Miquel Martín

i la seva novel·la “La drecera”

 

Feliços pocs als quals el cor mai se'ls vol morir.

Joan Vinyoli (1914-1984)

Miquel Martín i Serra (Begur, 1969) és escriptor i llicenciat en filosofia. Ha publicat novel·les, llibres de contes, llegendes populars de mar i de muntanya, i estudis i treballs sobre literatura, especialment sobre el poeta Joan Vinyoli, de qui és un expert i un estudiós apassionat. Col·labora en diversos mitjans i imparteix tallers d’escriptura.

L’escriptor acaba de publicar La drecera una recomanable novel·la de la qual Martí Domínguez ens diu que amb una prosa pulcra i precisa l’autor ens endinsa en un relat ple d’enyor sobre la pagesia de l’Empordà, i com a poc a poc aquesta va anar sent destruïda pels senyors rics de Barcelona. S’hi troba la pèrdua del patrimoni natural, la destrucció del paisatge, i de com ens hem anat allunyant de la natura.

Vinyoli és una de les meves passions. Els poetes són essencials pels escriptors.

Miquel Martin (1969)

La drecera és una novel·la d’una elevada qualitat literària que arriba a transmetre una lliçó moral, apunta Josep Maria Fonalleras en l’Epíleg del llibre, tot destacant “la seva prosa formidable, un excel·lentíssim llenguatge, natural amb accents dialectals que ajuden a configurar un càlid, entranyable, sòlid moralment, codi de conducta”, ens explica. 

Llibre agre, directe, escrit en primera persona a partir de la veu del nen protagonista, amb una llengua neta, rica, diàfana, i amb la caricatura grotesca dels senyorets barcelonins ben reflectida, és un cant horacià a la natura perduda, recorda Domínguez. 

Llegiu Miquel Martín i recordeu Horaci, la seua lloança de les coses petites sobre les grans en la vida, i la curta durada de la nostra existència i l’inexorable final que és la mort.

Martí Domínguez (1966)

S’hi ridiculitzen aquests senyors barcelonins que sols parlen castellà, però  és un retrat de la burgesia industrial rica, classista, viciada, sense valors, sense escrúpols, sense cultura, remarca la periodista Montserrat Serra. “A la novel·la es mostra com els rics tenen la consciència que tot es tapa amb diners, que qualsevol cosa es pot comprar amb diners, fins i tot la voluntat de les persones. La concepció tan burgesa que els diners són l’única cosa que importa” ens ho explica textualment l’autor en una entrevista feta per la periodista. 

Perquè la literatura també és una mena de resistència, una mena de lluita. Serveix per a ser crític, ens diu. I en la novel·la queda reflectida la paradoxa i l’enorme distància existent entre els amos i un pagesia arrelada a una terra que no els pertany legalment.

Fonalleras també hi troba en la prosa de l’escriptor ecos de Rodoreda (1908-1983), Bassani (1916-2000) i Salinger (1919-2010), en una història que ens corprèn tot explicant-nos la vida de cada dia a partir d’un nen que es va fent jove i que descobreix el món (l’amistat, el sexe, les lleialtats, les diferències socials) i les seves injustícies; són uns anys de descoberta, d’incertesa, de perplexitat, contextualitzat -però sense que hi surti cap topònim- en un poblet qualsevol de la costa Brava.

El mateix autor remarca que a La drecera, hi ha la transformació del protagonista, que és un infant que es fa gran (passa de la infantesa a la pubertat), però també hi ha la transformació del seu entorn. Explica l’autor que “el nen és el pal de paller de la novel·la, juntament amb un altre personatge essencial, que és en Pitu, el masover del mas Bou”, un personatge que commou i que representa l’últim supervivent d’aquesta vida vinculada al camp i a la masoveria. 

Una cosa que no dona cap guany és insubornable.

Hans Magnus Enzensberger (1929)

Miquel Martín puntualitza que “la literatura és un compromís, que s’ha de treballar molt el text, que s’ha de ser rigorós, que s’ha de tenir consciència de la llengua i visió literària de la realitat”.

Fonalleras ens diu que quan acabes de llegir la magnífica novel·la que comentem tens una indescriptible sensació de plenitud. I Salvador Macip remarca que Miquel Martin és un dels secrets més ben guardats de la literatura catalana contemporània. Amb totes dues sentències hi estic totalment d’acord. Llegiu i gaudiu d’aquesta magnífica novel·la.

Agraïments: A Neus Canyelles per la revisió crítica al present manuscrit.

Referències bibliogràfiques

1.MARTÍN i SERRA, Miquel. La drecera (quarta edició). Edicions del Periscopi. 2020.

2.DOMÍNGUEZ, Martí. “Elogi d’Horaci”. El Temps, 6 d’octubre de 2020, pàg. 66.  

3.FONALLERAS, Josep Maria. Un pur secret. Epíleg. A: MARTÍN i SERRA, MIQUEL. La drecera (quarta edició). Edicions del Periscopi. 2020 pàg. 145-8.

4.SERRA, Montserrat. “Miquel Martin: Encaixar? No m’ha preocupat mai”. VilaWeb, 3 d’agost del 2020. https://www.vilaweb.cat/noticies/miquel-martin-encaixar-no-mha-preocupat-mai/