Una “Isabel Cinc Hores” dedicada a la Dolors

 

El dissabte 23 de novembre passat, a l’Auditori del Museu del Suro de Palafrugell, es va representar “Isabel Cinc Hores al Foc de La Bisbal”, un monòleg escrit per Toni Strubell i interpretat per Carme Sansa, que reviu la personalitat enèrgica d’Isabel Vila, una dona de Llagostera de mitjans del segle XIX, lluitadora pels drets dels obrers, de les dones i dels infants. L’obra s’havia estrenat el maig del 2019 a la Cellera de Ter i després se n’han fet representacions a Llagostera, Palamós, Palafrugell i, la darrera fins ara, el 7 de desembre, a Santa Coloma de Farnés. La de Palafrugell va ser dedicada especialment a Dolors Bassa.

L’obra -que dura una hora- consisteix en una classe on Isabel Vila, ja gran, mestra, explica als alumnes els principals episodis de la seva vida, els seus ideals, la seva lluita obrera i la seva participació en diferents esdeveniments històrics que van tenir lloc en un entorn molt específic, la indústria surera i tapera, que va afectar les poblacions veïnes dels grans boscos d’alzines sureres de les Gavarres: Sant Feliu, Palamós, Palafrugell, la Bisbal, Llagostera…

Isabel Vila i Pujol va liderar la lluita social obrera a Llagostera, principalment contra el treball infantil a les fàbriques i tallers de la indústria del suro, que no permetia als nens anar a l’escola, i va aconseguir que els menors de 13 anys només treballessin cinc hores; d’aquí li va venir el sobrenom d’Isabel Cinc Hores. Per aquest motiu i per haver participat a crear sindicats a la seva població, associats a la Primera Internacional, és considerada la primera sindicalista catalana.

Com indica el títol, l’obra també fa referència a l’anomenat “Foc de la Bisbal”, que va tenir lloc l’octubre de 1869. Un aixecament republicà i social, protagonitzat per obrers del suro concentrats a la Bisbal, disposats a dirigir-se a Girona i a proclamar-hi la República, que va ser aixafat per l’exèrcit. Isabel Vila hi va ser present com a cuidadora de ferits, de qui no es volia separar, fins que la van fer tornar a Llagostera.

En el curs del monòleg, es va coneixent com, pocs anys després, la Internacional Sindicalista va ser il·legalitzada i es va emetre una ordre de detenció contra Isabel Vila, que es va exiliar a Carcassona. Allà, acollida per una família maçona il·lustrada, va poder cursar estudis de magisteri mentre feia classes de castellà. L’any 1880, va tornar i es va dedicar a l’ensenyament com a directora d’una escola de nenes de la Institució Lliure d’Ensenyament a Sabadell, ciutat on va morir.

L’autor de l’obra, Toni Strubell i Trueta, filòleg, escriptor i polític, Creu de Sant Jordi, va néixer a Òxford, és net del doctor Josep Trueta, va ser diputat al Parlament de Catalunya i ha escrit diverses obres d’història, assaig i teatre. A més de l’obra presentada enguany, és coautor del musical “IsaVel”, un ambiciós projecte basat també en la figura d’Isabel Vila.

Carme Sansa, directora i intèrpret de l’obra, ha fet cabaret, teatre, televisió i cinema. La recordo molt bé als anys seixanta a Barcelona quan, amb els seus espectacles de cabaret literari, era un dels puntals de la mítica Cova del Drac. Formada a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual, ha estat una de les actrius més assídues de l’escena catalana i ha interpretat obres molt diverses d’autors com Salvador Espriu o Bertolt Brecht. L’any 1978 va rebre el Premi Sebastià Gasch per la seva dedicació al music-hall català i, posteriorment, el Premi Margarida Xirgu (1991), el premi de la Crítica Teatral de Barcelona (1994 i 1996) i el Premi Nacional de Cultura (2012). També ha estat distingida amb la Creu de Sant Jordi. Cal destacar que Carme Sansa ha mantingut sempre un especial compromís amb la llengua, amb el país, i amb la lluita pels drets de les dones.

Ja he dit que la representació de “Isabel Cinc Hores al Foc de La Bisbal” a Palafrugell, el 23 de novembre, va ser dedicada a Dolors Bassa. Hi vaig assistir invitat, acompanyat d’una meva filla. Acabat el monòleg, l’autor va adreçar al públic unes paraules on va fer presents els paral·lelismes entre Isabel Vila i la Dolors, totes dues mestres, sindicalistes, lluitadores i represaliades. La meva filla va llegir una carta de la Dolors, escrita expressament per a l’ocasió, on posava de manifest les qualitats heroiques d’Isabel Vila i el coratge patriòtic i social dels lluitadors del Foc de la Bisbal. Toni Strubell i Carme Sansa van alçar a l’escenari un gran llaç groc en solidaritat amb els presos polítics i van lliurar a la meva filla un ram de roses grogues, i a mi un exemplar de l’obra, perquè les féssim arribar a la Dolors.

retrat de Isabel Vila