Per Sant Jordi, les Sant Jordi!

Sant Jordi és una de les diades més estimades a Catalunya. Podríem parlar de dracs, cavallers o princeses, de roses o enamorats. Però avui us vull parlar de llibres i de dones, fent un recorregut per les premiades en el Premi Sant Jordi de narrativa. 

El premi Sant Jordi de novel·la es celebra com a tal, des de l’any 1960, i de les 61 edicions només  vuit dones han estat guanyadores del premi. Avui que és Sant Jordi, és un bon moment per fer un petit homenatge a cada una d’elles i les seves obres. Des de la primera l’any 1961, Mercè Rodoreda, fins a l’última l’any 2003, Carme Riera.

Començarem amb la primera, Mercè Rodoreda. La vida de Rodoreda és apassionant, fugint de l’opressió franquista, deixa el seu fill enrere. L’exili li porta penúries però també li dona prestigi com a escriptora. La primera novel·la que presenta al premi Sant Jordi, quan encara s’anomenava Premi Joanot Martorell (1959) és potser la seva obra més coneguda, La plaça del Diamant.

L’any 1966, el jurat decideix atorgar el premi a una obra ja publicada i Mercè Rodoreda guanya amb El Carrer de les Camèlies el Premi Sant Jordi.

Els dos anys següents, també guanyen el premi dues dones, Antònia Vicens i Maria Aurèlia Capmany.

La mallorquina Antònia Vicens guanya amb la seva obra 39º a l’ombra, això la situa com una de les figures més representatives de la literatura catalana de la seva època. Aquesta obra és traduïda a l’alemany i al català. Actualment viu retirada en una finca on encara escriu. Com a escriptora Vicens ha rebut el reconeixement tant dels seus companys, fent-la sòcia d’honor de l’Associació d’escriptors en Llengua Catalana, com d’organismes oficials, i la Generalitat li atorga el Premi Nacional de Cultural l’any 2016.

Maria Aurèlia Capmany, premi Sant Jordi 1968, amb la seva obra Un lloc entre els morts. Què puc dir de Maria Aurèlia Capmany? A part de ser una brillant escriptora, Capmany va lluitar per la igualtat de la dona, va creure que un món millor era possible i va destacar com a activista cultural i política, antifranquista i feminista declarada. 

Maria Aurèlia va ser una de les escriptores més polifacètiques, escrigué narrativa però també dramatúrgia, assaig i fou una gran traductora.

La quarta dona a guanyar el Sant Jordi és Montserrat Roig, amb la seva obra El temps de les cireres. Roig va ser molt coneguda per la faceta periodística i per ser una persona implicada en el món de la política. Una altra obra de gran ressò de Montserrat Roig és Els catalans als camps nazis (1977), un document  d’una cinquantena de testimonis  dels camps de concentració alemanys.

Al meu cap una llosa va ser l’obra guanyadora d’Olga Xirinacs l’any 1984. És una escriptora molt prolífica, tant en llengua catalana com en llengua castellana. Xirinacs combina la seva passió com a escriptora amb la música, i dona classes de piano. El mar és el tema principal de les seves obres. Té 45 llibres editats, de poesia, narrativa i assaig, i prop de 300 contes publicats, la majoria per a adults. 

Maria Mercè Roca amb Cames de seda va ser la sisena dona a guanyar el Sant Jordi. Una novel·la intimista on es toquen temes com la mort, les inseguretats personals i dificultats de les relacions familiars. Com a curiositat i per aquells i aquelles que els agraden els serials de tv3, Maria Mercè Roca va ser guionista de Secrets de Família. L’acció d’aquesta obra es centrava en el barri de Sant Narcís de Girona, on l’escriptora va començar el seu camí en el món de la política i hi ha viscut durant molts i molts anys. 

El 1993, Isabel-Clara Simó guanyà el Sant Jordi amb la seva novel·la La salvatge, una obra on es veuen reflectides les relacions humanes de poder i possessió entre una dona jove i un sexagenari ric. Com diu Sebastià Alzamora en un article, «la ideologia d’Isabel-Clara Simó concordava amb el seu temperament: era una dona revoltada, i des de la revolta era com es plantejava la seva manera de ser en el món. Revoltada contra el masclisme, contra el nacionalisme, contra tota forma d’autoritarisme, i partidària acèrrima de la llibertat».  

L’última dona  que guanya el premi Sant Jordi és Carme Riera, l’any 2003, amb la seva novel·la La meitat de l’ànima.  Aquesta novel·la parteix de la desaparició a Portbou de Cecília Balaguer al 1960 i la cerca d’aquesta per part de la seva filla. Riera ens parla en dos temps, el temps de la postguerra, protagonitzat per la mare, i l’època actual, protagonitzada per la filla. 

Només vuit dones han guanyat el Premi Sant Jordi de Narrativa, però la literatura catalana està plagada de grans escriptores que no queden reflectides en aquest text. De totes maneres, us proposo aquest Sant Jordi buscar una d’aquestes novel·les i entrar en el món de Rodoreda, Capmany, Roig, Vicens, Simó, Roca, Xirinacs o Riera.