Qui se’n recorda de Jaume Balmes?

El polifacètic mestre del « seny català ». (Vic, 1810-1848)

 

El bicentenari del naixement del filòsof i sacerdot vigatà Jaume Balmes és un fet cultural que ha passat pràcticament desapercebut. És paradoxal que un dels grans pensadors catalans, amb sòlides aportacions al nostre patrimoni intel·lectual col·lectiu (com a màxim exponent de la “filosofia del sentit comú”), i autor reconegut a l’Europa del segle XIX (juntament amb Josep Torres i Bages, 1846-1916), i amb una sòlida obra traduïda i editada al francès, a l’anglès, a l’italià i a l’alemany, sigui ignorat  i oblidat. Segons Francesc Torralba, -director de la càtedra Ethos de la Universitat Ramon Llull-, durant molt de temps a Catalunya, Jaume Balmes fou llegit, comentat i citat i les capes mínimament cultes del país havien estudiat El Criterio (1845), una de les grans fites del nostre pensament.

En la societat dels nostres pares dominava la fe, en la nostra preval la raó

Jaume Balmes Vic, 1810-1848

Precisament aquesta obra de divulgació, pretén orientar el lector dotant-lo d’un element de judici fiable per distingir la veritat de la falsedat. El seny, el sentit comú, és el punt de referència que dóna origen a l’articulació del criteri balmesià. Jaume Balmes també va modernitzar el pensament amb la introducció crítica dels grans autors del seu temps i va ser el primer pensador de l’estat espanyol que apostà pels nous formats de difusió de les idees, publicant, sense deixar els llibres, en revistes i diaris.

El pensar bien consiste, o en conocer la verdad, o en dirigir el entendimiento por el camino que conduce a ella

Jaume Balmes Vic, 1810-1848

Actualment, però, per a molts universitaris el seu nom és, trista i senzillament, -com recorda Torralba-, només el d’un carrer de la ciutat comtal. Potser això és una conseqüència més del nostre món caracteritzat per aquesta modernitat líquida, i la seva volatilitat, la caducitat de tot, com ho recorda Zygmunt Bauman, el sociòleg i filòsof polonès de la Universitat de Leeds. Actualment, res no dura, tot es consumeix amb una rapidesa espaordidora i tot acaba convertint-se aviat en terra cremada. I no ha d’estranyar-nos doncs, que en aquest context decadent, s’oblidin els grans pensadors que donarien en canvi un profund sentit de durabilitat, solidesa, fermesa i permanència.

Com tot gran intel·lectual, Jaume Balmes, també va suscitar filies i fòbies. Massa sovint se l’ha desqualificat sense llegir-lo i en front de tòpics i de mirades acomplexades de detractors que el consideren unilateralment només com un tradicionalista catòlic, s’hi troben els apologistes que el situen com a màxim exponent del geni filosòfic català.

Inspirat en la filosofia escocesa del sentit comú, el polifacètic pensament balmesià va saber recollir el bo i millor del pensament cristià tradicional. Oposat a l’idealisme i al relativisme, va intentar -seguint l’expressió de Francis Hutcheston-, procurar la major intel·ligència, la major moralitat i el major benestar possible per al major nombre d’homes possible. El filòsof vigatà, nítida expressió i màxim exponent del seny català,  defensant un realisme  amb nitidesa i amb el do de la claredat, va ser capaç d’arribar en el seu temps al gran públic. I com que es remarcable la vigència actual de gran part del seu sòlid pensament, convé recordar-lo, homenatjar-lo i sobretot, rellegir-lo.

Bibliografia

  1. Torralba F. El bicentenari de Jaume Balmes. Avui, 1 de febrer de 2010, pàg 19.
  2. Balmes J. El criterio. Ediciones Ibéricas (octava edición). Madrid, 1959.
  3. Fossas X, Puigdomènech J. Balmes J. El pensament català. De Ramon Martí a Norbert Bilbeny. Documenta Balear SL, Palma  (Balears) 2011, pp 65-67

Jaume Balmes-Vic

 Estàtua de Jaume Balmes al bell mig del claustre de la catedral de Vic.