Avui no us parlaré d’Europa; bé, en part sí, ja que del que vull parlar és de la gesta que ha aconseguit una entitat molt arrelada al nostre país i capdavantera a Europa, el Futbol Club Barcelona, a Abu Dhabi. Allà el Barça, com tots sabeu, s’ha proclamat campió del món de clubs. Molta emoció, pressió, seny i rauxa per aconseguir el darrer títol dels sis de l’any, un fet irrepetible, una gesta que ens apropa a l’excel·lència.
No es tracta ara de parlar del Barça, sinó de com és políticament i econòmicament la zona. Abu Dhabi és la capital dels Emirats Àrabs Units, compostos per set estats, entre els quals hi ha Abu Dhabi, amb un 67% de l’extensió, que és la capitat. Un altre emirat, fins i tot més conegut, és Dubai, però amb molta menys extensió i menys capacitat petroliera; tot i que està molt més desenvolupat des del punt de vista urbanístic, actualment té menys capacitat econòmica que el poderós Abu Dhabi, que ha sortit en defensa dels problemes de la financera de Dubai.
Aquests emirats estan tenint un desenvolupament urbanístic i econòmic exponencial. Fa només cinquanta anys no eren més que terres habitades per beduïns, però actualment, aprofitant la capacitat petroliera que tenen, han experimentat un impuls en tots els ordres, la qual cosa ha transformat totalment la fesomia de la zona. Grans edificis, hotels espectaculars, grans infraestructures, molts projectes per fer i moltes grues que denoten una construcció sense fre i ens indiquen que estem en una zona de permanent creixement.
Disposen d’un sistema polític peculiar, basat en el poder de l’emir que nomena directament bona part del parlament i distribueix la seva influència entre la seva nombrosa família. Així, la democràcia, tal com l’entenem a casa nostra, no hi és present, però, per contra, l’estat, amb la capacitat econòmica que li aporten els recursos petroliers, facilita el benestar dels seus ciutadans natius, els quals només representen el 20% de la població real, ja que la majoria són immigrants que treballen en els molts àmbits que ofereix la zona.
Aquesta és una visió general dels Emirats Àrabs Units, presa amb la limitació que ofereix una visita de tres dies, però també és un indicador de com en zones llunyanes de la Unió Europea no només els estats emergents són els que es desenvolupen amb rapidesa; així doncs, la Unió Europea en general i els estats membres en particular farien bé de no adormir-se entre bastidors i fer-se un lloc en aquest món global cada vegada més escorat cap a Àsia.
