i el seu Llibre de Paraules i dites de savis i filòsofs
La barbàrie amb nous vestits, té detectat el seu principal enemic, les humanitats, i va actuant en conseqüència.
Josep Igual (1966-2021)
El rei que es fa molt ric amb el que aplega de la gent és com qui pavimenta amb allò que treu dels fonaments
Jafudà Bonsenyor (1250-1330)
Si el jutge és fals, no hi ha justícia
Jafudà Bonsenyor (1250-1330)
Com un llamp sense pluja i un arbre sense fruit, això es diu de l’home que diu més que el que fa
Jafudà Bonsenyor (1250-1330)
Els bons professors no s’obliden mai
Josep Igual (1966-2021)
Victor Sorenssen, president de la plataforma cultural jueva Mozaika, remarca que el patrimoni jueu català floreix gràcies a publicacions significatives com aquesta.
Cal recordar que els jueus catalans medievals habitualment parlaven català però escrivien en hebreu, la llengua bíblica i de les pregàries, a diferència del llatí, la llengua literària i de cultura de l’església i de l’elit intel·lectual cristiana, remarca Forcano. L’excepció serien algunes obres del gran poeta jueu Mossé Natan de Tàrrega (1290-1360) i precisament aquesta obra de Jafudà Bonsenyor, que estaven escrites en català.
El Llibre de paraules i dites de savis i filòsofs és un aplec de dites i sentències morals recollides i escrites a finals del segle XIII pel jueu barceloní Jafudà ben Astruc Bonsenyor (1250-1330) que ens arriba en una versió actualitzada per Manuel Forcano (1968), hebraista, poeta i doctor en filologia semítica.
Presenta un aplec de dites i sentències morals i pràctiques de caràcter didàctic que recull màximes ètiques, fetes per encàrrec directe del rei Jaume II (1267-1327) de qui era el seu secretari i traductor, Jafudà Bonsenyor.
L’escrit es trobaria doncs dins la tradició d’obres de caràcter didàctic i moralitzador comunes durant l’edat mitjana, explica Forcano. Consta de 753 sentències provinents d’orígens diversos, recollides a partir de llibres orientals en àrab i en hebreu. I potser d’autors grecs i encara algunes d’escriptors llatins o d’origen cristià, senyala Forcano. Jafudà les endreçà al seu gust i també hi va incloure altres dites d’origen popular.
Són un mena de manaments de la vida pràctica, amb el mèrit afegit que molts d’ells són encara ben vigents, i que van gaudir d’una gran acceptació i un bon ressò i fama en el seu temps, fins i tot van ser traduïts posteriorment al castellà al segle XV.
Les dades biogràfiques referides a Jafudà Bonsenyor no es coneixen exactament bé, però se sap que va viure en la segona meitat del segle XIII i les primeres dècades del XIV i sembla que va néixer vers el 1250 i morí vers el 1331. Pertanyia a una distingida família de metges i alfaquins o intèrprets de l’àrab.
Per encàrrec de l’Editorial Barcino, Manuel Forcano ha versionat en català actual i amb llenguatge pulcre, proper i entenedor, aquest clàssic de la moralística medieval, escrit a finals del segle XIII. Una obra excepcional tant per haver estat escrita per un autor jueu en llengua catalana -que també era la seva-, com pel seu contingut precís, eloqüent i endreçat. Una joia recuperada que podem gaudir. Un clàssic poc conegut que mereix tot el nostre respecte, admiració i reconeixement.
Referències bibliogràfiques
- BONSENYOR, Jafudà. Llibre de paraules i dites se savis i filòsofs. Versió de Manuel Forcano. Tast de Clàssics, 17. Editorial Barcino SA, Barcelona 2020.
- FORCANO, Manuel. “Introducció”. A: Jafudà Bonsenyor. Llibre de paraules i dites se savis i filòsofs. Versió de Manuel Forcano. Tast de Clàssics, 17. Editorial Barcino SA, Barcelona 2020, pàg. 11-16.
- ARBOIX, Adrià. “Moixé Natan: el jueu savi de Tàrrega i la seva obra Qüestions de vida” Emporion, número 99, març 2015. https://emporion.org/moixe-natan-el-jueu-savi-de-tarrega-i-la-seva-obra-queestions-de-vida/
- TORROELLA, Josep. “Israel, la terra del turment”. Emporion, 15 de desembre de 2023. https://emporion.org/israel-la-terra-del-turment/
Presentem un tast de PARAULES I DITES del llibre de Jafudà Bonsenyor
Els diners es consumeixen amb el treball del temps, mentre que la saviesa dura sempre
(121) Dels mestres, savis i deixebles
Tota cosa en excés és enemiga de la naturalesa
(183) Dels metges
El que menges amb mesura, t’ho menges tu, i el que menges sense mesura, se’t menja a tu
(190) Dels metges
L’exercici és la clau de tot
(194) Dels metges
Qui no pugui fer el bé, que eviti de fer el mal i farà el bé
(228) De fer el bé i no pas el mal
La humilitat fa créixer el valor
(237) De la humilitat, la misericòrdia i el perdó
La veritat desperta la ira de tothom
(269). De dir bé de veritat
Callar és saviesa i són pocs els qui en fan ús
(285) De callar
Aconsella’t abans d’actuar
(302) Del consell
Aconsella’t de qui té provades les coses, perquè et donarà de franc el consell que a ell li ha costat car
(307) Del consell
Qui és envejós és el més trist dels homes
(360) De l’enveja
De l’amic tot és bo, excepte separar-se’n
(390) De l’amor
Més val estar sol que en mala companyia
(401) De l’amo
L’amic estima sempre, però ho demostra en moments de necessitat
(403) De l’amor
Demanaren a un savi de quina manera algú es pot venjar del seu enemic. Digué: fent bones obres i tenint bons costums
(411) De l’enemic
Té sort aquell que aprèn de l’experiència d’algú altre
(445) De la bona sort
És desafortunat aquell que, per malícia, no es fia de ningú, i aquell que, per les seves obres, ningú no es fia d’ell
(446) De la mala sort
Digué un savi al seu fill: fill meu, que la formiga no sigui més sàvia que tu, que aplega durant l’estiu allò que haurà de menester durant l’hivern
(479) De la riquesa i de guardar els diners
Qui és generós lloa l’escassetat, i qui és avar nega l’abundància
(511) De lloar i atorgar benefici i retre guardó
Qui compra allò que no li cal ha de vendre allò que li cal
(524). Dels mercaders
Demana pels veïns i després compra la casa
(539) Dels mercaders
Els bons joves són aquells que semblen vells, i els mals vells, aquells que semblen joves
(553) De dir mal de la joventut
Amb l’amargor de la malaltia l’home reconeix la dolçor de la salut
(564) De la salut i la malaltia
Fes favors i t’estimaran
(604) Dels presents i els favors
L’experiència és el saber més gran
(607) De provar les coses
Qui és dolent no pensa que els altres poden ser bons, perquè creu que tothom és de la seva condició
(610) Dels mals homes i els vicis
Vulgues per a la gent allò que voldries per a tu
(682) De lloar i parlar bé d’algú
No vulguis seure al millor lloc, ja que allà on t’indicaran que ho facis serà millor que el lloc d’on t’obligaran a aixecar-te
(684) De lloar i parlar bé d’algú
Fer un viatge t’obliga a tres esforços: el primer, pensar; el segon, fer els preparatius; el tercer, desplaçar-se. I pensar és el major
(687) De lloar i parlar bé d’algú
Qui s’atura en un lloc i no es mou és com aigua que al cap d’un poc temps put
(693) De lloar i parlar bé d’algú
Qui escup al cel, a la cara li torna
(696) De lloar i parlar bé d’algú
Qui s’afanya a l’estiu, reposa a l’hivern
(702) De lloar i parlar bé d’algú
Quan vegis algú patint tribulacions, prega a Déu que te les estalviï
(723) De lloar i parlar bé d’algú
