-se actualitzat.
Podeu donar-vos de baixa en qualsevol moment