La Llei de Murphy

Aquesta peculiar llei és una forma d’explicar de manera fictícia i poc convencional qualsevol tipus d’infortuni, dificultat o desgràcia en tota classe d’àmbits i quasi sempre per esdeveniments futurs. La llei té els seus orígens a finals de la dècada dels anys quaranta i estaria inspirada en un fet real basat en l’error d’un col·laborador de l’enginyer Edward A. Murphy Jr. que cablejà de manera incorrecta els sensors electrònics d’un experiment de l’enginyer. Es diu que el Sr. Murphy, quan s’assabentà de l’error, va dir: “Si aquesta persona té la manera de cometre un error, ho farà”. Amb el temps, la llei ha evolucionat i ha quedat resumida a: “Si alguna cosa pot sortir malament, sortirà malament”.

La llei, de marcat sentit negatiu, fatalista i sense cap rigor científic -en tot cas, tan sols se li podrien assignar els percentatges de possibilitats negatives aplicables a cada situació-, pot servir per a qualsevol camp, fet, situació o circumstància de la vida quotidiana, des de la més insignificant i sense cap importància, fins a les més transcendents.

Tots plegats hem viscut quasi diàriament situacions on hem pogut constatar els efectes d’aquesta peculiar llei; d’entre elles he triat les que solen ser més freqüents, tot i que no solen ser utilitzades com a exemples.

Desprès d’haver comprovat i escollit la cua que semblava més ràpida de les caixes del supermercat o dels carrils de peatge de l’autopista, qui no s’ha trobat que una vegada dintre sempre hi solen aparèixer petites complicacions o imprevistos tals com que a una persona no li funcioni la targeta de crèdit, que mentre paga li cauen el diners a terra, que hagi extraviat la targeta de l’autopista, o qualsevol altra cosa que fa que vegis amb resignada paciència com les altres cues que semblaven més lentes avancen a bon ritme mentre tu estàs parat esperant que algú resolgui el seu problema.

Qui no ha planificat amb molts dies d’antelació una excursió o un viatge, i ha seguit diàriament les prediccions meteorològiques amb l’esperança de gaudir d’un temps esplèndid i al final resulta que el dia escollit és precisament el que la natura ha triat per ploure a bots i a barrals?

Segur també que quan portem un clauer carregat de claus i ens plantem davant del pany, després de provar-les totes, l’última que quedava serà la que obrirà. Situacions com aquestes o semblants solen ser habituals i tots plegats les podríem comptar per dotzenes; són els efectes del que coneixem com la Llei de Murphy.

M’han donat peu a recordar la llei i a escriure aquestes quatre línies, els pensaments que em van propiciar unes paraules que al final del confinament tots vam poder escoltar fins la sacietat, advertint-nos sobre la possibilitat que al mes d’octubre podrien aparèixer nous brots o fins i tot una nova onada d’infectats per la Covid-19. En aquells moments, no vaig pensar ni en les greus repercussions sanitàries i econòmiques,  ni tampoc en les circumstàncies o les causes que ho podrien provocar. El primer que se’m va acudir va ser pensar que si hi havia una possibilitat de recaure en nous contagis de ben segur que hi recauríem, i talment com si fos una sentència vaig recordar les paraules de malastrugança de la Llei de Murphy : “Si alguna cosa pot sortir malament, sortirà malament”.

Dissortadament, a començaments del mes de juliol ja s’informava de nous brots i de confinaments puntuals davant l’expansió del virus en bona part del país; a l’agost la situació seguia empitjorant, i quan escric aquestes línies ningú s’atreveix a fer cap pronòstic  ni a dir què pot acabar passant, encara que tots ho suposem. 

La Llei de Murphy, malauradament, s’ha fet present una vegada més en una situació de capital importància, que afecta  les nostres vides i  la forma que coneixíem de viure fins fa ben poc. Esperem que tingui l’oportuna rèplica per part del món de la ciència i qualsevol dia ens donin una alegria, anunciat que la vacuna està totalment desenvolupada, que és efectiva i en disposició de ser comercialitzada. Tant de bo que en aquest aspecte no es compleixi la llei i tinguem una mica més de sort, la necessitarem…