Santa Maria dels Masos i Santa Maria de Palau

Paisatges torroellencs

 

Avui el recorregut pels nostres paisatges ens portarà als dos extrems del massís del Montgrí, a dues esglesioles arrelades en històries torroellenques antigues de més de mil anys, però de molt diferent fortuna.

Un pèl més amunt de la carretera l’Estartit, sota la torre Moratxa, hi ha l’església de Santa Maria del Mar o Santa Maria dels Masos. Al paratge s’hi han trobat restes d’un petit nucli d’època romana, amb vestigis arquitectònics de murs fets de grans blocs de pedra, que podrien ser indicis d’un embarcador, ja que el mar d’aquells temps s’hi acostava prou. Aquest establiment va ser habitat fins a les acaballes de la dominació romana. El poblat devia ser abandonat durant un període curt de temps, fins que, ja a l’Edat Mitjana, s’hi fundà un monestir anomenat de Santa Maria de Càrcer. Avui en resta una petita església, ben conservada, que forma part d’una propietat privada, dins de l’àmbit d’un càmping. L’església és oberta el dia de la Mare de Déu de setembre, s’hi diu missa, s’hi ballen sardanes i s’hi fa festa popular.

Anem a l’altra banda de muntanya.

Durant l’època romana i fins fa relativament poc, un llac separava el que ara és Sobrestany (d’aquí ve el nom) del que ara és Bellcaire. La ciutat i el port d’Empúries eren el centre econòmic de la zona. El territori, ben diferent de l’actual, estava travessat per vies molt antigues que els romans varen aprofitar i modernitzar. Una de les més importants era el camí d’Empúries, que passava per sobre dels contraforts de la banda de tramuntana del massís.

A la vora d’aquest camí hi sorgí una vil·la o establiment romà, que recorda molt el de Santa Maria dels Masos, en aquest cas lluny de mar, de cara a l’estany de Bellcaire, que durà també, segurament fortificada, des del començament fins a la fi de l’època romana. Al damunt s’hi edificà segles després, en època medieval, una església, Santa Maria de Palau, que avui encara queda en peu, tot i que en ruïnes. Al seu redós hi hagué un poblat, les restes del qual són per excavar.

Tot un conjunt que mereix millor tracte, com podràs veure si t’hi arribes. No costa gaire d’anar-hi, és a la zona de la Torre Ferrana, prop del mas Cremat.