El títol d’aquest article podria semblar una marca comercial, però no, és el nombre de consells europeus en els quals ha estat present Angela Merkel com a cancellera d’Alemanya. Des del primer, que va ser el desembre del 2005, fins aquests dies, ha participat en 107 cimeres de caps d’estat i de govern (Consell Europeu), que és la institució de la UE on es debaten i concreten les polítiques que la Comissió Europea haurà d’aplicar. Per les seves mans han passat moltes situacions complexes en què, per la importància de l’estat que representa, els altres mandataris sovint esperaven la seva reacció. I ella, vestint sempre el mateix tall d’americana de colors càlids, anava desgranant la resposta final, sovint procurant cercar el major consens possible, i trobava la solució, que potser no agradava totalment a tothom, però que servia per tirar endavant. A Merkel, sota presidència alemanya de la UE, se li deu el redreçament de la fallida Constitució Europea del 2004, que va reflotar, mantenint pràcticament tots els avenços operatius, i que es va aprovar en el que el coneix com Tractat de Lisboa del 2009, que és el que encara ens guia. Potser un dels moments més controvertits de la seva política europea va ser la posició a favor de l’austeritat per a la sortida de la crisi del 2008, que tant ha fet patir els estats del sud. Però en general podríem dir que hi ha un elevat consens que la trajectòria política de Merkel ha sigut positiva, no només per a Alemanya, sinó també per a la UE, sempre cercant el punt mitjà, el consens i, tot i que naturalment defensant els interessos del seu país, sabent trobar acords vàlids per a la majoria. Així, si s’aconsegueix aviat govern a Alemanya, aquest serà el darrer Consell Europeu d’Angela Merkel, el qual també té situacions compromeses, com quasi sempre en aquestes cimeres de la UE. D’una banda, l’atac del constitucional polonès contra la primacia de les lleis europees, davant del qual Merkel també aposta per trobar acords a partir de la negociació, i no entrar en la judicialització. D’altra banda, la gestió de l’energia, encara en mans de cada estat membre, i aquí Merkel és partidària de no prendre cap decisió a curt termini i explorar vies de consens més endavant. També temes com les migracions, especialment la que ve de Bielorússia, i la sostenibilitat, són temes tractats en aquest Consell Europeu, en el qual l’estil Merkel, de pausa i consens, hi ha sigut present, com a molts dels altres dels 107 a què ha assistit. No sol ser habitual que es trobi a faltar un polític, i en aquest cas crec que hi ha consens que a Merkel se la trobarà a faltar, tant a Alemanya com a Europa. Potser seria el moment que, després d’un descans prudencial i ben merescut, Merkel prengués alguna responsabilitat a la UE o en alguna organització internacional, amb la finalitat que la seva calma, consens i eficàcia, el seu estil de força tranquil·la, segueixi impregnant la vida política. Ara per ara no sembla possible, però el món dona moltes voltes. Veurem que ens presenta el futur.
