Notícies

Variant de Torroella

La variant de Torroella de Montgrí.
La Generalitat estudia les al·legacions presentades al projecte de construcció d’una variant a Torroella de Montgrí que evitarà passar pel nucli urbà.
L’actuació preveu una segona rotonda elevada a l’altura del giratori actual del pont del riu Ter i d’un nou vial fins a Gualta, sobre les terres de conreu i sense tenir en compte la carretera actual, i allà, des de Gualta, entrar als camps de conreu sense respectar la seva alineació, travessar el riu amb un pont nou sobre el Ter i acabar a la C-31, en direcció a Verges, prop de l’enllaç amb l’Escala.
La principal oposició al projecte, però no l’única, la fan els pagesos, que veuen com amb aquesta acció es fan inservibles unes 150 hectàrees -camps de regadiu així com els seus canals de rec- de la plana del riu Ter, sòl  que el pla de l’Empordà qualifica de protecció especial per l’alt valor agrícola que té i perquè fa de connector biològic.
Aquest enllaç amb la C31 està pendent de la realització de la variant de Verges i  del controvertit tram nou de La Tallada d’Empordà a Torroella de Fluvià, aquest ja en construcció.

Retiren una cinquantena de morts per al fondeig d’embarcacions, de cala Montgó.
L’Ajuntament de Torroella de Montgrí, en la defensa del medi ambient, ha encarregat a l’empresa Submon retirar una cinquantena de morts, no utilitzats, per recuperar la praderia de posidònia de la cala.
Aquests elements, pel moviment constant de la mar, causen la seva destrucció. El primer mort retirat, la peça més grossa localitzada, tenia un pes de mil quilos.
Per a la temporada vinent es preveu instal·lar-hi un nou sistema d’ancoratge que, a l’anar clavat al fons marí,  no afectarà la praderia de posidònia.

VI Jornada Ernest Lluch, a Can Quintana Museu de la Mediterrània: Creences, religions i esfera pública: una reflexió per al segle XXI.
En aquesta VIa Jornada Ernest Lluch es va debatre a l’entorn d’una doble pregunta: què poden demanar les religions a un estat democràtic? I què ha de demanar i permetre l’estat democràtic a les rerdi Regincós, vicerector ligions? La benvinguda anà a càrrec d’Antoni Roviras.
-Jordi Regincós vicerector de la Universitat de Girona va presentar a Lluís Duch, Monjo de l’Abadia de Montserrat, antropòleg i Dr. en Teologia. En la seva conferència amb el títol En què creuen els catalans? Secularització i pluralitat religiosa desenvolupà una sèrie de conceptes: el tot és polític, el tot és estat. La teoria de la socialització i la privatització de la religió. Trobar un modus vivendi entre dues realitats. La religió oficial es troba en el món romà. Què és la religió? La realitat és complexa. Més enllà de clerical i anticlerical. L’imperatiu herètic. Feixisme. Divinització del partit i santificació del líder. Procés de separació, desafiliació i hiperfiliació en l’aspecte polític i, en el social, en el sindicat. Seguida amb molt d’interès i fortament aplaudida.
-Lluís Bruguera, periodista, presentà a José M. Contreras, director general de Relacions amb les Confessions del Ministeri de Justícia i catedràtic de Dret Eclesiàstic de l’Estat. Sota el títol La relació estat-religió a Espanya i a les democràcies europees. On som i on anem? exposà unes premisses  fonamentals: Tot estat modern ha de tenir una excel·lent relació-gestió. Cap confessió tindrà caràcter estatal. Neutralitat dels poders públics. Separació entre estat i religió. La llei de l’any 1980 no manté cap realitat amb l’actualitat: estat centralista enfront del àmbit local, autonomies, ajuntaments i altres interlocutors socials, que mediatitzen en la gestió pública. Plans urbanístics, zones industrials, barris perifèrics, llocs de culte, ritus. Models d’integració? Coexistència no conversió. Qui determina els ministres de culte? Del 80 al 90% no saben ni castellà ni menys català. Cultures i religions  diferents: no donació d’òrgans, mutilació femenina, cementiris, matrimonis, alimentació… entre d’altres temes seguits amb molt d’interès. El torn de preguntes al finalitzar la conferència va girar sobre la missa com a acte oficial i el dret a l’educació gratuïta fins als 16 anys.
-Xavier Ferrer, economista i politòleg, presentà a Juan José Tamayo, teòleg i director de la Càtedra de Teologia de la Universitat Carlos III de Madrid. Model: separació però reconeixement de la presencia de la religió en la política. En favor dels més necessitats. Històricament destacà quatre moments:
1r Religió política romana: teologia, mítica, política, natural. Estat que imposa l’obligació de la pràctica pública, no privada. Els cristians eren els ateus que no creien en la divinitat de l’emperador ni dels déus oficials. Constantí, 312 dC. catolicisme romà.
 2n Renaixement: Maquiavelo:”La religió contribueix a mantenir els soldats”.Identificar imperi amb església i Déu.
3r: Identificació:a) estats musulmans, l’Alcorà, legitimitat, ètica religiosa i cívica. b) catolicisme d’estat:  Espanya, el catolicisme pertany a l’essència d’Espanya, lleis santificades, “Jefe del Estado” i nomenament de bisbes. c) L’estat contra la religió: església perseguida, difusió de l’ateisme amb la tergiversada tesi de Marx:”La religió és l’opi del poble”, esquerra hegeliana. d)Estats dictatorials Duarte, Pinochet, Somoza…
 4t Modernitat: laïcisme, França prohibeix símbols religiosos en espais públics. Separació Església-Estat: la figura de Jesús, no era rabí, era laic, el Concili Vaticà II, teoria de l’Alliberació, la Constitució Europea incorpora com a rels el cristianisme. I el món oriental majoritàriament islamista. Segons la llei natural, moralitat dintre de la legalitat. Seguida amb evident interès i molt aplaudida.
-Taula Rodona: Lluís M. de Puig, president de l’Assemblea del Consell d’Europa i els conferenciants Lluís Duch, Juan José Tamayo i José M. Contreras, varen completar l’extens temari d’aquestes sisenes jornades i respondre les preguntes del públic. Contingut que esperem quedi editat en un nou volum com el que es va presentar corresponent a la cinquena jornada.
-Cloenda institucional: van cloure l’acte Lluís M. de Puig, president de l’Assemblea del Consell d’Europa , Josep M. Rufí, alcalde de Torroella de Montgrí , i Manel Serra, president de la Caixa de Girona.

Visita Guiada per Joan Badia

IV Visita cultural guiada per Joan Badia.
Organitzada per la Confraria del Roser al romànic més proper, es visitaren els antics monestirs de Santa Maria de Cervià de Ter, de l’orde benedictí i Sant Llorenç de les Arenes, inicialment dels Templers i desprès dels Hospitalers, així com les restes del poblat i l’església de Sant Romà de Sidillà o de les Arenes, que desaparegué colgat per les sorres entre el 1050 i el 1200. Visites realment molt interessants, que permeten descobrir o redescobrir uns espais del nostre entorn i de la nostra història.

Piscines cobertes municipals.
A causa de l’elevat cost, tant de construcció com de manteniment, d’una piscina coberta, diversos ajuntaments gironins han desestimat els projectes per construir-les en els seus municipis.
L’anterior Ajuntament de Torroella va projectar i encarregar la construcció d’una piscina coberta, que tenia un cost de 5,1 milions d’euros. L’actual govern, però, va aturar el projecte i indemnitzà l’empresa adjudicatària amb 100.000 euros. S’ha plantejat fer-ne una de més econòmica: descoberta, que a l’hivern es pugui cobrir.

Congelació de taxes per fer front a la crisi.
L’Ajuntament de Torroella de Montgrí ha decidit congelar tots els impostos, com poden ser l’IBI i el de vehicles, així com la majoria de les taxes, per fer front a la crisi actual.
Només s’incrementen les taxes d’escombraries (entre un 5% i 6%) dins del pacte sorgit arran de la vaga d’escombraries de l’any passat i la de l’aigua (90 cèntims al mes) per cobrir els increments de cost arran de les millores incorporades en la prestació d’aquest servei.

4s Jornades gastronòmiques: la poma a la cuina.
Del 2 al 25 d’octubre, els menús de set restaurants de Torroella de Montgrí i de l’Estartit van incloure, com a primer plat, segon plat i postres la poma de les nostres ben cuidades plantacions.
Elaborada o al natural, en diferents textures i presentacions, ha estat l’ingredient principal que enriquia la carta habitual del establiments del nostre municipi.

Crisi, Crítica, Criteri

Joan Surroca i Sens va presentar aquesta xerrada-debat. Va exposar que es defensa el creixement sostenible, sense adonar-se que creixement i sostenibilitat són antònims: “en un planeta limitat no és possible créixer de manera il·limitada”. I va citar l’economista francès Latouche, principal defensor del decreixement sostenible, i va assenyalar que no és quelcom que es pugui aconseguir en un  any, ni en dos o tres, potser seran necessàries tres generacions per aconseguir-ho.
En la xerrada-debat es  va exposar que crisi és una situació problemàtica i insostenible que requereix un canvi. La crisi actual, multidimensional, ecològica, econòmica, política, social i de creixement fa necessària la crítica sobre l’economia i el sistema establert, per fixar nous criteris  que regeixin el futur de la humanitat, basat en una nova educació; en la transformació d’un creixement econòmic en creixement vital; la supressió de l’oligarquia, emprant el poder personal; eradicar l’egoisme, al suprimir les monedes estatals (l’euro) i crear monedes locals; transformar l’individualisme en  cooperació i interdependència, canviar  institucions, al substituir els ajuntaments per assemblees ciutadanes locals, debatre un pla de transició i crear un moviment popular per dissenyar una nova societat que creï cooperatives, nous projectes i llocs de treball autogestionats. Tot dins d’una democràcia inclusiva i d’una economia alternativa.
La reacció del públic assistent fou molt diversa: des del que confessava que s’havia adormit en la llarga crítica feta, fins al que manifestava la seva disconformitat, no a la conveniència del decreixement d’un consum desaforat, sinó als procediments proposats per a la transformació de la societat actual.

Cinema i Medi ambient
Coordinadora d’autoderminació

Presentació de l’Agenda Llatinoamericana i Mundial 2010 al Cinema Montgrí i projecció de Tierra i de  Las uvas de la ira dintre del cicle Cinema i medi ambient.
-Tingué lloc, un any més, la presentació de Agenda Llatinoamericana i Mundial 2010 amb una xerrada sota el títol Salvem-nos amb el planeta, a càrrec de Jordi Planas, coordinador de l’Agenda.
L’Agenda, a l’anar i tornar de Catalunya a Llatinoamèrica, uneix articles i pensaments d’escriptors d’aquí i d’allà, i en fa un instrument de cooperació i de transmissió de cultura entre els pobles.
-I dintre del Cicle  Cinema i medi ambient es projectaren, en dos divendres consecutius, dues de les quatre pel·lícules previstes:  Tierra i Las uvas de la ira, presentades per Jordi Bellapart. Les dues següents Cheyene autum, el 6 de novembre, i La Lengua de las mariposas, el 4 de desembre.
-Tierra, un planeta amb vida és un documental dirigit per Alastair Fothergill, que utilitza el sol com a guia, i presenta un espectacular recorregut, observa la vida de diferents espècies animals i la influencia del canvi climàtic en les seves vides. Posa de relleu que cal l’esforç de tots per conservar-la per a les generacions futures.
-Las uvas de la ira, de  John Ford. Extraordinària pel·lícula, que després de setanta anys presenta, amb plena actualitat per la crisi que sacseja avui el món, la tragèdia humana d’una família que després de tres generacions es veu desposseïda, a causa d’unes condicions climàtiques adverses i a l’egoisme d’un capitalisme desaforat, de la terra, la casa i de tot el que representava. I ho fa sense caure en un fàcil pamflet. Una obra mestra de John Ford,

La Capella de Música de l’Església de Sant Genís.  La institució cultural de més llarga durada a la vila.

Dintre del actes del 400 aniversari de la consagració de l’església de Sant Genís, tingué lloc aquesta conferència a càrrec de Joan Radressa i Casanovas,
Fruit del seu ampli coneixement de la nostra història i en aquest cas en particular de la Capella de Música, dels beneficis que s`han concedit en el decurs de més de 600 anys i de l’obligació que requeia sobre el mestre de Capella de dirigir i d’instruir els nens que la formaven.
Un tros de la nostra història per recordar i molt aplaudit.

Ús dels canons acústics per espantar animals als camps de conreu.

Està actualment en exposició pública l’ordenança que regularà, a Torroella de Montgrí,  l’ús dels canons acústics per espantar animals als camps de conreu, amb la finalitat de poder-lo compatibilitzar amb el descans dels veïns.
L’alcalde Josep Maria Rufí va informar que l’ordenança no s’aprovarà definitivament fins aconseguir un consens de tots els grups municipals i del sector agrícola, que l’ha criticat amb contundència a través del sindicat de pagesos JARC, que veu en aquesta normativa una nova manera de restringir les necessitats i possibilitats del sector i va exposar que els canons sonors són dels pocs mitjans que s’han demostrat útils per foragitar ocells i senglars dels camps.

L’Ajuntament de Torroella de Montgrí destina 45.000€ en ajuts de cooperació.

L’Ajuntament  ha decidit destinar una part dels ajuts de cooperació, 10.500 euros , a Càritas, perquè pugui atendre les necessitats dels vilatans afectats per la crisi econòmica, dels quals 6.000 a Càritas Interparroquial de Torroella, per adquirir aliments i donar cobertura a altres demandes, i els 4.500 euros restants a Càritas Diocesana, perquè, en col·laboració amb Càritas de Torroella, desenvolupi activitats de sensibilització local en les situacions de mancança econòmica que afecten a persones del municipi. La resta de la dotació anirà destinada a diversos projectes de solidaritat amb el Tercer Món.
Dolors Bassa, regidora d’Acció Social i Ciutadania, va recordar que «la conjuntura econòmica i laboral ha provocat l’aparició de majors necessitats i demandes socials, per la qual cosa, malgrat que continuem treballant en la cooperació al desenvolupament al Tercer Món, en un any de dificultats extremes hem apostat per ajudar a solucionar el tema dels aliments per a les persones en perill d’exclusió social del nostre municipi i a potenciar la tasca de sensibilització ciutadana».

Coordinadora d’Autodeterminació de Torroella de Montgrí

Es va fer a Can Quintana una assemblea per constituir la Coordinadora d’Autodeterminació de Torroella de Montgrí.
La coordinadora s’ha reunit cada dissabte per tal d’organitzar comissions i crear els grups de treball necessaris per a la preparació de la consulta popular, n’ha fet difusió i ha animat a participar en el projecte.

Exposició Paisatges de Kati Salazar a la sala d’exposicions del Centre de Serveis de l’Estartit
Organitzada pel Consell Municipal de l’Estartit tingué lloc la inauguració de la exposició de pintures de Kati Salazar, que ha tingut un doble vessant, les pintures de l’autora i  la utilització de l’espai per part dels infants, que hi posaven en joc les seves habilitats pictòriques, dibuixaven paisatges o pomes, al coincidir amb les jornades gastronòmiques de la poma a la cuina.

Exposició El comerç d’ara, d’abans, tota una vida
A la Capella de Sant Antoni es va inaugurar una exposició resum de l’activitat del comerç a la nostra vila. Reflecteix, en els objectes exposats, en les fotografies que es projecten i en panells, tant l’evolució a través dels anys  com  la seva permanència, de generació en generació, des de la seva fundació al moment actual.
En aquests panells hi figuren: Fusteria Viñas (des del 1800); Matas-Ingrid (des del 1860); Calçats Surroca (des del 1875);  Confiteria Batlle (des del 1880); Fleca Can Francès (des del 1886) i Rellotgeria Quer (des del 1897). Felicitats.

Conferència sobre Sant Genís, a l’església parroquial.
Dintre del actes del 400 aniversari de la consagració de l’església de Sant Genís, tingué lloc una conferència sobre sant Genís, a càrrec de Mn. Martirià Brugada i Clotas.
Fou una brillant exposició de la figura d’un màrtir laic de la primera època del cristianisme, de sant Genís -nom simbòlic com el de molts sants de l’antigor (Genís significa engendrament a una nova vida mística), com altres: Caterina (pura, neta), Felip, Eulàlia, Agnès …
Avui trobem molts sants Genís. L’home té la tendència a fer seu tot el que és meravellós, i així el sant Genís d’Arlés, de mitjans o finals del segle III va ser apropiat per Roma, ja al segle IV, i Genís “notari”, en realitat escriba, era “estenògraf “,  per un error d’interpretació dels texts manuscrits, es va convertir en sant Genís “escenògraf” o sigui “comediant” a Roma, al temps que mantenien i embellien la llegenda de la seva vida i  martiri.

Concert del grup Cantabile Hamburg, a l’església de Sant Genís.
El Cantabile Hamburg, format per sis músics, s’ha especialitzat en la música del renaixement i del barroc amb còpies d’instruments històrics, més de 40 flautes de pic diferents, de mides d’extensa gama, des del pícolo al contrabaix. L’acompanya un guitarrista que toca instruments puntejats com la guitarra barroca, la tiorba i el llaüt.
El concert va incloure un extens repertori  d’autors dels segles XIV XV i XVII, alguns d’ells del Llibre Vermell del monestir de Montserrat, música tradicional catalana –El cant del Ocells- i un tango de David Thomson. L’actuació va rebre forts aplaudiments i al finalitzar fou obsequiat amb la placa commemorativa del 400 aniversari de la consagració de l’església.

El llibre El Jugador de Whist de Vicens Pagès, el més venut segons La Vanguardia.
El suplement “Cultura” de La Vanguardia del dia 21 d’octubre i en “Los libros más vendidos” figura en primer lloc en “Ficción-Catalan”, el llibre del nostre convilatà  Vicenç Pagès Jordà, titulat Els jugadors de whist,, que fou presentat al Museu de la Mediterrània, Can Quintana, el passat més de setembre.
Vicenç Pagès va començar a escriure’l quan era un nen a Figueres i l’ha acompanyat fins avui, al llarg de 30 anys. En el llibre fa un complet repàs a la cultura i als estils de vida de la seva generació. Felicitats.

Motos històriques a l’Estartit

VIIè recorregut de motos històriques amb arribada a l’Estartit.
Organitzat pel l’Associació de Motos Històriques, es va efectuar el setè recorregut, amb arribada a l’Estartit, passejada pels carrers principals i el passeig i concentració al aparcament del Port, rere el Club Nàutic. I la trobada va concloure amb un dinar de germanor.
Bell i evocador veure tantes màquines tan ben conservades .

Primer concert de tardor-hivern de la Xarxa de Músiques de Catalunya.

Organitzat per Joventuts Musicals de Torroella de Montgrí, tingué lloc el primer dels onze concerts de tardor-hivern, en petit format, al Cine Petit de Torroella de Montgrí. La violinista resident a Barcelona Kalina Macuta, acompanyada al piano per Daniel Blanch, varen oferir la interpretació de la Sonata núm. 8 de L. V. Beethoven; Cinc Melodies Espanyoles i la Dansa Ibérica núm. 2 del català Joan Manén; i la Sonata per a violí i piano núm. 1 de B.Bartóck.
La música clàssica, com és tradició a Torroella, té un pes destacat en un programa de concerts que, integrat per grups catalans, inclou també mostres de música tradicional i popular.
Oriol Pérez, nou director del Festival de Músiques de Torroella de Montgrí, va manifestar la voluntat que el festival de Torroella tingui continuïtat, en una població amb gran tradició i afició musical.

IV Jornades Ernest Lluch