Josep Igual

i la seva obra mestra “L’eternitat enamorada”

Quan la justícia arriba tard ja no és justícia.

Josep Igual

Josep Igual Febrer (Benicarló,1966- Barcelona, 2021), escriptor, músic i rapsoda, ha conreat diferents gèneres literaris: poesia, prosa dietarista, relats i novel·les. La seua obra literària ha rebut diversos guardons com el “Rois de Corella- Ciutat de València”, el “Manuel Rodríguez Martínez- Ciutat d’Alcoi”, el “Sebastià Juan Arbó”, el “25 d’abril de Narrativa de Benissa i el premi “Ciutat d’Amposta”, entre d’altres. 

Els bons llibres solen descol·locar, no corroborar.

Josep Igual

Presentem el seu dietari L’eternitat enamorada. Notes d’un diari, 2016-2017, que va merèixer l’any 2019 el “Premi Joan Fuster d’Assaig” dels XLVIII Premis Octubre, un dels certàmens més significatius de la llengua catalana. El títol del llibre ve d’un versicle d’un poema de William Blake (1757-1827) que diu “l’eternitat està enamorada dels fruits del temps”. El jurat dels Premis Octubre va valorar l’obra d’Igual pel seu contingut i per la seva prosa poètica “en el millor sentit de la paraula”. 

El polifacètic i heterodox escriptor que ens acaba de deixar als 55 anys a causa d’un càncer, vivia actualment a Amposta i estava arrelat a les Terres de l’Ebre, on el Delta li era un lloc inspirador. Els seus referents en narrativa són els escriptors Sebastià Juan Arbó (1902-1984) i Jesús Moncada (1941-2005). Però la seva obra beu també, segons els experts, de grans clàssics de l’assaig com Joan Fuster (1922-1992) o Josep Pla (1897-1981). El primer com a autor més reflexiu i intel·lectual. En el segon s’hi afegeix molt més l’anècdota de la vida, els retrats de les persones, els seus viatges. També són models seus Paul Valéry (1871-1945), el poeta italià Giacomo Leopardi (1798-1837) o el portuguès Miguel Torga (1907-1995).

Prescindim de les biografies i fruïm de les obres, la vella recomanació saludable de Roland Barthes.

Josep Igual


Igual reivindica el dietarisme perquè és el gènere literari més lliure que hi ha, i permet entrades reflexives, altres de més líriques i fins i tot fer aforismes. En aquesta obra l’autor tria les notes del 2016 i 2017, perquè “en aquest període han passat coses bastant convulses i hi ha canvis en l’ambient que són complicats i alhora esperançadors”, ens diu l’autor. 

De fet, l’escriptor d’Ascó Andreu Carranza (1957) el va definir com “el millor dietarista català dels darrers anys”. Un escriptor de raça. 

La barbàrie amb eina tecnològica té detectat el seu principal enemic, les humanitats, i va actuant en conseqüència.

Josep Igual

Igual és conscient dels oblits sistemàtics dels nuclis culturals barcelonins amb els escriptors valencians i d’altres geografies no capitalines, on hi ha autors significatius però invisibilitzats en els mitjans. Que un llibre editat actualment a Mallorca o a València arribi a Barcelona sembla gairebé un miracle, reflexiona Igual. I continua dient que són anomalies que no són gens innocents i que tenen tot un rerefons d’intencionalitat.

Igual és un escriptor que es caracteritza pel seu caràcter independent i pel seu immens cabal humanístic, que viu d’esquena als cants de sirena comercials i als entusiasmes llogats. I amb fina ironia recorda que els tocats pel mestral no tenen tanta literatura esbombant com els tocats per la tramuntana empordanesa, però n’hi ha.

Ressalta també que estem enfront d’una operació del sistema, que és el desprestigi de les humanitats. La paraula com a eina de coneixement està sent desplaçada per l’audiovisual. Estem arribant a un punt excessiu on es llegeix molt poc.

Si no et noten prou resignat et diran immadur o irresponsable.

Josep Igual


Igual és un escèptic, convençut del poder de la paraula, però també de l’escassa repercussió que té, ens recorda el poeta i crític literari David Castillo
(1961).

També hi veiem consonància amb l’escriptor Manuel Castaño (1959) quan diu que les grans obres de l’humanisme fan nosa perquè si alguna cosa tenen en comú és mostrar-nos camins de perfecció, mentre que la idea dominant avui dia és que hem nascut perfectes i només uns quants inconvenients relacionats amb la raça blanca, la religió cristiana i el sistema econòmic capitalista impedeixen la felicitat global. Per tant a partir d’aquests prejudicis d’ara, se censuren l’Odissea d’Homer o les obres de Shakespeare, per exemple, perquè diuen que estan plenes de racisme, homofòbia, antisemitisme i violència. Aquest bandejament del patrimoni rebut tindrà els efectes semblants a un nou incendi de la Biblioteca d’Alexandria, reflexiona mordaç però amb conscient preocupació.

Quan llegí la Constitució, parida sota vigilància de canons fàctics i privilegis que no volien ser molestats, Joan Fuster va fer un article dels de traca tot comentant que, com a text pornogràfic, en coneixia de molt millors.

Josep Igual

En la monografia, l’autor remarca que la realitat, el que entenem per realitat, és indomesticable i que esperar vides exemplars dels genis és un rastre de beateria fava, del qual el món cultural no està en absolut pasteuritzat.                                                   

Amb fina ironia l’autor també subratlla que el destí final de la majoria d’aforismes és ser mal citats i amb l’autoria canviada o extraviada.

El cert és que no passa setmana que no descobrim un autor magnífic entre els caiguts en els abismes dels oblits canònics i els brills de la bijuteria propagandística. I això passa per exemple amb Josep Igual, però també amb altres autors contemporanis solvents i de vàlua literària contrastada. 

Amb llibres com “L’eternitat enamorada”, es demostra que el dietarisme no és una especialitat literària menor. Josep Igual ens ofrena una prosa ufana i brillant, de calat profund i distreta, però amb fèrtil solatge intel·lectual. Pura delícia. Quina obra mestra! Quin llibre més interessant!

Referències bibliogràfiques

  1. IGUAL, Josep. L’eternitat enamorada. Notes d’un diari, 2016-2017. Edicions TRES i QUATRE SL, València, 2020.
  2. CASTAÑO, Manuel. “Qui té por de Shakespeare?”. El Punt Avui. Divendres 5 de març del  2021, pàgina 40.
  3. ROVIRA, Pere. Música i pols. Un dietari. Proa Edicions. Barcelona, 2019.
  4. CASTILLO, David. “Adéu, Josep Igual”. El Punt Avui, 27 de març de 2021 pàg.33
  5. RODRIGUEZ-CASTELLÓ, Manel. “El llegat immens de Josep Igual”. VilaWeb 26-3-2021. https://www.vilaweb.cat/noticies/el-llegat-immens-de-josep-igual/
  6. CADENES, Núria. “Adéu a l’escriptor Josep Igual”. VilaWeb 26-3-2021. https://www.vilaweb.cat/noticies/adeu-a-lescriptor-josep-igual/