| El Quechua Alli chiricama nuna Catalocenses Kay yacap Patria sumaq tuki Ecuador
Uyway mayuc uiqu valles ashiy uuru
wan petrolio
wan wan warmis sutata tanitaniy cuyaq wan
wanta. Wan numa kaliposapa lulapakug mincay pr i
uyukupay de l lakiy kusisa yupanki
ary uyway kapuy quipay mana imayuq
warkch pti ej muna magay wamag Perú
Colombia wan asta Españoles
Chutay huiquiy platano yuca café pelrolio
wan lulapakuq mincay wan petrolio…,
wan pty ej tahua nunas latay de la politica
duinu wan apay hitagay a migrar Hanag sanag los walash warmis tayta ayllu
yawar may lakiy pallgay de su ayllu
kasta ancha chiyap kalu hatun limpu kutiy
chaytrau lo hlli wan que katraykuglusa
Ayllu kasta que kuyay wan le munanquichu
achka faltay fwoltay mlkuna mikuy hinakuy
muudana wasi para estar kushisha. Wan el Ecuatoriano imaypis winay alli kushi
kushisha a ila pa yki
Catalocenses ima ima taq lisqiy las tishqu
Galapagos wan a llamiy malliy
ñugafichikpa yaganshikpa mikuna mikuy el
cuy las chuccucharas los llapingacchos la
guatita las arrurras wan las arepas wan
achka plaatu tran tra mas alli llankani Kushischa wan muy agradesido y aser les
Iisquiy ñuka pinsay
Asto pronto, kayagama, kayagama, kayagam | Història d’Equador en forma de poema
EI que sent el nadiu quítxuaAquesta es la meva bonica pàtria, Equador.
Té de tot: rius, muntanyes, valls, mines d’or
i fins i tot petroli.
Les seves dones són tan precioses que
semblen lliris i roses,
i els seus homes són forts, treballadors,
honrats i molt gelosos.Ho hem tingut tot, i som pobres perquè ens
han visitat molts invasors:
peruans, colombians i espanyols.
Exportem plàtan, iuca, cacau, cafè, petroli…,
fins i tot les nostres forces,
però unes quatre persones de la política
creuen que en són els amos
I ens han portat a migrar. Quan s’emigra, ho pateixen tots:
els nens, les dones, els pares,
perquè és una separació molt llunyana en
la distancia i en el temps.
Quan retornen, moltes persones ja no
troben els seus éssers estimats.
Éssers que un dia van ser l’amor, les
il·lusions, les alegries, la llar feliç,
però hi faltava menjar, vestit, un sostre i
una estabilitat a la vida. Però l’equatorià sempre és tranquil, alegre,
respectuós i acollidor.
A tots els catalans, els faig una invitació a
visitar les boniques illes Galápagos i a
assaborir el tradicional cui, les
chuchucaras, els llapingachos. la guatita,
les arruras, les arepas i molts altres plats típics. Us estic molt agraït per haver-me convidat
a participar en aquestes boniques festes de Sant Jordi.
Fins aviat, adéu, adéu, adéu! [Poema d’un humil equatorià per a la gent de Catalunya recitat per ell mateix] |
