L’any 2013, el científic britànic Stephen Emmott publicà una obra titulada Diez mil millones. Tot i que en el llibre no hi apareix cap monstre, ni cap assassí que empareda la seva dona, ni cap alienígena que envaeix una nau espacial i es cruspeix els navegants, sembla una novel·la de terror. Però no és un llibre per experimentar fortes emocions, sinó per reflexionar sobre el futur que ens espera. Un futur que, en alguns aspectes, ja és aquí.
El títol de l’obra és la quantitat d’éssers humans que, si fa no fa, poblarà el nostre planeta d’aquí a pocs anys. Deu mil milions: de seguida és dit. Sobretot si pensem que a mitjan del segle passat aquesta quantitat era de 2.500 milions, i fa un segle, de 1.000 i escaig. Durant mil·lennis, la població humana va créixer a un ritme molt lent. Si en alguna època creixia d’una manera notable, succeïa quelcom que la frenava i la feia minvar en poc temps. És el que succeí, posem per cas, entre 1347-1348, quan arribà a Occident, procedent de la Xina, l’anomenada Pesta Negra.
La població del nostre planeta començà a créixer sense fre amb la revolució agrícola. A Anglaterra, on començà, un home s’alarmà en veure aquell augment sense precedents de la població. Es deia Robert Malthus, era economista i demògraf, i elaborà una teoria prou coneguda que duu el seu nom. L’exposà a Assaig sobre la població (1789), una obra que rebé moltes crítiques. Gairebé ningú es va creure les apocalíptiques prediccions que hi feia l’autor. Deien que era un exagerat, que no n’hi havia per a tant.
Segons la teoria malthusiana, la humanitat es reprodueix més de pressa que la producció d’aliments, i a llarg termini això només pot abocar a la catàstrofe. La teoria de Robert Malthus no s’ha acomplert als països que es van afegir al carro de la revolució industrial iniciada a Anglaterra al segle XVIII, però sí a altres països del món, els africans sobretot. El continent negre a hores d’ara és una bomba demogràfica. L’any 1900, en plena època colonial, hom calcula que tenia entre 100 i 150 milions d’ànimes. Un segle després s’acostava als 1.000 milions, força més que Europa. El 2050 s’estima que en tindrà prop de 3.000 milions. Qui podrà aturar les onades d’africans que, fugint de la fam, es jugaran la pell per atènyer les costes d’Europa?
El que ha sabut fer més bé l’espècie humana al llarg de la seva existència és reproduir-se. Malgrat tantes guerres, fams i epidèmies, la població mundial no ha parat de créixer. Els països pobres tenen índexs de natalitat massa alts, diem a vegades. Però no tenim cap dret a dir-ho. Perquè no hem d’oblidar que un dia no gaire llunyà els nostres avis i besavis tingueren molts més fills dels que tenim nosaltres. Si nosaltres tenim, en molts casos, un o dos germans, els nostres pares en tingueren quatre o cinc, i els nostres avis encara més. Tants fills eren posats a treballar ben aviat per tal que ajudessin a sostenir l’economia familiar, com fan ara a tantes llars del Tercer Món.
Hi ha un excés de població o bé una distribució irregular dels recursos? Hi ha divisió d’opinions. Els que podríem anomenar neomalthusians creuen que al planeta Terra comença a haver-hi massa població humana i que cal fer alguna cosa per evitar que anem a mal borràs. Altres pensen que el constant i accelerat progrés científic i tècnic té capacitat per omplir els estómacs del doble i fins el triple de la població actual. Parlen de cultivar el mar, de regar el desert, de manipulació genètica i coses per l’estil.
La major part dels 10.000 éssers humans que, segons la FAO, poblaran el nostre planeta cap el 2050, viuran en països pobres d’Àfrica, Àsia i Amèrica llatina. Altres en diran subdesenvolupats o en vies de desenvolupament, però evitem eufemismes: cal dir les coses pel seu nom. Com s’alimentaran, tantes boques? I si s’aconsegueix, quin preu n’haurà de pagar la salut del planeta, la seva rica biodiversitat? La salut del planeta i la de l’espècie humana, fins i tot. Alguns científics parlen de l’aparició a curt termini de virus molt més letals que el COVID-19. Perquè una cosa és indiscutible: a més gent, més pressió sobre els recursos naturals, més contaminació, més facilitat de propagació de malalties… Ara per ara, l’espècie humana no està en perill d’extinció, però moltes espècies animals i vegetals sí. La terra no ens pertany, ha de ser una llar per a tot ésser vivent. “Creixeu i multipliqueu-vos”, hom pot llegir a la Bíblia (Gènesis 1:28). Ja és hora que ens preguntem: encara més?
David Attenborough, un conegut naturalista anglès, s’ha passat anys avisant que l’homo sapiens sapiens està amenaçant la seva vida i la d’altres espècies. “Els humans som una plaga”, ha dit. “Si no limitem el creixement de la nostra raça, ho farà la natura. De fet, ja ho està fent”. Això sí que és una novel·la de terror. I l’hem escrita nosaltres, tots plegats.