Alexei Mateevici

Limba noaslra-i o comoara
În adâncuri înfundata
Un sirag de piatra rara
Pe mosie revarsata.

Limba noastra-i foc ce arde
Într-un neam, ce fara veste
S-a trezit din somn de moarte
Ca viteazul din poveste.

Limba noastra-i numai cântec,
Doina dorurilor noastre,
Roi de fulgere, ce spintec
Nouri negri, zari albastre.

Nu veti pliinge-atunci amarnic,
Ca vi-i limba prea saraca,
Si-ti vedea, cât îi de darnic
Graiul tarii noastre draga.

Limba noastra-i vechi izvoade.
Povestiri din alte vremuri;
Si citindu-Ie ‘nsirate, – ­
Te-nfiori adânc si tremuri.

Limba noastraa îi aleasa
Sa ridice slava-n ceruri,
Sa ne spiue-n hram si-acasa
Vesnicele adevaruri.

Limba noastra-i comoara
În adâncuri nfundata.
Un sirag de pialra rara
Pe mosie revarsala

Alexei Mateevici

La nostra llengua es un tresor
en les ombres profundes,
una sèrie de pedres precioses
en Iota una casa.

La nostra llengua és foc que crema,
en una nació que, de sobte,
desperta del somni de la mort,
com un conte de valents.

La nostra llengua és l’única cançó,
la nostra doina, vibrar amb la passió,
eixam d’esclat d’un raig,
humitejar d’horitzons de color blau fosc.

EI nostre llenguatge és llenguatge sagrat,
llenguatge d’antigues lluites,
que ploren i canten,
camperols de les seves terres ancestrals.

Compressió de pedra brillant,
llum del sol,
i de les inundacions,
una allau de noves paraules.

S’aixecarà un tresor
en les ombres profundes,
una sèrie de pedres precioses
en tota una casa.

La nostra llengua es un tresor
en les ombres profundes,
una sèrie de pedres precioses
en tota una casa.