Emporion
Dimarts, 24 juny
  • Articles
  • Autors i Crèdits
  • Hemeroteca
No Result
View All Result
Emporion
  • Articles
  • Autors i Crèdits
  • Hemeroteca
Emporion
Inici Cultura

Novel·lar la història

Javier ZuloagaperJavier Zuloaga
23 d'octubre de 2014
a Cultura, núm. 94 -octubre- 2014
Temps de lectura: 4 minuts
Novel·lar la història

Durant l’estiu, ja acabat, he repartit el meu temps entre la recerca de l’assossec davant del mar, veure i parlar amb bons amics, tractar de portar una vida sana, prendre nota i idees per a una propera història que he d’escriure, i en la lectura.

Han anat passant per les meves mans Las tres bodas de Manolita, d’Almudena Grandes; La pirámide immortal, de Javier Serra, i m’he posat al dia amb Ken Follet després de llegir Un lugar llamado Libertad (2006) i he comprat El umbral de la eternidad, l’última peça de la trilogia The Century d’aquest gran narrador gal·lès.

I per prendre major consciència de la meva condició d’escriptor, tinc sobre la taula ─i vaig llegint sense presses, però amb feliç deteniment─ Aquellos años del boom, del periodista de La Vanguardia i recent premi Gaziel Xavi Ayén, en el qual desentranya aquella eclosió d’enginy literari hispanoamericà que va desembarcar a Barcelona en l’últim decenni del franquisme, sota el guiatge de la superagent literària Carmen Balcells, tal com se l’anomena en alguns moments de l’obra. La recomano a aquells que no poden resistir l’empenta de la curiositat i volen furgar en les biografies de García Márquez o Vargas Llosa, entre d’altres. És un gran llibre.

Quan faig repàs del conjunt, veig que vaig ben servit. Però m’aturo especialment en La pirámide inmortal, en la qual Javier Sierra ens fa viatjar per la més profunda de les divinitats i espiritualitats del vell Egipte, a través d’un Napoleó Bonaparte que, a més del seu afany per construir un imperi francès en el món, amaga somnis d’immortalitat. Serra ofereix al lector els paral·lelismes de la mort i resurrecció   ─als tres dies─ d’Osiris i Jesucrist, essent la d’aquest últim molt posterior a la del marit d’Isis i pare d’Horus.

Napoleó es va aproximar a aquesta immortalitat que buscava després d’una nit d’èxtasi eròtic que formava part d’un ritual per caminar cap a la mort i l’eternitat… no els explicaré més perquè l’obra acaba d’arribar a les llibreries, però sí que vull compartir amb vostès la meva convicció que el llibre de Serra, que d’alguna manera posa el cristianisme sota l’ombra dels faraons ─Jesús va viure gairebé trenta anys a Egipte─, no hauria passat el nihil obstat de la censura eclesiàstica de la postguerra espanyola i, possiblement, hauria portat l’autor a la pira del Sant Ofici fa quatre o cinc segles.

És també un bon llibre i que també els recomano perquè té molla i t’acosta, des del format de la novel·la històrica, a realitats que poc tenen a veure amb les dels motlles educatius amb els quals vam créixer els que vam néixer i vam créixer des dels anys cinquanta. El que pensava a mesura que avançava: fins a quin punt els col·legials d’abans i bona part dels actuals deixen espai i donen per fets provats fites de la història que no ho són?

Aquest mateix dubte va venir al meu cap fa anys, quan vaig llegir Inés del alma mía,  d’Isabel Allende. Aquell gran llibre em va animar a escriure, fa ja set anys, Cambiar la historia. (Premin al damunt si els interessen aquests assumptes.)

«Corria per la història de la conquesta de Xile», vaig escriure l’agost de 2007, «a través de les pàgines d’Inés de l’ànima meva, d’Isabel Allende, que, amb les llicències literàries necessàries, porta el lector a coll i be fins als orígens d’aquest gran país transandí com a part del Regne d’Espanya. Les crueltats comeses sota la solapa d’una política de mestissatge obligat, perquè els homes nadius desapareixien de forma cruel ─i el fariseisme de justificar tot allò en l’extensió de la fe cristiana fins als confins de la terra, produeixen un cert neguit per pertànyer a aquest país que en l’ensenyament de la seva història només ha assumit, amb la boca petita, alguns excessos de la colonització.

»Vaig entendre millor, en tancar les tapes del llibre, la petició de perdó públic d’alguns presidents sud-americans en ocasió del recent viatge de Benet XVI i el reconeixement final del Vaticà que el que va passar en aquelles terres no pertany, precisament, al bo i millor de la història de l’Església Catòlica».

És ben clar que això de Javier Sierra i la seva immersió en la màgia egípcia no tenen res a veure argumentalment i històrica amb l’obra de l’escriptora xilena establerta a Califòrnia, però sí que convida a pensar que caldria canviar els motlles del que ensenya i introduir els elements del que es va sabent gràcies als que escorcollen en la història, amb més curiositat. De la mateixa manera que caldria corregir els capítols electritzants de la colonització americana, no estaria pas malament que s’ensenyés, des d’una certa distància, sense manies i descavalcats dels lloms dogmàtics, la història de les religions.

 ines-del-alma-mia

Tags: literaturaopinió
Article anterior

Joan Regí i Boix

Següent article

La UE s’ha d’adaptar al món d’avui

Javier Zuloaga

Javier Zuloaga

Articles Relacionats

Abel Font: “M’agradaria no perdre el públic habitual, però alhora obrir una mica més el pla”
arts

Abel Font: “M’agradaria no perdre el públic habitual, però alhora obrir una mica més el pla”

11 de juny de 2025
L’historiador Borja de Riquer, entrevistat en el 12è Berenar Literari de la llibreria El Cucut
Cultura

L’historiador Borja de Riquer, entrevistat en el 12è Berenar Literari de la llibreria El Cucut

13 de maig de 2025
Tàcit, l’historiador llatí més punyent i brillant
Cultura

Tàcit, l’historiador llatí més punyent i brillant

13 d'abril de 2025
El periòdic digital Emporion no es fa responsable del contingut dels escrits publicats que, en tot cas, exposen el pensament de l’autor.

Amb el suport de:

© 2023 - Emporion | info@emporion.org

web de placid.cat
web de placid.cat

Welcome Back!

Login to your account below

Forgotten Password?

Retrieve your password

Please enter your username or email address to reset your password.

Log In

Add New Playlist

Emporion
Gestiona el consentiment de les galetes
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a fins analítics i per mostrar publicitat personalitzada en base a un perfil elaborat a partir dels teus hàbits de navegació (per exemple, pàgines visitades).
Funcional Sempre actiu
L'emmagatzematge o accés tècnic és estrictament necessari amb la finalitat legítima de permetre l'ús d'un determinat servei sol·licitat explícitament per l'abonat o usuari, o amb l'única finalitat de realitzar la transmissió d'una comunicació a través d'una xarxa de comunicacions electròniques.
Preferències
The technical storage or access is necessary for the legitimate purpose of storing preferences that are not requested by the subscriber or user.
Estadístiques
The technical storage or access that is used exclusively for statistical purposes. L'emmagatzematge o accés tècnic que s'utilitza exclusivament amb finalitats estadístiques.
Màrqueting
L'emmagatzematge tècnic o l'accés són necessaris per crear perfils d'usuari per enviar publicitat o per fer un seguiment de l'usuari en un lloc web o en diversos llocs web amb finalitats de màrqueting similars.
Gestiona les opcions Gestiona els serveis Gestiona {vendor_count} proveïdors Llegeix més sobre aquests propòsits
Veure preferències
{title} {title} {title}
No Result
View All Result
  • Articles
  • Autors i Crèdits
  • Hemeroteca

© 2023 - Emporion | Tots els drets reservats | Avís legal | Política de cookies