Dos proverbis
Els darrers mesos he exposat força refranys, avui proposo dos proverbis.
«Abans d’ensenyar, aprèn»
Massa gent sentencia sobre assumptes complexos sense saber-ne gaire o gens, només cal mirar la televisió o seguir les xarxes socials. El proverbi fa present que s’ha de treballar molt una matèria per arribar a ser-ne mestre.
«Qui mal entén mal respon»
Són freqüents les respostes equivocades només pel fet que hom no ha escoltat prou bé la pregunta, o perquè no l’ha entesa. En aquest darrer cas, molta gent no demana aclariments, o no s’ho fa repetir, per por de fer el ridícul.
Frases fetes
Aquest mes en presento algunes que utilitzen el mot «ull»:
«Costar un ull de la cara» – Haver de pagar un preu molt elevat.
«Creure (o fer) una cosa a ulls clucs» – Sense posar en dubte (o sense mirar el risc).
«Fer els ulls grossos» – Dissimular, fer el desentès.
«Fer uns ulls com unes taronges» – Mirar amb sorpresa, admirar-se.
«No veure-hi de cap ull» – Estar satisfet, content, feliç.
«Passar per ull» – Caure accidentalment una cosa per un forat, sortir d’una guia.
«Tenir cara i ulls» – Estar bé una cosa, tenir bona presència.
«Tenir els ulls al clatell» – No saber veure una cosa evident, que es té al davant.
Solucions proposades per a «Mandar al cuerno«
«Enviar a pastar fang» (Ma. Rosa Mateu, Julià Sanz)
«Enviar que el moqui la iaia» (Julià Sanz) («Ves que et moqui la iaia»)
«Engegar a fer punyetes» (Ma. Rosa Mateu)
«A fer punyetes» (Pere Camps Pascual)
«Engegar a fregir espàrrecs» (Joan)
«Engegar a dida» (Roser Benet)
He escollit per comentar: «Engegar a dida».
Quan era freqüent que les dones tinguessin força fills, no era estrany que els fos difícil d’alletar els últims que arribaven. Aleshores, algunes famílies benestants portaven aquests últims nadons a dida, és dir, a una dona que tenia prou llet per alimentar-los, i com que això suposava enviar-los a una família de nivell social més baix, «engegar a dida» volia dir, pròpiament, enviar algú a un estat pitjor que l’actual. (Sovint, però, de grans, el nen o nena seguien mantenint estreta relació i estimació per la vella dida, el seu marit «didot», i els «germans de llet»).
«Como mucho»
Feu una proposta: Quina expressió catalana de significat semblant podríem utilitzar?
El mes vinent comentaré les respostes rebudes.
Contesteu aquí
