La Diada de Sant Jordi, patró de Catalunya, un llibre i una rosa. Sant Jordi encarna el símbol de la nació catalana, la cultura en forma d’un llibre i l’amor en la rosa.
A Torroella i a l’Estartit s’han realitzat una munió d’actes en favor dels infants i, perquè no dir-ho, també dels que ja no ho som tant. Feliç Sant Jordi!
Cinquè Cicle d’Història i Humanitats, organitzat per la Fundació Vila Casas al Palau Solterra. L’expresident de la Generalitat Jordi Pujol el va inaugurar amb la conferència Idees, valor i actituds – Rigor, convicció i il·lusió. Va remarcar la necessitat que a Catalunya les idees fossin clares, el correcte coneixement dels nostres valors i una actitud ferma en la seva defensa. Rigor a mantenir un concepte de realitat que no pot ser quelcom líquid, sinó concret; capaços de defensar les nostres conviccions mantenint-les amb il·lusió. I fugir de la cultura del no (cultura de la decadència). Fou molt aplaudit pel més d’un centenar de persones que omplien totalment l’auditori.
Primavera eslava 2008. Intercanvi cultural entre l’Agrupació Sardanista Continuïtat, el grup de música Trapassacs, conjunts musicals i grups de dansa tradicional russa. 
Es desenvolupà en dos diàlegs: Enllaç en música i Enllaç en dansa. El de música es realitzà en dues jornades: a la plaça de la Vila, l’orquestra infantil d’acordions Garmònica de Moscou, el conjunt instrumental Akkord de Moscou i el cor infantil Blagovest de la ciutat de Zvenigorod, i el grup Trapassacs. A l’església de Sant Genís un concert de música de cambra ofert pel Cor de Cambra de la ciutat de Kaluga i l’Orquestra Popular Russa de Nizhni Nóvgorod. Les interpretacions infantils foren veritablement sorprenents per la seva qualitat.
En el segon, amb l’espectacle Diàleg en dansa, hi participaren l’Esbart Montgrí i grups de dansa tradicional russa. Actuacions molt aplaudides en uns espectacles plens de vivor, color i qualitat.
Els musulmans de Torroella resen a la vorera els divendres perquè a dins de la mesquita no hi tenen espai. 
Aquesta ha estat probablement la notícia més destecada de la vila en força temps. I no és pas un problema que s’hagi produït en aquestes dates. Han estat massa anys (des del 1994) de no fer front a un problema que ha tingut una repercussió en la premsa i la televisió que en res afavoreix a Torroella ni a tots els vilatans, immigrants o no. Els veïns es queixaven i el col·lectiu musulmà pressionà l’Ajuntament mentre cercaven un nou local i negociaven per adquirir una finca al polígon, al costat del supermercat Caprabo.
L’Ajuntament, cercant una solució, va indicar que aquest és el principal tema del Comitè per a la Convivència. Solució que ha arribat amb la cessió, amb caràcter provisional i per a l’oració dels divendres, de dues de les aules de l’antic convent dels Agustins.
El parc animal de Sobrestany.La Generalitat va cancel·lar la seva classificació com a nucli zoològic i va indicar que els animals del parc estaven mal atesos. L’Ajuntament va retirar la llicència, ordenà el seu tancament i donà 15 dies perquè retiressin els animals. El propietari, Alfons de Robert, es nega a admetre la situació i insisteix a veure-hi una persecució personal, al temps que indica que els animals no són del parc sinó d’una altra societat. I que la clausura del centre li ha comportat unes pèrdues de 200.000 euros. Mentrestant la Generalitat ha iniciat un estudi del cost i de la forma de retirar més de 300 animals. Els agents rurals van comprovant, dia a dia, la situació del animals, que és bona.
Segona conferència del Cinquè Cicle d’Història i Humanitats, organitzat per la Fundació Vila Casas al Palau Solterra: Les filles del Nil. A càrrec de Ricard Julià, membre de la Societat Catalana d’Arqueologia i la d’Egiptologia. En un moment en què la igualtat dels drets humans –sense diferència de sexe- es fa més palesa, la situació de la dona no és encara “paritària”. Quan el “territori” de les dones és, majoritàriament, servir el marit, la maternitat i el manteniment de la llar i els fills, la situació de les dones de l’antic Egipte sobta el nostre interès. No tan sols les de la classe dirigent sinó també les que només eren membres del poble, que gaudien d’uns drets (triar marit, divorciar-se, rebre llegats, comerciar, fer testament…) que avui moltes, en el nostre món, estan lluny de fruir. Conferència amena, interessant i molt alliçonadora.
L’aigua a la Mediterrània: causes i conseqüències de la sequera del riu Ter. Conferència a càrrec d’Albert Ruhí, biòleg i doctorand, a Can Quintana. L’exposició del tema, basada en una munió de dades i estadístiques, demostrava la solidaritat de la gent del Ter vers les contrades barcelonines. I que s’incomplia la legislació, Llei de l’11/5/1959, que condicionava el transvasament a uns cabals que no hi són ni es respectava el Pla Sectorial de Cabals de Manteniment del 2006. La solució requereix una acció conjunta, que tingui també en compte els agents socials i econòmics del Baix Ter.
Mesures que es posaran en pràctica per pal·liar la sequera i permetin regar al Baix Ter. El Departament de Medi Ambient i l’ACA han proposat unes accions per portar un mínim d’aigua als pagesos del Baix Ter: fer una dotzena de pous per bombar aigua dels aqüífers cap al riu i reaprofitar l’aigua de les depuradores de Palamós i l’Escala, amb la construcció de canonades cap a Pals i Torroella de Montgrí. La de Palamós és la més difícil pel seu cost i per la seva distància. Els regants mantenen que no es garantirà ni un 10% de l’aigua necessària per a la propera collita.
Tercera conferència del Cinquè Cicle d’Història i Humanitats, organitzat per la Fundació Vila Casas al Palau Solterra. A càrrec de Cristina Escat, historiadora de l’Art i màster en Gestió Cultural. Es desenvolupà a través d’unes preguntes claus: què entenem per cultura? Una o vàries? La cultura que es fa a Barcelona ha d’imperar a la resta? S’ha de partir de l’experiència per planificar la gestió de la cultura i hi han de tenir cabuda tots els aspectes que la fan possible. El torn de preguntes fou molt extens i amb gran participació del públic assistent.
Exposició d’escultures a Can Quintana. Tingué lloc la inauguració de Paisatges, exposició d’escultures metàl·liques -de ferro- de Viader, nom artístic de Martí Batlle, d’Ullà. Són escultures que en un nou espai expositiu, el jardí de can Quintana, s’integren en el paisatge, retornant el ferro a la natura i que permeten el seu descobriment i la circulació externa (El Montgrí) i interna (La Foradada). Ens felicitem per l’exposició i pel nou espai expositiu: el jardí del museu.
Brau, llum, mar. A Can Quintana Museu de la Mediterrània. 
Exposició de l’obra d’Elke Daemmrich, alemanya, que viu i treballa a França, prop de Toulouse. El títol de l’exposició és una metàfora de la Mediterrània: el culte al brau, a la llum i al color d’un espai, un mar, que recull cultures i formes en les seves profunditats. El brau, la flora, els insectes, els llamàntols… són els protagonistes de les seva obra en olis de gran format i gravats. Una obra que no deixa, en absolut, indiferent.
Quarta conferència del Cinquè Cicle d’Història i Humanitats organitzat per la Fundació Vila Casas al Palau Solterra. 
A càrrec de l’historiador Joan Badia-Homs, tingué lloc la que tancava aquest cicle d’història i humanitats sota el títol de Singularitats del romànic de l’Empordà i el Rosselló. La seva exposició sobre l’arquitectura del romànic religiós, a les contrades de l’Empordà i el Rosselló, a la Catalunya Nord, fou acompanyat per la projecció de diapositives de les plantes dels edificis. Destacà la singularitat d’una arquitectura amb arrels carolíngies i influència de l’art de Roma, que perdurà fins l’adveniment del romànic llombard.
L’IES Montgrí de Torroella va visitar també la central nuclear d’Ascó. 
El 13 de febrer d’enguany, van visitar la central d’Ascó. Quaranta-vuit alumnes de batxillerat i quatre professors s’han sotmès a les revisions corresponents per descartar cap efecte nociu de la radiació. La direcció del centre i els familiars estan molestos amb la central per la falta d’informació de la fuita de partícules radioactives. Per altra part, les revisions als 44 estudiants dels Maristes van donar també negatiu.
La Tesi Doctoral defensada per Xavier Ferrer i Junqué a la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la UB ha obtingut la qualificació d’EXCEL·LENT CUM LAUDE. Ha estat, per a tots els que formem Emporion, una preuada notícia. Volem felicitar des d’aquí l’economista i politòleg Xavier Ferrer. I felicitar-nos també per poder comptar des del primer número d’Emporion amb la seva col·laboració i, com sempre, amb la seva amistat.
Masos i masovers. El dissabte 26 d’abril, Joan Margall, Joan Serra i Jordi Bellapart van presentar la pel·lícula-document Masos i masovers sobre la creació, a Torroella de Montgrí i l’Estartit, del que avui és la plana del delta del Ter. Jordi Bellapart ha recollit, amb la col·laboració de Joan Serra i Narcís Arbusé, la història de les masies del delta del Ter i el record de vivències de masovers i propietaris -onze persones- sobre la seva vida al mas. Un tros de la nostra història que convenia recordar. El cinema estava ben ple, unes 250 persones i els aplaudiments foren llargs i intensos.
Visita masos, 26 d’abril – Mas Ferrer- Mas Pla i Pinell de Dalt
