Vicenç Llorca,

i el seu llibre de poemes escollits, La frase immutable

“La vida és pols de mar que acull els temps dels rius”
“Només puc ser com jo quan soc amb tu”
“No coneix aturall qui d’estimar s’ocupa”

Vicenç Llorca

Vicenç Llorca (Barcelona, 1965) ens regala, en aquest llibre d’edició bilingüe (català i castellà) que titula La frase immutable (Cossetània), una tria d’una seixantena de poemes seus a partir dels dotze llibres de poesia que ha publicat en un lapse de temps d’uns trenta anys. Hi trobem, doncs, una selecció de poemes disposats entre el seu primer poemari, La pèrdua, de l’any 1987 i el darrer Cos de poderosa llum, acabat de publicar l’ any 2019.

No, surrealistes, no!
No, fins i tot al poema
més salvatge, li calen
-com a la prosa- bases
plenes de sentit comú.

W.H. Auden (1907-1973)

Segons els experts, els versos de Llorca constitueixen un dels itineraris poètics més atractius i coherents de la poesia catalana contemporània. Vitalisme i entusiasme, coneixement íntim i reflexió moral col·lectiva conflueixen en el seu acurat treball poètic. 

Josep Maria Ripoll (Sabadell, 1962), en la Introducció de la monografia que comentem, ens diu que la poesia de Llorca, en l’obra del qual s’hi troben també la novel·la i l’assaig, reivindica d’una banda la transcendència i per l’altra, la recerca d’unes arrels culturals que tant poden abastar el món clàssic grecollatí com els grans noms del Noucentisme i les seves derivacions. Carles Riba suposaria un punt de referència ineludible del poeta.

No és estrany, doncs, que Llorca, amb aquesta encertada síntesi entre tradició i modernitat, tal com ho remarca Xulio Ricardo Trigo (Betanzos, 1959), begui de les fonts del classicisme grecollatí, renaixentista o noucentista, tot seguint la classificació d’Eugeni d’Ors (1881-1954), posant en el text la saviesa que el temps i els llibres li han anat concedint. 

També ens recorda Ripoll que Llorca té el mèrit de ser el primer autor a reivindicar i estudiar l’obra del poeta Màrius Sampere (Barcelona, 1928-2018), figura que finalment ha estat àmpliament reconeguda. També ha estudiat a fons l’obra de Miquel Àngel Riera (Manacor, 1930-1996).

La poetessa Àngels Gregori (Oliva, 1985) ens diu que Vicenç Llorca “és un buscador de llum, un arquitecte del poema” i reivindica la sensibilitat de la seva poesia i dels seus “versos intel·ligents i honestos”.

Els poemes s’han de llegir i fruir, no cal estudiar-los

Salvador Oliva (1942)

En una entrevista de Mercè Ubach (Barcelona, 1965) a la revista Núvol, el poeta diu que “la poesia és el miracle del món. Si la perdem, ho perdem tot”. També ens confessa que: “L’activitat que més m’agrada és recitar. La meva poesia està pensada per ser compartida en la complicitat de la lectura en silenci del lector, però també per ser alçada per la veu en l’espai”. També hi trobem aquesta reflexió: “La funció de la poesia és posar-nos cara a cara amb una veritat indefugible: som paraula. I la poesia tracta de dir-nos: accepta-ho i fes que aquest ser paraula esdevingui el més bell possible. És a dir, crea la paraula més meravellosa i emocionant que siguis capaç d’imaginar”.

El poeta, que es defineix com un humanista contemporani, en una entrevista recent realitzada per David Castillo (Barcelona, 1961) ens diu textualment: “La política passa, la poesia roman”. I també remarca: “Escriure representa un compromís artístic i vital amb la meva època i amb mi mateix”.

La frase immutable, aquest poemari que comentem -i que agafa el nom del primer dels poemes  del llibre Atles d’aigua– ens dona una visió global i adequada de la poderosa i suggerent poesia llorquiana i representa també una bona porta d’entrada per començar a conèixer l’autor i, a partir d’aleshores, seguir-lo i gaudir-ne.

Referències bibliogràfiques

  1. LLORCA, Vicenç. La frase immutable. Poemes escollits (1987-2019). Quaderns de la Font del cargol. Cossetània. Valls. 2019.
  2. RIPOLL, Josep Maria. “Vicenç Llorca: L’ambició de ser i de conèixer”.  A: La frase immutable. Poemes escollits (1987-2019). Quaderns de la Font del cargol. Valls. 2019. Pàg. 8-14.
  3. GREGORI, Àngels. “La ciutat on tu vagis, anirà”. A: La frase immutable. Poemes escollits (1987-2019). Quaderns de la Font del cargol. Valls. 2019. Pàg. 177-8.
  4. UBACH, Mercè. “Vicenç Llorca: ni la meva poesia ni el meu pensament son dogmàtics”. Núvol, 4 de juliol 2014. https://www.nuvol.com/entrevistes/vicenc-llorca-sensualitat-i-metafisica/
  5. LLORCA, Vicenç. Atles d’aigua. Col·lecció poesia 3i4. València. 1995.
  6. CASTILLO, David. “Vicenç Llorca. Poeta”. El Punt Avui.  4 d’octubre de 2019, pàg. 44.
  7. RICARDO TRIGO, Xulio. “Les vicissituds del geògraf (una aproximació a la poesia de Vicenç Llorca)”. A: Atles d’aigua. Col·lecció poesia 3i4. València. 1995, pàg. 7-12.
  8. OLIVA, Salvador. Poesia i veritat. Edicions de 1984. Barcelona. 2015.

 

HI HA TANTS DIES EN UN SOL MINUT

Hi ha tants dies en un sol minut
que la meva ment no pot contenir
aquesta força de tantes imatges
creades al llarg d’una sola vida;

que el meu sentiment no pot consumir
tota la joia que s’ha acumulat,
com una olivera plena de foc,
en el verd platejat dels meus poemes.

Per això creixo amunt: per si del cel
em ve la llum d’un record que ignorava,
l’aigua suspesa dels somnis errants,
el sol d’una infantesa recobrada.

Per això creixo avall: per si la terra
em regala les arrels dels meus fruits,
l’aigua infiltrada en les capes del viure,
tot el desig de ser en un altre ser.

Vicenç Llorca (La frase immutable, pàg. 149) 

LA FRASE IMMUTABLE

Potser arribaves al Kaystros quan la vas pensar,
i ara és el riu un sediment de pedres.
Potser miraves la badia d’Efes quan la vas dir,
i ara és la terra que va arruīnar una ciutat.
Tot el canvi del món en una frase immutable.
I ningú no pot escriure la vida
dues vegades en la mateixa paraula.

Vicenç Llorca (La frase immutable, pàg. 65).

Los comentarios están cerrados.