
Tots Sants
En aquest mes de novembre els dies són curts, una mica tristos, els arbres ja es despullen de les seves fulles, que abans de morir llueixen les últimes gales, agafen els colors més bonics, més variats de tot l’any, i es desprenen dels branquillons que les han sostingudes des del seu naixement, a la primavera, fins ara.
També és diada de visitar els nostres difunts als cementiris. És una tradició bonica. Ja hi ha gent que els visita freqüentment, però una vegada l’any en aquests dies, tothom coincideix en aquest retrobament amb els familiars, els amics, els qui hem estimat i que ja ens han deixat, l’absència dels quals sentim profundament. En aquesta visita, solem portar un bonic ram de flors. Aquest any han fet uns dies esplèndids i els nostres cementiris –jo vaig visitar el de Ullà i el de Torroella– estaven plens de flors a vessar. No sabria dir qui posava el ram més bonic. Vaig quedar admirada de tanta gent com hi havia i de la il·lusió i devoció amb què era col·locada cada ofrena, així com de l’emoció de la visita.