Economia de l'abundància o de la post-escassetat

Un dels majors reptes de la humanitat ha estat i és comptar amb suficients aliments. Encara avui una part del món s’enfronta amb greus problemes d’escassetat: aproximadament un terç de la població mundial té dificultats per aconseguir suficients aliments.

L’Abundància o Post-escassetat és una forma alternativa de l’economia o de l’enginyeria social en la qual la majoria de béns, serveis i informació es poden produir en gran abundància amb un mínim de mà d’obra humana necessària, de manera que siguin universalment accessibles a molt baix cost o fins i tot lliurement.

En els últims temps ha aparegut un corrent de pensament “optimista” traduït en una dotzena de títols que ens conviden a pensar que “estem millor del que pensem”. Dos dels més recents són “La Il·lustració ara: un cas per la raó, la ciència, l’humanisme i el progrés” i “La plenitud dels fets: deu raons per les quals estem equivocats sobre el món i per què les coses són millors del que penses”.

En el document “El món post-escassetat de 2050-2075”, els seus autors afirmen que estem vivint una era d’escassetat derivada del comportament negligent dels segles XIX i XX. Pronostiquen que el període entre 2050 i 2075 serà una era en què l’escassetat deixarà d’existir. Per a això serà necessari:

Un sofisticat sistema de reciclatge de recursos
Sistemes d’automatització industrial amb tecnologia avançada
Laboratoris de fabricació
Abundància digital
Tecnologia especulativa

Exemples de Tecnologies especulatives són els avenços en exploració espacial, plantes mineres automatitzades establertes en cinturons d’asteroides, noves fonts d’energia, com la fusió nuclear o els satèl·lits d’energia solar, màquines de prototipat ràpid i autorreplicants.

Peter Diamandis i Steven Kotler (2012) documenten en el seu llibre “Abundància: el futur és millor del que penses” com les tecnologies de creixement exponencial ens permetran obtenir majors guanys en les pròximes dues dècades de les que hem aconseguit en els últims dos-cents anys. Aviat tindrem la capacitat de complir i superar les necessitats bàsiques de cada home, dona i nen al planeta.

L’optimisme dels seus autors està basat en quatre forces emergents:

Les tecnologies exponencials
El “faci-ho vostè mateix”
Els tecnofilàntrops
El sector de la població que sortirà de la pobresa extrema: mil milions de persones

El creixement tecnològic exponencial – Es donen salts “quàntics” en dotzenes de camps: Bioinformàtica, biotecnologia, robòtica, intel·ligència artificial, xarxes i sensors, sistemes computacionals, impressions en 3D, nanotecnologia (com assemblador molecular), interfícies home-màquina, enginyeria biomèdica, xarxes de banda ampla ubiqües, fabricació digital, i moltes altres.
L’innovador “faci-ho vostè mateix” – Els innovadors són capaços avui de crear prototips i fer experiments que abans només una agència governamental o una transnacional podia dur a terme. Un biolaboratori d’avantguarda, que solia costar 10 milions de dòlars, costa avui només 10 mil dòlars.
Els tecnofilàntrops – Els nous multimilionaris, a més de compres exòtiques, li han donat un gir a la manera com gasten la seva fortuna. No estan disposats a deixar que els seus diners descansin en un forat quan podrien ser ben aprofitats per resoldre problemes del món. Un bon percentatge dels 1.400 multimilionaris que hi ha al món formen part d’aquesta nova classe, liderada per l’esforç de Bill Gates, creador de Microsoft, amb el seu Bill & Melinda Gates Foundation i els més de 26 mil milions de dòlars que han donat des de 1994 a diferents causes. Altres exemples són: Mark Zuckerberg (Facebook), Elon Musk (Pay Pal i Tesla), Pierre i Pam Omidyar (eBay), Dustin Moskovitz (company d’habitació de Zuckerberg).
Els mil milions – Els mil milions de persones més pobres a la Terra jugaran un paper vital per assolir l’abundància. Començaran a entrar en la discussió global gràcies a les millores en les seves condicions de vida i la difusió exponencial de les tecnologies de comunicació.

L’abundància s’aconseguirà gràcies a la convergència de diferents esforços. Alguns dels més rellevants són:

Khan Academy: una acadèmia virtual que ofereix educació gratuïta a més d’un milió d’usuaris al voltant del món.
Grafè: material més dur que el diamant, unes 300 vegades més fort que l’acer i millor que el coure com a conductor d’electricitat.
Carn “in vitro”: un grup multinacional de científics està desenvolupant la següent generació d’aliments “cultivant” la carn a partir de cèl·lules mare, a un cost exponencialment decreixent.
Singularitat: l’any 2029 s’espera que els ordinadors pensin per si mateixos.
Slingshot de Dean Kamen: pot transformar aigua contaminada, aigua salada o fins i tot aigües residuals sense tractar, en aigua potable d’increïble qualitat per menys d’un cèntim per litre.
Qualcomm Tricorder XPRIZE: dispositiu mèdic portàtil de baix cost que permet que qualsevol persona diagnostiqui “millor que un metge certificat”.
Les “granges verticals” de Dickson Despommier, que reemplacen l’agricultura tradicional amb un sistema que utilitza un 80 per cent menys de terra, un 90 per cent menys d’aigua, un 100 per cent menys de pesticides i zero costos de transport.
Les energies renovables: desplegament mundial (Índia, Alemanya, EUA, etc.) d’energia solar i altres renovables.
Informació infinita i instantània a cost zero (Internet).
Possibilitats gratuïtes de localització avançada per satèl·lit (via GPS, Galileu i altres) i mapes detallats de qualsevol part del món (Google Earth i altres).
Comunicacions mòbils ubiqües. Emmagatzematge de memòria i procés de dades gairebé il·limitat. Oci digital inacabable (vídeos, música, jocs, llibres, fotografia). Interacció social digital gratuïta sense límits (Facebook i altres). Tenim a les nostres mans una inimaginable abundància de dades per processar, progressar, aprendre i interactuar, a cost zero.

El futur pot ser d’equilibri demogràfic i abundància. Les societats, a mesura que s’incorporen a economies avançades i accedeixen a sanitat i educació, frenen les seves taxes de fertilitat. Segons The Guardian, la proporció de població mundial en extrema pobresa ha caigut per sota del 10% per primera vegada. La mortalitat infantil és la meitat que la de 1990, i 300.000 noves persones accedeixen a electricitat cada dia. L’alfabetització ja arriba al 85% de la població mundial. I hem creat més coneixement científic en les dues últimes generacions que en les 10.000 que les van precedir. Si deixem que la força de la tecnologia segueixi actuant, podem aspirar a un futur esperançador, en el qual la riquesa dels països no depengui de pous de petroli ni d’armament, sinó del seu talent i de la força del sol; i en el qual alimentació, informació, energia, educació i sanitat es produeixin a cost marginal zero, i el seu accés sigui, per tant, universal.