Noticies

Sistema pioner a tot l’Estat per reduir la incrustació de la calç a les canonades i instal·lacions particulars. L’Ajuntament de Torroella ha posat en marxa un nou sistema que permet reduir les incrustacions de calç en canonades i instal·lacions particulars, mitjançant la utilització de C02. Aquesta tècnica, que s’aplica en la indústria, no s’havia utilitzat, fins ara, en la distribució d’aigua potable. Torroella es el primer municipi de l’Estat espanyol que l’implementa.

El cementiri de Torroella De Montgrí. En les taxes a aplicar l’any 2008, no ha sofert cap increment el seu import anual de 12 euros per nínxol. I per la informació facilitada, que pot tenir cert interès, hem tingut coneixement de que en el cementiri hi han 757 nínxols, 24 columbaris i 2 panteons i que el preu d’un nínxol és de 710 euros.

Mirant-ho bé, val més aparcar bé!. Els preus de la retirada de vehicles mal aparcats, per les grues municipals, augmenten en alguns municipis de forma considerable. A Torroella de Montgrí la puja és important, del 20 per cent.

Mostra de col·leccionisme torroellenc a la capella de sant Antoni. La Gran Enciclopèdia Catalana defineix col·leccionisme com “el fet de col·leccionar sistemàticament objectes d’un interès històric o artístic especial, o simplement rars.” No obstant el món del col·leccionisme es com el túnel del temps: qui entra en ell, mai en sortirà. Les petites o grans meravelles del passat i del present, prenen possessió d’un pacífic ciutadà i el converteixen en un ser estrany que, durant tota la seva existència, va emmagatzemant peces, certament interessants, de les que gaudeix en vida, que exigeixen cada dia més espai i que, en el millor dels casos, llega a la seva mort, més enllà de la pròpia generació.

L’Ajuntament de Torroella descarta el llac per fer-hi esquí nàutic, pel seu gran impacte ambiental. L’Ajuntament ha comunicat a la Federació Catalana d’Esquí Nàutic, promotora del llac artificial per fer-hi un centre d’esquí nàutic, juntament amb la Generalitat, la seva negativa al projecte, tot i que encara no ha rebut cap proposta oficial. I ho justifica, tant pel seu gran impacte negatiu en la zona, la plana agrícola del Pinell, com per defensar l’actual paisatge i territori com a dinamitzador econòmic.

Dues conferencies sobre Francesc Gimeno i els paisatgistes del Montgrí. La primera tingué lloc el 3 de novembre, a Can Quintana Museu de la Mediterrània, a càrrec de Mariona Seguranyes, doctora en humanitats, historiadora de l’art i comissària de l’exposició Francesc Gimeno i els paisatgistes del Montgrí.
La conferenciant va resseguir les passes d’un home, en Francesc Gimeno atret i captiu d’un paisatge, el cel de l’Empordà i el Montgrí. Aquesta natura no motllurada pel home, creada per una ma divina, amb la que s’identifica. L’amor que sentí per Caterina Massaguer, amb qui s’esposà, els fills i el treball de pintor de parets, per cobrir les seves necessitats quotidianes, foren la base sobre la que desenvolupà el seu art, que compartí estretament amb la seva inquietud sobre l’infinit, amb l’estudi de la Bíblia.
Gimeno coincidí amb un jove Josep Pla que el qualificà de maleït, i que posteriorment escrigué un Homenot sobre l’artista que no refugia de la seva gorra i espardenyes de vetes de proletari.
La conferencia fou seguida d’una visita comentada a l’exposició que permeté tant un millor coneixement de la seva obra, com la dels que l’acompanyaren en la primera estada a Torroella,  Ramón Call i Modest Urgell  i dels que s’inspiraren en el Montgrí per la seva obra pictòrica, com el seu fill Martí Gimeno, Joaquim Mir o Josep Maria Mascort que va dedicar tota la seva vida a treballar aquest paisatge.

La segona conferència anà a càrrec de Joan Badia i Homs historiador. Una setmana desprès tingué lloc la segona de les conferències sobre la vida i l’obra de Francesc Gimeno. El conferenciant destacà el fet que Torroella és una de les claus més importants de la vida del pintor i l’altra el seu caràcter independent, amb tossuda tenacitat fins al isolament més exagerat, amb conscient rebuig a patrocinis que qualificà de pirates,”fins això em prendreu” i que, d’acord amb el relat de Josep Pla, el portà a acudir a les sales d’exposició barcelonines vestit d’obrer, rialler i satisfet d’’epater els burgesos i pseudo intel·lectuals.
Finalitzada la conferència s’establí un torn de preguntes i respostes, que donà lloc a una veritable taula rodona, que es perllongà llargament. La tesi final és  que hem de prescindir dels adjectius amb que Pla i la critica el qualificaren i tenir la certesa de que si el seu cognom fos altre i altre el seu treball, pintor de parets, estaríem parlant d’un artista plenament comparable a un Van Gogh.
Ni que dir que ambdues conferències han estat complementaries i enriquidores sobre l’obra i la vida de  Francesc Gimeno.
Si l’obra de Francesc Gimeno i els paisatgistes del Montgrí és del vostre interès, visiteu la exposició i entreu a la secció d’imatges d’aquesta revista on trobareu reproduïdes les obres d’aquesta exposició.

Millores  en la carretera C-31 en el tram Verges a Torroella. El Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat ha iniciat la licitació per millorar aquest tram, bàsicament en la renovació total del ferm, amb un preu de sortida de 765.000 €. A més, l’acció preveu mesures destinades a millorar la senyalització, les barreres de seguretat i els elements de drenatge.

Un autobús escolar, que portava alumnes de l’IES Montgrí de Torroella, està a punt de bolcar a Fontanilles. Un autobús amb una quarantena d’escolars va estar a punt de bolcar quan el conductor es va veure obligat a deixar pas a un camió de gran tonatge. L’autobús, que recull els nens i nenes de pobles del voltant i els porta a l’IES, transportava una quarantena d’escolars, i feia la ruta de tornada des de Torroella fins a Fontanilles. El conductor va haver d’arraconar-se per no topar amb el camió, que anava en sentit contrari, va perdre el ferm en el marge, però no va acabar de bolcar perquè un tronc de grans dimensions el va falcar. Un dels pares afectats va alertar ahir de la perillositat d’aquest tram de carretera: “És realment una carretera molt estreta i cada dia hi passen camions de grans dimensions. Avui s’ha pogut evitar un tragèdia, hem tingut molta sort, però qui diu que no tornarà a passar. L’autobús no ha acabat de bolcar perquè hi havia aquest tronc, sinó no sé què hauria passat”, va dir.

Fer fora els estornells de Torroella, amb sons de rapinyaires. Actualment l’Ajuntament, que ja ha emprés accions contra els coloms i els gavians, ha decidit fer-ho contra una altra au que provoca moltes molèsties als veïns, els estornells, que ocupen els arbres de tres espais públics, la plaça Quintana i Combis, l’espai entre Can Quintana i la biblioteca i la plaça dels Dolors. L’actuació es concreta a intentar foragitar-los per mitjà de sons que reprodueixen sobretot els dels seus depredadors.

La descentralització de l’Estartit a estudi, amb el Departament de Governació de la Generalitat. L’Ajuntament de Torroella de Montgrí i l’Administració Local del Departament de Governació de la Generalitat han començat a analitzar la viabilitat de l’entitat municipal descentralitzada (EMD) de l’Estartit i tenen previstes altres reunions per contrastar tècnicament els estudis jurídics i econòmics, que veuen viable la descentralització.
El director d’Administració Local, Carles Bassaganya, va assenyalar que “cal demanar al món local que a l’hora de formular noves entitats jurídiques, com és el cas de les EMD, es faci des de la reflexió, i des de la viabilitat i el consens de l’Ajuntament mare”. L’alcalde Joan Margall, va recordar que la possibilitat de crear una EMD de l’Estartit és “una solució de consens entre totes les forces polítiques del municipi”.
A Catalunya hi ha 58 EMD, però no n’hi ha cap a Girona. A part de l’Estartit, també aspira a una descentralització Medinyà, de Sant Julià de Ramis.

Els pantans del Ter al mínim. Actualment molt per sota de la mitjana dels últims anys. El conseller de Medi Ambient Francesc Baltasar ha advertit que si continua la falta de pluges es mantindrà el decret de sequera. L’embassament de Susqueda està al 33,7% de la seva capacitat, la meitat que fa un any. El de Sau, al 27,7% , fa un any estava al 64,6%. No obstant l’aigua de l’aixeta de 3 milions de catalans ve del Ter.
De tota l’aigua que s’extreu només un 6% es destina al consum humà de les comarques gironines. Un 71% va cap a Barcelona, un 20% és per als regants, i uns 10 hm³ a l’any es deixen per al cabal circulant del riu a Torroella. A més el govern va aprovar obres de millora i ampliació de la connexió, que permetrà garantir l’abastament a la comarca del Maresme entre Canet i Santa Susanna. L’Ateneu Naturalista de Girona ja ha criticat la decisió, i ha assegurat que estan “preocupats pel que pot ser una nova detracció de cabals del riu”.
La dessaladora del Prat, és una esperança per restar pressió al Ter, si bé existeix el temor que aquesta aigua es faci servir per a noves necessitats barcelonines. L’Ebre podria ser una solució, el problema, però, és que la llei no permet portar aigua de l’Ebre a fora de la seva conca.
El Roine seria una altra solució. El Roine té una llargada de 812 Km. i el seu cabal mig es de 1.710 m3/s. i la amplada a la seva desembocadura es de 1.018 m. La Cambra de Comerç s’ha afegit sempre a la petició d’augmentar el cabal del Ter, i perquè el subministrament a l’àrea de Barcelona no quedi desatès, proposa el transvasament del Roine, ja que així es garantiria prou qualitat i cabal per al Ter. Segons el seu president, Domènec Espadalé, “la llei del 1959 ha quedat desfasada, i necessitem aigua per al reg agrícola i les indústries, perquè a vegades n’hi ha tan poca que les centrals hidroelèctriques no poden treballar”. Espadalé ha advertit que això minva el potencial econòmic de les comarques gironines.

“L’escriptura de les dones” a la llibreria El Cucut de Torroella de Montgrí. El Gremi de Llibreters de Barcelona i Catalunya ha organitzat el cicle de lectures D’Ulisses a Ulisses, en 24 llibreries d’arreu del país, amb el títol L’escriptura de les dones. El passat dia 16, a El Cucut de Torroella de Montgrí, la mestra i regidora Dolors Bassa presentà l’escriptora Judit Pujadó que dissertà sobre el món femení en la seva obra El mon femení de Judit Pujadó.

L’Ajuntament de Torroella vol limitar els focs a l’aplec de Santa Caterina pel risc d’incendi. Es crearan dos focs comunitaris per començar a fomentar la seva reducció. L’alcalde, Joan Margall, va manifestà que s’emetrà un ban que explicarà aquesta nova regulació dels focs a Santa Caterina i remarcà que es vol apostar per la pedagogia, demanant, al propi temps, la màxima col·laboració per mirar d’evitar la dispersió de focs i fomentar els comunitaris. El que es pretén es donar compliment al decret de prevenció d’incendis, una petició dels Agents Rurals, i anar d’aquesta manera fomentant gradualment la reducció del seu nombre i del risc que poden comportar.

Té futur el nostre planeta? Aquesta es la pregunta que formula la II Jornada de Política Internacional organitzada per Can Quintana i l’Ajuntament de Torroella de Montgrí, dedicada enguany a analitzar el futur del planeta. L’obertura de la jornada fou a càrrec d’Antoni Roviras director del Museu de la Mediterrània.
La conferència inaugural a càrrec del cap d’Internacional de Televisió de Catalunya, Martí Anglada, que fou presentat pel periodista de TVE i col·laborador d’El Punt, Lluís Falgàs, versà sobre el futur del planeta.
Seguidament, desprès d’una pausa cafè es desenvolupà una taula rodona sobre el present i el futur del planeta terra, en què participaren Josep Calbó, doctor en Ciències Físiques i professors de la UdG; el periodista i excorresponsal de TV3 a Washington Ramon Rovira i el periodista d’El Punt Josep Martinoy.
A la tarda, el president del Consell Català del Moviment Europeu, Joaquim Llimona, exposà la seva visió sobre la situació actual i el futur de l’espai mediterrani. Conferència que fou seguida per un ampli debat sobre la geoestratègia política mundial, en què participaren l’economista i politòleg Xavier Ferrer, el catedràtic de Ciències Polítiques i director de l’Institut Universitari d’Estudis Europeus, Francesc Morata, i la professora de Dret Internacional de la UdG, Francina Esteve.
Cuidà de les conclusions de la jornada el periodista Lluís Falgàs i de la cloenda l’alcalde de Torroella de Montgrí Joan Margall