Cap a l’any 1000, en temps de conflictes entre senyors feudals i d’incursions de moros, normands i pirates, un petit nucli de gent s’havia anat agrupant al lloc on és ara la nostra vila. Vivien en cases humils de pedra i fang o de fusta, prop d’una esglesiola, a redós de la poderosa família dels Torroella, que residia en un casal, mig castell, mig palau, on hi ha l’actual Mirador. Els senyors oferien seguretat a aquella gent.
Però també els senyors havien d’estar emparats per algú més fort. Consta que Pere de Torroella i el seu fill Ponç Guillem es reconeixien vassalls de Pere I, comte de Barcelona i pare de Jaume I.
Els fills de Pere de Torroella, els germans Ponç Guillem, Guillem de Montgrí i Ramon de Torroella varen fer història.
Ponç Guillem, anomenat Bernat de Santa Eugènia per haver estat hereu dels senyors de Santa Eugènia, va ajudar Jaume I en la conquesta de Mallorca, d’on va ser governador, i va emprendre la de Menorca.
L’altre fill, Guillem de Montgrí, va ser canonge de Girona. Va ajudar el seu germà a la conquesta de Menorca i a Jaume I en el setge de València, i el rei el va fer senyor de Pals. L’any 1235 va llançar-se a la conquesta d’Eivissa i de Formentera, amb èxit total. Això li va donar prestigi, i el rei el va considerar amic i conseller.
El tercer, Ramon de Torroella, va ser el primer bisbe de Mallorca, i hi va organitzar la diòcesi i la convivència amb els jueus i musulmans.
Mentre els senyors lluitaven i conquerien terres, uns altres torroellencs els ajudaven amb armes i bestiar, però la majoria continuava a la població, arrossegant una vida pobre, al peu de la muntanya. Ells cultivaven les terres aspres del Montgrí, o hi duien els ramats. Anaven mal alimentats, molts anys passaven gana, morien molts infants.
Però la població va créixer, es va anar organitzant i va crear la Universitat, òrgan de govern que ja va ser capaç de fer front a excessos i injustícies. Així, l’any 1265 Bernat de Santa Eugènia va reconèixer abusos comesos i va fixar i signar normes que es comprometia a complir.
La família dels senyors de Torroella va acabar tenint dues branques, una a Mallorca i l’altra a la nostra vila, però aquesta darrera aviat es va desentendre dels seus drets sobre la població: l’any 1269 Sança, filla de Bernat de Santa Eugènia, va cedir el senyoratge en permuta a Dalmau de Rocabertí, qui tres anys després, el 1272, el va cedir igualment, amb els drets sobre el castell-palau del Mirador, a l’infant Pere, fill de Jaume I.
Més endavant, els Torroella varen emparentar amb la família Senesterra (Senesterra de Santa Eugènia), a la qual s’atribueix la construcció d’un palau extraordinari, el palau Solterra. Però també s’ha atribuït la construcció d’aquest palau a la família Pons, personatges torroellencs de qui parlarem un altre dia.