Notícies

29è Festival de Músiques de Torroella de Montgrí
-Una gala Händel. En una de les parets laterals de l’Església es projectava el logo del centenari de la Costa Brava, una nit musical que el commemorava.
La soprano catalana, Núria Rial, solista convidada al 29è festival de músiques de Torroella, va oferir la seva segona interpretació amb la mezzosoprano lleidatana, Marta Infante, i l’orquestra Acadèmia 1750, sota la direcció de Paul Goodwin.
Donaren vida a la gala Händel – Telemann, dos compositors que varen compartir 60 anys de gran amistat. Interpretant les àries de les òperes de Händel, composades per al públic anglès, i la Música de Table de Telemann. Foren molt aplaudides pel públic, que fou premiat amb dos duets fora de programa.

El pianisme simfònic rus. Boris Berezovsky, considerat un dels virtuosos del piano ho va demostrar amb la seva interpretació de vuit Preludis de Sergei Rakhmaninov, l’opus 51 Sis Contes de Fades, de N. Medtner, i els Quadres d’una Exposició de Mussorgsky.
Els inoblidables preludis de Sergei Rakhmaninov i l’obra de Medtner composaren la primera part del concert. En la segona, l’obra de Moussorgsky, fundador del famós grup dels cinc russos, va adquirir una grandiosa dimensió. El públic, després d’haver escoltat l’ultima peça del programa, va dedicar-li una llarga i gran ovació. Per agrair-la, Berezovski va correspondre amb tres o quatre peces de propina (Estudis de Chopin). Un concert per a recordar.
-De la Cançó Alemanya i Catalana a l’Òpera italiana. Composaren el setè concert del 29è Festival de Músiques de Torroella de Montgrí, obres de tres compositors, Richard Strauss, muniquès, Frederic Mompou, barcelonès, i Giuseppe Verdi, milanès. Interpretades per la soprano Katarina Jovanovic, acompanyada al piano per Nigel Foster. La sopprano Jovanovic va guanyar el primer premi del Concurs Internacional Montserrat Caballé, i assolí els anys 2003 i 2004, el guardó a la millor artista estrangera dels premis francesos Victoires de la Musique.
Durant la primera part del concert cantà sis lieders de R. Strauss i cinc melodies de Mompou, sobre textos de Paul Valery Unes i altres precisen certa dolçor en la veu. En la segona part interpretà set àries de Verdi. Altrament va demostrar que es sent millor en aquest repertori i els aplaudiments sonaren molt més forts que en la primera part, aplaudiments que correspongué amb una peça fora de programa.
Una Nit de Música Txeca. Esperem amb ànsies el nou auditori. L’església de Sant Genís, tot i les seves dimensions, una de les més grans d’una sola nau, no té les mides precises per acollir una gran orquestra. No obstant les dificultats inherents a l’espai foren suplertes amb el bon fer de l’orquestra Czech National Symphony Orchestra, sota la direcció de Jan Chalupecký, que sonava de forma excel·lent dins la construcció gòtica.
Una música, dita nacionalista, porta arreu del món el record de Praga, amb El Moldava de Bedrich Smetana, o el Concert per a Violoncel i Orquestra de Dvorâk, amb Michal Kanka al violoncel, molt aplaudit per la seva interpretació, que correspongué amb dues peces fora de programa.
A la segona part gaudirem de l’obra, feta en l’estada als Estats Units, del gran compositor txec, Antonin Dvorâk, amb la Simfonia núm. 9 Del Nou Món. Una magnífica obra i excel·lent interpretació que arrancà grans aplaudiments.
-El cinema polític de Sergei Eisenstein, El Cuirassat Potemkin. A la plaça de la Vila, l’Orquestra Simfònica Nacional Txeca, dirigida per Jan Txalupecky, va interpretar els fragments de les cinc simfonies de Dmitri Sostakovic que Sheldon M. Rich va seleccionar, com a banda sonora de la pel·lícula? El Cuirassat Potemkin, de Sergei M. Eisenstein. Pel·lícula estrenada el 1926 per commemorar el vintè aniversari de la revolució russa de 1905.
Uns problemes tècnics de sincronització entre la projecció en la pantalla i la informació que rebia el director Txalupecky de l’ordinador al costat de la partitura, anaven desfasant música i imatge. I va deturar la projecció informant del problema al públic per mitjà d’un violinista català de l’orquestra. Recomençada des del principi, amb la inclusió del temps real de projecció a la pantalla i en el seu monitor, es va apreciar un millora substancial en la sonoritat de l’orquestra i una atenció més intensa per part del públic assistent, al coincidir música i imatge.
Les escenes, per molts ja conegudes, prenien un nou valor, un nou sentiment, com si el drama superés la política, amb uns resultats premiats amb forta ovació del públic assistent.
Experiència i obra a Rincón, Beethoven i Schumann. En la primera part, la Danubia Orchestra Óbuda, sota la direcció de Alexis Soriano, un dels directors espanyols de major projecció internacional de la seva generació, i el violinista Sergei Krilov, nascut a Moscou en una família de músics i amb un ampli palmarès, varen interpretar l’obertura de Le mariage de Figaro que porta també com a títol? La folle journé, potser per això va donar la sensació que el tema de Mozart era molt curt.
Molt diferent fou quan violinista i orquestra varen interpretar el Concert per a violí i orquestra de Beethoven, aplaudit amb entusiasme i premiat amb una obra de Bach adaptada al violí.
La segona part va començar amb El noveno día de la creación, una obra que Eduardo Rincón, (que viu ja fa bastants anys a Torroella), Inspirada en els murals de Jesús Mateo a l’església de Sant Joan Baptista a Alarcón (Conca), fou molt aplaudida, amb la presència del compositor, juntament amb el director i la totalitat de l’orquestra. Finalitzà el concert interpretant l’orquestra hongaresa la Simfonia Renana, de Schumann, fortament aplaudida.

-La Fascinació de la Veu del primer barroc. Música i paraula a la Itàlia del XVII. Núria Rial, soprano, i Carlos Mena, contratenor, i la prestigiosa Ricercar Consort, actuaren plegats a Torroella de Montgrí, interpretant música cantada italiana del segle XVII.
Un concert amb obres de Barbara Strozzi, Sigismon D’India, Claudio Monteverdi, Bartolomé Selma i Saavedra i altres d’anónimes, que deixava un molt agradable ressò d’unes obres cantades, sorgides a Florència a finals del XVI i principis del XVII que es representaven, amb complicades postes en escena, en palaus i cases senyorials. Obres (en italià òperes) on el cant va deixar de ser polifònic (a dues o tres veus) pel ser monòdic, va permetre entendre i seguir l’argument de l’obra, tal com es podia fer avui amb l’addendum del programa del concert que contenia els textos que s’estaven interpretant. El diàleg que s’establia entre les veus de la soprano i del contratenor feren encara més interessant un concert aplaudit intensament. Aplaudiments premiats amb un bis.

-La Modernitat del piano d’Albéniz i Ravel.
Un any més el eminent concertista, Joaquin Achúcarro, va tancar el Festival, amb obres d’Albéniz i de Ravel, trobada entre dues concepcions de la modernitat de composicions que tenen un segle de vida. Homenatge d’Achúcarro a Isaac Albéniz, en el 100è aniversari de la seva mort, amb la interpretació meravellosa de Sevilla, Evocación, El Puerto, El Albaicin, Tango i Navarra.
En la segona part es dirigí al públic dues vegades per donar una més complerta visió de la música de Ravel, temuda i estimada per la seva bellesa dins la més alta dificultat d’interpretació. Relatà una anècdota en la que “en temps de la primera guerra mundial, Arthur Rubinstein interpretà en un concert a Madrid els Valsos nobles i sentimentals que foren escridassats. El concert prosseguí amb obres d’altres compositors que reberen les més fortes ovacions del públic. Per atendre’ls es dirigí al públic: donat que no havien comprés l’obra de Ravel, ara com a bis, tornaria a interpretar-la. I així ho va fer en la seva totalitat! “.
En la segona de les seves intervencions comentà l’obra Gaspard de la Nuit. D’Ondina destacà el seu cant, reflexa de la Lluna en les aigües del llac, que creix per seduir al poeta, però aquest respon que ja ha donat el seu amor a una altra dona. Ondina esclata violentament i desapareix. De Le Gibet comentà el so persistent de la campana que toca a mort pel penjat a la forca, ben roig per la llum del capvespre. I sobre Scarbo: la seva dansa grotesca i fantasmagòrica amb la gorra punxeguda i l’esquellinc a la punta, que finalment s’esvaneix entre la boira.
La ovació final continuada i interrompuda només per la interpretació de tres peces fora de programa, donà fi al concert i al Festival de Músiques de Torroella de Montgrí.

Les nits d’estiu a Can Quintana
-Gerard Quintana, en concert acústic. Amb un ple total, amb totes les localitats exhaurides (el concert no era gratuït i no en quedava ni una), el cantautor gironí, ex-líder de Sopa de Cabra, Gerard Quintana, va actuar en les Nits d’Estiu del Museu de la Mediterrània.
En realitat va desenvolupar un diàleg amb el públic en el que introduïa una a una les seves cançons, que el públic premiava una i altra vegada amb els seus aplaudiments. No eren tan sols els seus fans, era tot el públic. Joves, pares amb fills de curta edat, ja de certa edat… tots l’escoltaven, alguns taral·lejaven i tots aplaudien.
No es contaren fàcilment les obres fora de programa, que el públic premiava i exigia, i la condescendència amb què Gerard Quintana les acollia.

-Algèria a Torroella dins de les Nits d’Estiu de Can Quintana. La cantant algeriana Neila Benbey va oferir un concert al pati de Can Quintana. Un dels tres concerts programats que arribaren a Torroella dins del cicle Diversons de la Fundació La Caixa.
El pati del Museu de la Mediterrània va omplir-se de sons excitants i evocadors, de l’altra riba de la Meditarrània, del Magreb, amb la veu de Naila Benbey, que s’acompanyava unes vegades amb guitarra i percussió, solament amb percussió, i en altres s’apagava la veu i quedava una música tan sols percudida plena de matisos. Una realitat cultural tan propera i, a la vegada, tan llunyana.

-Yardem tanca el cicle Diversons a Can Quintana. El grup de música sefardita, Yardem, va tancar el cicle de concerts Diversons, amb un concert construït a partir de la música sefardita (jueus espanyols expulsats pels Reis Catòlics l’any 1492). Veritable punt de trobada entre el romanç castellà, la tradició jueva, la musicalitat andalusa i la percussió més enervant de tot el nord d’Àfrica fins a Turquia.
El grup format per veu, guitarra i percussió, violí, i percussió, va interpretar un seguit de cançons castellanes antigues, música típicament jueva i altres de marcat caràcter andalusí. Forts aplaudiments seguien cada interpretació i les repeticions finals.

-Concert amb Acció Festiva. Una tarda d’estiu al Pati de Can Quintana, amb Acció Festiva. Un conjunt format per músics joves del Baix Empordà amb Marc Foix, guitarra, Aleix Cansell, piano, Aniol Alabau, trompeta, Jordi Pareta, bateria, Edu Frigola , saxo i gralla, i Pau Feliu, baix elèctric.
La seva música agrupa diferents estils amb un objectiu clar: que el públic en gaudeixi i que acompanyi una agradable vetllada. Públic que va aplaudir copiosament les seves intervencions. Objectiu aconseguit amb ells ben evidenciat.

La festa Major de Sant Genís a Torroella de Montgrí.
Clar protagonista del mes d’agost, és la nostra Festa Major. Resumirem els esdeveniments que varen tenir lloc al llarg dels dies de la festa.

-58a Exposició d’art local. A la capella de Sant Antoni l’exposició d’art local. Com tots els anys, ja es la número cinquanta-vuit, recollia les obres dels torroellencs, grans i joves, que tenen en l’art la seva fita més preuada.
Al recórrer l’exposició vas gaudint ara d’una obra ben acabada, ara d’una que promet un futur… Des d’aquestes ratlles voldríem recomanar-vos la seva visita, que pot ser un punt d’inflexió d’una carrera dels expositors torroellencs que hi participen.

-Presentació del Llibre de la Festa Major 2009. L’Associació del Llibre de la Festa Major, constituïda l’any 2006, amb la voluntat d’obrir l’edició del llibre a totes les persones amb inquietuds culturals que hi volguessin col·laborar. Va presentar a Can Quintana, Museu de la Mediterrània, el llibre Torroella de Montgrí. Festa Major 2009, amb un subtítol que reflecteix clarament els objectius que se’n esperen, “Art · Cultura · Ciència · Història · Actualitat”. I aquest és ja el quart per ella editat. En realitat, el llibre ha complert ja 81 anys, encara que, per diverses circumstàncies polítiques i de guerra, n’han vist la llum 69.
Inicià la presentació l’Alcalde Josep M. Rufí, seguit d’unes paraules del president de l’associació, Joan Viñas, i un comentari de Joan Surroca sobre el seu article Salvador Dabau i Caussa en el centenari del seu naixement.
Una projecció de reculls de vídeos filmats per Mn. Pou, editats per Jordi Bellapart, conclogueren l’acte, mentre es sentien comentaris del públic assistent sobre les persones o circumstàncies que omplien la pantalla.
-La Fira d’Atraccions a l’Aparcament del Riu Ter. Un any més arribaren els firaires i les atraccions esperades per tota la quitxalla. Seria per a ells Festa Major sense elles La resposta, sens dubte, seria un no rotund!
-Correfoc amb els Ducs del Foc. Dos varen ser els correfocs per ells organitzats, un el tradicional i l’altre, el Correfoc Mussolets, dedicat especialment als infants, la nit següent.
En la nostra festa és esdeveniment fonamental, amb arrels molt profundes que formen part del nostre tradicionari. El foc caient com a pluja, o petardejant amb contundència, des de la plaça de la vila passant pels carrers i finalitzant a la plaça de la muralla, acompanyat i desafiat per tot el jovent, és un succés digne de viure pels joves i per poder-lo recordar i explicar pels que ja no ho són tant.
-Tecno House Festival Montgrí. Les vetllades que ha omplert aquest festival Tecno-House, amb les actuacions de DJ. i gogos, subjuguen al públic jove, majors de divuit anys.

-Les medalles del Montgrí. El dia 24, a les 8 del vespre, Can Quintana Museu de la Mediterrània es va vestir de gala per al lliurament de les medalles del Montgrí. Amb l’ajuntament en ple, l’Alcalde Josep M. Rufí va llegir l’acord en el que es concedia la medalla, a títol pòstum al pagès i fotògraf Josep Casadellà, a l’ex-llevadora Pilar Cabratosa i al Club Handbol Montgrí. Seguidament va detallar el trets més destacats de la biografia dels homenatjats amb la medalla del Montgrí aquest any 2009.
Quan recolliren la medalla, cada un d’ells va agrair la distinció. En el cas de Josep Casadellà, la seva vídua, molt emocionada com és natural al recordar el marit absent.
Agraïment de tots per la tasca desenvolupada per cada un d’ells en pro de Torroella i de tots els seus vilatans.
-Pregó de la festa, sopar popular, Els Tres de Xauxa, cremat, i ball. Aquest any fou novetat l’emplaçament del sopar de germanor. Es celebrà als jardins de John Lennon, en lloc de la plaça de la Vila. Canvi imposat per la multitudinària concurrència de comensals que s’hi apleguen, creixent any rere any.
El pregó, encarregat per l’Ajuntament a Cels Sais i Ballester, una persona compromesa amb el seu municipi com feren palesa en la seva presentació l’Alcalde Josep M. Rufí i el regidor Josep Surroca.
El pregó desenvolupava els records i vivències d’una Torroella que ell, en Cels -com es conegut per tots els torroellencs i la Caixa de Girona, com la Caixa d’en Cels- va viure en primera persona.
Uns records i vivències que agrairíem tots, podés plasmar, negra sobre blanc, en unes memòries necessàries per a font de la història de la nostra vila.
El sopar, amenitzat pel les cançons tavernàries dels Tres de Xauxa, el feren encara més saborós. La Penya Barcelonista de Torroella va servir el tradicional cremat de Sant Genís, i va tancar la vetllada el ball, a càrrec del conjunt Les Kumbes del Mambo.

-Cercavila dels Gegants de Torroella. Acompanyats pels capgrossos, i amb la música electritzant dels Grallers del Montgrí i Els Xatis, els Gegants feren la cercavila, començada a la placa, recorregué els carrers de la Vila.
L’acompanyament popular, més nombrós que mai, amb les músiques electritzants de gralles i timbals. Potser és una visió un xic personal, però ha estat l’any en que s’han vist més cotxets d’infantons en el seguici. Per molts anys i bona Festa nous torroellencs.

– Missa concelebrada en honor de Sant Genís. El nostre patró Sant Genís, notari i home de bé, morí martiritzat defensant les seves creences. En el seu honor es va dir una missa concelebrada per tots els preveres de l’arxiprestat Montgrí-La Bisbal, exrectors, fills de Torroella, vicaris, que han tingut relació amb la parròquia. Al mateix temps s’homenatjà als mossens Carles Mundet i Josep Quer, que celebren aquest any 2009 les seves bodes d’or sacerdotals.
El cant anà a càrrec de la Coral del Recer i membres del Cor Anselm Viola, que sota la direcció d’Eduard Font, interpretaren una missa per ell composada.

-Vermut al passeig de l’Església i Ball de Gegants. El vermut ofert en nom dels Senyors Gegants de Torroella, es va servir al Passeig de l’Església a la sortida de l’Ofici.
I el Ball de Gegants tingué lloc a la Plaça de la Vila, on Geganta i Gegant, llueiren les seves habilitats en un ball ple de ritme i joventut, impensables en una parella que ha celebrar aquest any els seu 400è aniversari. La mateixa edat que la nostra església gòtica.

Sardanes a Plaça. Com no podien faltar en la plaça on es ballà per primera vegada la sardana llarga, les cobles l’han omplert amb els seus sons, quatre dies de Festa Major. Els Montgrins, el Foment del Montgrí, Els Rossinyolets i la Principal de Banyoles varen tocar-ne cinc ballades.
Són de recordar, no masses anys enrere, quan la plaça s’omplia de gom a gom i fer-ne una bona difusió del que va representar la sardana, empordanesa, en defensa de la catalanitat.

-Cafès concert de tarda i ball de nit amb les orquestres Montgrins i Maravella. Les tardes del primer i segon dia de la Festa constitueixen el moment en què les dues cobles orquestres contractades demostren el seu bon fer i saber.
Els jardins John Lennon, l’antic camp de futbol, s’omplen de gent, música i cançons. I cada una de les orquestres intenta superar l’altra, en la seguretat que el veritablement important és la participació del públic en aital competició. Tant els Montgrins com la Maravella reberen els seus aplaudiments.
I a la nit, ball, on els no massa joves gaudeixen de la dansa i dels seus records, i els més joves van als concerts de Barraques.

-Actuacions dels esbarts Montgrí i de Sant Martí. La secció infantil de l’Esbart Montgrí va interpretà, a la plaça de la Vila, el conte dansat d’El Flautista, una història feta torroellenca, inspirada en El flautista d’Hamelin. En ella es representa que fa ja molts els joves del poble jugaven i ballaven tranquil·lament quan, de cop i volta, uns rosegadors van aparèixer i van espantar tothom. La dansa es va desenvolupant tot escoltant una música lleugera i misteriosa que ve del Montgrí, tocada per un vell flautista, que recorda a tots els nens que és molt important complir les promeses.
I L’Esbart Sant Martí va presentar a la plaça de la Vila el seu espectacle Revolta.

-Teatre: Toni Albà i Fermí Farnàndez presenten Els Brots. Una bogeria políticament incorrecte:
Tres tocats de l’ala i un violinista sonat es reuneixen a la saleta del seu club selecte per comentar les notícies dels diaris i parlar de tot allò que tant ens agrada a tots però que no ens ensenyen a la tele.
Per què? Doncs, perquè no és políticament correcte: l’escatologia, el sexe, la bogeria…i tot allò amb aquest punt de partida. Així definien el seu espectacle, Els Brots, representat a la Plaça de la Vila de Torroella de Montgrí.
Evidentment es va gaudir d’una bona dosi de riure amb Toni Albà, Fermí Fernández, Gerard Domènech i Xavier Macaya, a la Festa Major de Torroella.

Concerts de Barraques. Concerts organitzats per diverses entitats torroellenques que amb la participació dels conjunts Els Matats, Kaponata Hen, Sol Lagarto, Radical Animal Beat, D’Callaos, Jaleo, Talco i Pepper Pots, son cada any punt de trobada de tot el jovent.

-Els esports. Plenament representats en la Festa Major.
Tenis de Taula, Campionat de Futbolí, Campionat de petanca, Simultànies d’escacs, han omplert l’espectre esportiu de la nostra Festa Major

-I per a els més petits al pati de Can Quintana. Els més petits han gaudit de les actuacions de la Companyia Catacrac que va presentar el seu espectacle, Peter Pan, i de la Companyia Marcel Gros amb Marcel Sol, pallasso.

Esdeveniments a l’Estartit durant el més d’agost.
Un reguitzell d’activitats es varen desenvolupar en un mes eminentment turístic que la població pròpia i forana va poder gaudir.

-El Doppler Ensemble, Conjunt de l’Acadèmia 1750. Sorgit de l’Orquestra Històrica del Festival de Torroella de Montgrí, format per dos flautes travesseres, violí, violí i viola, violoncel i piano, va interpretar a l’Estartit, a l’Església de Santa Anna, un conjunt de peces que tenen el seu punt de partida en el duet de flautes travesseres, amb composicions de Carles Baguer, C.F. Abel, F.Schwindl, F.Kromer i Franz Dopler, compositor que dona nom al grup instrumental. Inicià així el seu recorregut musical que fou molt aplaudit pel públic assistent.
-Música per dansar, sardanes, i Cançons populars
A la plaça de l’Església: Música per a dansar amb el grup Trapassacs. Danses catalanes El Flautista, amb l’esbart Montgrí. Sardanes amb la copla Principal de Banyoles.? ?

Al Moll Llevantina: Ball amb el Conjunt Albert Grup
-Animació infantil.
Davant l’Oficina de Turisme: Cançons populars amb la Coral Passarells. Animació infantil amb Oriol Canals
-Cinema al carrer i pel·lícules documentals
Cinema al carrer davant l’Oficina de Turisma: La pel·lícula Madagascar 2 i documentals del fons Marí del Festival Mundial de l’Imatge Submarina d’Antibes i del Festival de l’Estartit MIMA.

Festa Major de Sant Genís 2009