Dos proverbis
Els darrers mesos he exposat força refranys, avui proposo dos proverbis.
“Abans d’ensenyar, aprèn”
Massa gent sentencia sobre assumptes complexos sense saber-ne gaire o gens, només cal mirar la televisió o seguir les xarxes socials. El proverbi fa present que s’ha de treballar molt una matèria per arribar a ser-ne mestre.
“Qui mal entén mal respon”
Són freqüents les respostes equivocades només pel fet que hom no ha escoltat prou bé la pregunta, o perquè no l’ha entesa. En aquest darrer cas, molta gent no demana aclariments, o no s’ho fa repetir, per por de fer el ridícul.
Frases fetes
Aquest mes en presento algunes que utilitzen el mot “ull”:
“Costar un ull de la cara” – Haver de pagar un preu molt elevat.
“Creure (o fer) una cosa a ulls clucs” – Sense posar en dubte (o sense mirar el risc).
“Fer els ulls grossos” – Dissimular, fer el desentès.
“Fer uns ulls com unes taronges” – Mirar amb sorpresa, admirar-se.
“No veure-hi de cap ull” – Estar satisfet, content, feliç.
“Passar per ull” – Caure accidentalment una cosa per un forat, sortir d’una guia.
“Tenir cara i ulls” – Estar bé una cosa, tenir bona presència.
“Tenir els ulls al clatell” – No saber veure una cosa evident, que es té al davant.
Solucions proposades per a “Mandar al cuerno“
“Enviar a pastar fang” (Ma. Rosa Mateu, Julià Sanz)
“Enviar que el moqui la iaia” (Julià Sanz) (“Ves que et moqui la iaia”)
“Engegar a fer punyetes” (Ma. Rosa Mateu)
“A fer punyetes” (Pere Camps Pascual)
“Engegar a fregir espàrrecs” (Joan)
“Engegar a dida” (Roser Benet)
He escollit per comentar: “Engegar a dida”.
Quan era freqüent que les dones tinguessin força fills, no era estrany que els fos difícil d’alletar els últims que arribaven. Aleshores, algunes famílies benestants portaven aquests últims nadons a dida, és dir, a una dona que tenia prou llet per alimentar-los, i com que això suposava enviar-los a una família de nivell social més baix, “engegar a dida” volia dir, pròpiament, enviar algú a un estat pitjor que l’actual. (Sovint, però, de grans, el nen o nena seguien mantenint estreta relació i estimació per la vella dida, el seu marit “didot”, i els “germans de llet”).
“Como mucho”
Feu una proposta: Quina expressió catalana de significat semblant podríem utilitzar?
El mes vinent comentaré les respostes rebudes.
Contesteu aquí
