Iniciatives cíviques per promoure el llibre i la lectura.

“Misteriosos grups d’homes a cavall recorren els camins de Grècia”. Amb aquesta imatge fulgurant i enigmàtica, de genets que en èpoques remotes travessen valls, pugen muntanyes, salven rius i congosts, inicia Irene Vallejo el seu celebrat assaig “L’infinit en un jonc”. El misteri no és veure la silueta d’aquests homes i els seus cavalls a través dels horitzons, sinó descobrir què els mou d’un lloc a l’altre. I la sorpresa és magnificent: “Llibres, buscaven llibres”. El llibre de Vallejo és una extraordinària aventura, basada —com les millors aventures— en fets reals: és la història del llibre, de la seva escriptura, dels seus suports, de la seva difusió fins a convertir-se en un dels objectes que millor representen la idea abstracta de la cultura. Una de les característiques que fan fascinant l’epopeia de la història dels llibres és que tots en podem formar part, ja sigui com a escriptors, com a editors o, majorment, com a lectors. És la nostra història.

L’aventura de llegir

La recent aprovació del Pla Nacional del Llibre i de la Lectura ens ofereix una nova oportunitat per reflexionar sobre el paper dels llibres a la nostra societat. Un aspecte cabdal de tota política cultural i de les societats democràtiques. Perquè els llibres importen i la lectura importa. Els llibres sense lectura no passen de ser objectes comercials, una part de les anomenades indústries culturals. El Pla es justificaria en qualsevol conjuntura, però els canvis que està provocant la revolució tecnològica en marxa amenacen seriosament la lectura tal i com l’hem entesa en els últims segles. La primacia del món digital en molts àmbits de la vida està suposant un canvi en la nostra relació amb els relats. Alguns experts han parlat de “la gran distracció” per referir-se a la manera que cada vegada més persones tenen de “llegir” textos: de forma fragmentària, ràpida, intermitent i quan més curts millor. La pantalla —ja sigui el mòbil, la tauleta o l’ordinador— s’ha situat en una posició dominant i s’estructura a través de connexions infinites de textos i hipertextos, que a més són interromputs sovint per missatges, avisos o sons que ens allunyen d’una lectura literària.

Perquè llegir, llegim moltes coses (el contracte de la llum, les piulades i els posts de les xarxes socials, un prospecte mèdic o les instruccions d’una nova rentadora). Però quan ens referim a la “lectura” anem més enllà del fet pràctic de desxifrar sons i lletres per referir-nos a una experiència diferent i íntima: la lectura que ens permet entendre un text —una novel·la, un poemari, un assaig…— i que ens endinsa en un món extraordinari. Una aventura que sovint ens permet conèixer millor el món, conèixer-nos millor a nosaltres mateixos, adonar-nos de les grandeses i misèries de la condició humana, entendre millor la textura de la vida. La lectura ens ofereix emoció, catarsi i reflexió. Són regals tan valuosos que justifiquen els viatges dels genets que els busquen al llarg de la història. Regals que ens demanen, per rebre’ls, una atenció, una concentració especial. El llibre, per ser llegit, espera que li dediquem una part del nostre temps com si només existíssim ell i nosaltres, com sembla que fa la dona que llegeix al quadre de Matisse. Una dedicació preferent, en la qual no només ens submergim en el món que l’autor ens proposa, sinó que ens permet construir milers de connexions, de suggeriments, de noves percepcions que ens fan la vida més densa.

Per això, i per milers de raons més que cadascú pot aportar, és important que com a societat parem esment als objectius del Pla Nacional del Llibre i la Lectura. El pla, que ha estat debatut de manera participada amb molts sectors, està ben estructurat, contempla 73 mesures en àmbits molt diferents, que persegueixen tres objectius: “Incrementar el nombre de lectors, que llegeixin de forma més habitual i, sobretot, que llegeixin en català”. Com tots els Plans benintencionats, requerirà la dedicació —com si fos un llibre— i els recursos apropiats per tirar endavant les diferents mesures que s’hi apunten. I necessitarà, també, la implicació de la societat en el seu conjunt. Com altres reptes “nacionals”, aquest també apel·la a la participació de la ciutadania. Tothom pot contribuir-hi. Segurament coses que molts lectors d’Emporion ja fem: estimar els llibres, comprar-los a les llibreries, regalar llibres, llegir-los… Però també cal preguntar-nos si podem fer alguna cosa més, si podem posar algun altre gra de sorra en aquesta tasca.

El voluntariat cultural.

En aquest sentit és interesant fixar-se en un dels apartats del Pla que es refereix a la mediació i dinamització lectora. En aquest àmbit, més enllà de la excel·lent tasca que ja fan alguns dels àmbits professionals, com les biblioteques o les llibreries, voldríem subratllat el paper complementari però cabdal que té el sector associatiu i el voluntariat cultural. Les iniciatives cíviques al voltant del llibre aporten més valor, realcen el llibre com a objecte cultural i promouen la lectura com a forma de cohesió social i gaudi personal. Com passa en el terreny del voluntariat social —és a dir, sense substituir els rols professionals— el voluntariat cultural aporta una calidesa, una proximitat i una innovació que són valuoses i que hem de reconèixer.

Per això volem esmentar algunes de les moltes iniciatives que hi ha vives en la societat catalana i que, per la seva existència i objectius, ens conviden a col·laborar-hi. En l’àmbit de la promoció de la lectura, destaquen els programes que incorporen persones voluntàries per fer accessible la lectura a persones o col·lectius que, per motius socials o de salut, poden tenir-hi dificultats. La majoria d’elles s’estructuren a partir de l’existència d’un sistema públic de biblioteques que té molt bona salut al nostre país.

Un dels programes més coneguts i celebrats és LECXIT, “Lectura per a l’èxit educatiu”, promogut per la Fundació Bofill amb l’objectiu d’impulsar l’èxit a través de la comprensió lectora, un dels àmbits en què, com dèiem, estem retrocedint. En col·laboració amb biblioteques i escoles, més de 2000 persones voluntàries acompanyen setmanalment un infant de primària. És una tasca molt útil i que és l’abast de moltes persones.

Voluntaris pel préstec i lectura a domicili, és un servei que brinden moltes biblioteques, com les de Barcelona. De nou, persones voluntàries s’ofereixen a portar llibres als domicilis de persones que, per incapacitat temporal o per malaltia, no poden sortir de casa. Un programa que també s’estén a residències i centres de dia. Una variant que complementa aquest servei és el programa “Lectura a cau d’orella”, on els voluntaris llegeixen per telèfon durant una estona a la persona que ho necessita.

Hi ha moltes iniciatives d’aquest caire arreu del país, adaptades a les necessitats i recursos del territori. Una de molt original és EVA354, un projecte de voluntariat lector a l’Alt Penedès, creada sota l’impuls del Festival En Veu Alta (www.enveualta.com) i que ja porta molts anys de funcionament.

Altres projectes es focalitzen en la cura i promoció del llibre, com a requisit imprescindible de la lectura. Sense llibres no hi ha lectura ni lectors. De nou aquí, la societat civil treballa a l’ombra del sistema comercial, fonamentat en editorials i llibreries, que són els grans pilars de la promoció del llibre. Però hi ha espai per iniciatives creatives que, en els marges d’aquest sistema formal, aporten nou valor i energia.

Una de les realitats més conegudes i amb un impacte molt positiu són les llibreries solidàries. Es tracta d’uns espais físicament semblants a les llibreries convencionals, però que es diferencien perquè no tenen afany de lucre, els llibres que venen són de segona —o tercera!— mà i els guanys que se’n deriven es destinen a ajudar entitats o projectes socials i culturals.

El seu funcionament és un bon exemple de cercle virtuós, basat en el valor de la sostenibilitat ambiental i social. Una tasca cabdal d’aquests projectes, basats en el treball voluntari, és recollir llibres a través de les donacions de ciutadans que se’n volen despendre, contribuint a un fi social. El valor d’un llibre no és el seu preu, sinó que es mesura, entre altres factors, pel nombre de persones que l’han llegit. En aquest sentit, aquestes llibreries multipliquen el valor transformador del llibre, assegurant-los la llarga vida que es mereixen.

A Catalunya n’hi ha diverses d’aquestes llibreries de segona mà solidàries i una d’elles —ja coneguda pels lectors d’Emporion— és “Vaixell de paper, Mar de llibres” de Torroella de Montgrí. Precisament en aquesta població es va celebrar recentment una fira organitzada per les quatre llibreries solidàries de Girona (Connexió Papyrus, Taberna Libraria, Guimerà 76 i Vaixell de Paper). Aquestes iniciatives ofereixen una via de col·laboració per a moltes persones, ja sigui apuntant-se com a voluntàries (hi ha moltes tasques: recollida de llibres, catalogació, atenció als espais, difusió…) o ja sigui aportant llibres que potser ja han fet la seva funció a la nostra biblioteca personal.

Són ja populars els punts d’intercanvi de llibres, que podem trobar a bars, punts verds o antigues cabines telefòniques. En aquest terreny, una iniciativa molt singular i emblemàtica de la creativitat que es pot desplegar al voltant de la promoció dels llibres és “Vall Ferrera llegeix”, que té lloc a ermites del Pirineu. Es tracta d’un projecte, basat de nou en el treball voluntari i impulsat per la llibreria d’Alins i que pretén fomentar el gaudi de la lectura en l’entorn natural on es troben muntanya i ermites. Ja són unes quantes les ermites del Pallars on, quan s’hi arriba, es pot trobar a dins una caixa de llibres que és talment el cofre del tresor que buscaven els genets de l’antiguitat: llibres per llegir a les alçades, per agafar en préstec o per bescanviar. Una iniciativa que subratlla el valor del llibre com a objecte cultural apte per a qualsevol circumstància i en la qual podem col·laborar, també aportant llibres perquè altres en gaudeixin. Que els llibres circulin!

Com veiem, aquest ventall d’iniciatives, idees i projectes ens donen la dimensió del rellevant paper que la ciutadania organitzada i el voluntariat cívic podem fer per promoure el llibre i la lectura. Són una invitació per a sumar-nos, des de les nostres circumstàncies i possibilitats, en algun d’aquest o altres projectes. Que, plegats, formen un projecte de país i, per tant, un projecte de tothom.