Tot el món viu una situació molt complicada amb la pandèmia de la Covid-19, que afecta la salut de les persones i també l’economia, la sanitat i la cohesió social. La dificultat de controlar la pandèmia i trobar-hi antivirals que l’alleugereixin i vacunes que l’erradiquin, genera molta incertesa en tots els àmbits de la societat. És evident que s’estan fent esforços per trobar-hi solucions en l’àmbit sanitari i en l’econòmic, però sovint les actuacions de la política no són sempre les més adequades i eficients. Com a idea general, semblaria lògic que un problema global, una situació que afecta tota la humanitat, com és la pandèmia de la Covid-19, es tractés amb solucions globals. I la veritat és que, tot i compartir informació i investigació, especialment en l’àmbit sanitari, la gestió política i econòmica no es fa globalment i això en dificulta la solució.
Centrant-nos en el nostre àmbit més proper, en el marc de la UE, vàrem poder observar que a l’inici de la pandèmia cada estat ho va gestionar com li va semblar, fins que es va veure que la solució passava, d’una banda, per l’acord general en l’àmbit de la UE i, de l’altra, per la gestió de proximitat a la ciutadania. Aquesta manera en clau europea d’afrontar la pandèmia ha suposat bàsicament tres acords: un de 540.000 milions d’euros que es pot utilitzar ja aquest any; un altre de 750.000 milions d’euros que es finançarà amb deute comunitari, impensable només fa uns mesos, que s’inclou en el pressupost comunitari i que serà operatiu a partir del 2021, i un altre de 1,35 bilions d’euros en el marc del Banc Central Europeu, que ajuda els estats membres que s’han de finançar. Tot plegat genera estabilitat als diferents estats de la UE, però també ha de quedar clar que la gestió de l’aplicació dels acords s’ha de fer amb eficiència, que vol dir que els ajuts han d’anar a les persones, empreses i zones que més ho necessitin, amb l’objectiu d’aturar el cop i evitar el col·lapse sanitari i econòmic, però també amb la idea d’ajudar la ciutadania i de modernitzar les empreses i preparar-les per al futur. Aquest és el gran repte que té la UE, i més concretament cada estat membre, en els propers mesos. Si ho sabem fer bé, si s’estableixen distribucions justes i solidàries i enteses per la ciutadania, la solvència de l’economia anirà bé i la percepció de la ciutadania respecte a la política i la UE pujarà.
D’altra banda, la UE també té altres reptes aquests mesos, que han quedat en un segon pla davant la dimensió global de la pandèmia però que no es poden deixar de banda. Em refereixo a la gestió del Brexit, la sostenibilitat del planeta, la millora de la democràcia i els drets en el marc de la conferència sobre el futur de la UE que impulsa la Comissió Europea, o la cerca d’una economia que aprofiti les noves tecnologies i basada en els principis de solidaritat, entre d’altres. Si sabem aplicar els acords europeus sobre la pandèmia amb eficiència i equitat i si gestionem correctament els altres reptes, la UE en sortirà reforçada i tots els sectors de la societat i la ciutadania hi sortiran guanyant.