El llarg camí del català a Europa

El passat 18 de gener, la Comissió Europea va fer pública una nova eina per a la traducció, basada en la publicació gratuïta d’un paquet lingüístic d’aproximadament un milió de frases, destinat a les 23 llengües oficials. De moment serà operatiu per 22 i el gaèlic s’hi incorporarà més endavant. Tot plegat, s’emmarca en la promoció del multilingüisme com un element
important del principi bàsic de la UE, que és “Units en la diversitat”.

Tot això està molt bé, però la realitat lingüística europea és molt més àmplia que la de les 23 llengües oficials, de manera que queden fora d’aquesta eina i de molts projectes altres realitats lingüístiques, algunes molt més arrelades i amb molts més parlants que algunes de les oficials, com és el cas del català. Així que, molt bé el multilingüisme, però en el cas de la Unió Europea, és del tot incomplet i tira per terra el principi d’units en la diversitat.

Per altra part, felicitats a la Comissió Europea per la creació d’un fòrum a Internet, en el qual els ciutadans podran dir la seva sobre les coses que els preocupen de la UE, i felicitats especials a la Representació de la Comissió Europea a Barcelona, que aquest dimarts presenta aquest fòrum que és operatiu amb les 23 llengües oficials, més el català.

Aquest nou fòrum de debat sobre el futur d’Europa va ser presentat el 29 de gener a la seu de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona, on es va destacar la importància del fòrum, el nou format i els continguts que permeten aportar suggeriments en tres temes principals com són el futur d’Europa, el canvi climàtic i el diàleg intercultural. La importància d’aques fòrum per a nosaltres, a més de la possibilitat de manifestar les nostres inquietuds de l’escenari comunitari, és que també es pot fer en català (l´única llengua no oficial de la UE en la qual es pot comunicar al fòrum), i això és, en part, per la perseverança dels catalans que, en la versió anterior del fòrum, les propostes en català varen representar ser la quarta llengua més utilitzada. Caldria també afegir-hi la disposició de les institucions comunitàries, com és en aquest cas l’oficina de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona, facilitant-ne el procés. Sigui com sigui, el que queda palès de la realitat exposada és que la perseverança en general sempre acaba acostant-nos als objectius plantejats i en el cas concret del camí cap a l’oficialitat del català a la UE, el pas detallat, és un escaló més. Tot i això, no ens pensem que la solució de tot és a Brussel·les, ja que no es pot demanar allà el que encara no tenim a l’Estat espanyol, on el català no és oficial en tot el territori, ni es pot parlar al Parlament espanyol, que és la institució que representa la sobirania popular, de manera que s’ha de ser perseverant en les dues direccions. De fet, si hi hagués la voluntat política des de l’Estat espanyol, les institucions comunitàries no posarien cap impediment a l’oficialitat del català a la UE.