Terra, territori, mercat i coneixement

Aquests són les quatre espais antropològics (1) en els que ens movem.

Els éssers humans no habitem només en l’espai físic, vivim també i simultàniament en milers d’espais afectius, estètics, socials, intel·lectuals, històrics, en general, en espais de significació diversa i entrellaçats entre ells.

Són precisament les relacions entre humans les que produeixen, transformen i condicionen contínuament aquests espais heterogenis de significacions que cada interlocutor tracta de (de-)formar segons el seu punt de vista, el seu humor, els seus projectes.

Una bona part de la nostra activitat cognitiva consisteix a distingir-nos entre la multitud d’espais o “mons” diferents en els quals naveguem. Hem de descobrir ràpidament la topologia i l’axiologia (llenguatge, símbols, cultura, tecnologia, convencions, representacions, sistemes de mesura) dels nous espais en els quals hem de participar: així, passem el nostre temps modificant i arreglant els espais en què vivim, connectant-los, separant-los, fent-los més forts, passant d’un espai a un altre.

Hi ha quatre espais antropològics, és a dir, plànols d’existència dins de l’espectre social de les relacions humanes: 

  1. La Terra, que no és una altra que el món de les significacions que neix al Paleolític (ara fa 2,5 milions d’anys) amb el llenguatge, els processos tècnics i les institucions socials, els mites, els ritus (la religió) i la cosmologia. La Terra no és un planeta, ni tan sols la biosfera, sinó un cosmos on els humans estan en comunicació amb els animals, les plantes, els paisatges, els llocs i els esperits (si existeixen). 
  2. El Territori, es crea a partir del Neolític, ara fa 10.000 anys, allà on s’han domesticat i criat animals, on s’ha establert l’agricultura, la ciutat, l’Estat, l’escriptura (fa 5.300 anys), una estricta divisió social del treball, innovacions, totes elles, que contribueixen, cadascuna a la seva manera, a la divisió del Territori. 
  3. L’Espai dels béns, les mercaderies i el comerç (es desenvolupa amb força al segle XVI, després del descobriment d’Amèrica): Els invents de la moneda i de l’alfabet, la impremta, les connexions que estableixen els navegants europeus amb tots els continents, tot això va construint el primer mercat mundial, i després la revolució industrial. S’obre l’espai de les mercaderies, un món nou teixit per la circulació incessant, cada vegada més densa, cada vegada més ràpida, dels diners.
  4. L’Espai del coneixement o del saber. No existeix (encara…). El seu estat és virtual o emergent. Aquesta cristal·lització d’un lliure espai del saber, l’obertura d’una nova dimensió antropològica, potser no passarà mai. L’espai del coneixement és un espai de comunitats intel·ligents, d’imaginació col·lectiva (vegeu els meus articles anteriors). En el present, l’Espai del saber està encara sotmès a les exigències de competitivitat i als càlculs del capital. Al Territori, està subordinat als objectius de potència i de la gestió burocràtica dels Estats. A la Terra segueix entestat a mons tancats i mitologies arcaiques com si la gran Terra no fos delirant, plural, nòmada.

Semblaria que en els darrers 50 anys, més que arreglar aquests espais, els estem espatllant o transformant completament:

  • a/ La Terra: com explicava l’Albert Llausàs el passat 3 d’agost en aquestes mateixes pàgines, hi al món més de 800 milions de persones extremadament pobres (fracàs social) mentre els problemes ambientals s’han agreujat fins abastar l’escala global amb les crisis climàtica i de biodiversitat (fracàs medi ambient).
  • b/ El Territori: fins a finals del segle XXI la població mundial passarà dels actuals 7.000 milions fins a més d’11.000 milions de persones, distribuïdes en ciutats i  constel·lacions urbanes complexes. El caràcter planetari de la urbanització propicia una nova cultura territorial que estimula la profusió d’escales diferents, com “un reescalament de les xarxes i dels territoris per produir la transició des de la globalització a la glocalització”. Aquesta eficiència dels sistemes locals complexos, glocals, ja no és un tema subjectiu i continuen emergint noves escales territorials cada vegada més petites, més eficients(2). Alhora apareixen supra-regions com les anomenades “Bananes europees”, com la Banana Blava, la Banana Daurada i el Diamant Flamenc per citar-ne algunes de les més properes (les trobareu a la Viquipèdia).
  • c/ El Mercat: La pandèmia del coronavirus ha catalitzat una tendència clau en el món laboral: L’aprenentatge és continu i es fomenta el reskilling i el upskilling. Segons el Fòrum Econòmic Mundial, pel 2025 un total de 85 milions de llocs de treball hauran quedat obsolets. Malgrat això, el FEM conclou que la present revolució digital crearà gairebé 100 milions de nous llocs de treball. D’acord amb el “Informe d’Ocupacions Emergents 2020” de LinkedIn Espanya, l’entorn laboral camina cap a “estructures líquides, amb equips altament especialitzats, però amb una gran capacitat d’adaptació a l’esdevenir de la seva empresa”. L’informe estableix un rànquing dels 15 llocs de treball emergents liderat per l’especialista en Intel·ligència Artificial (creixement anual del 76%), el desenvolupador de Salesforce (creixement anual del 75%) i l’especialista en “Customer Success” (creixement anual del 70%).
  • d/ El Coneixement: La prosperitat d’una nació, regió, negoci o individu, depèn de la seva habilitat per navegar per l’espai del coneixement. Avui en dia, el poder es confereix mitjançant la gestió òptima del coneixement, la qual cosa inclou tecnologia, ciència, comunicacions i les nostres relacions (ètiques) amb els altres. Com més siguem capaços de crear comunitats intel·ligents, de ments obertes, com per exemple les promogudes per l’Àgora del pensament i reflexió de Torroella de Montgrí, amb subjectes capaços d’iniciativa, imaginació i ràpida capacitat de resposta, més capaços serem d’assegurar el nostre èxit en un entorn altament competitiu.

Les nostres relacions amb el món que ens envolta es mantenen gràcies a una colossal infraestructura epistemològica i lògica: institucions educatives, que incorporen conceptes nous, com per exemple el concepte d’Humanitats digitals, com a nova àrea de recerca, aprenentatge i creació (UB, UAB, UdG, UPF, URL,…), xarxes de comunicacions, tecnologies digitals, i una contínua millora i distribució d’habilitats. A llarg termini tot estarà basat en la flexibilitat i vitalitat de les nostres xarxes de producció, transacció i intercanvi de coneixement.


(1) L’antropologia és la disciplina que estudia l’ésser humà de manera holística. L’antropologia cultural estudia els comportaments socials al llarg del temps i l’espai, és a dir, el procés de l’espècie humana com a productora de cultura, definida com la capacitat de concebre el món de manera simbòlica, d’aprendre i de transmetre símbols o conceptes a altres humans, i de transformar el món i els humans mateixos, utilitzant aquests símbols. La proposta dels quatre espais és de Pierre Lévy (Tunísia, 1956), un filòsof que estudia l’impacte d’Internet a la societat, amb treballs sovint esmentats al camp de la infoètica o ètica aplicada a les TIC (Tecnologies de la informació i la comunicació).

(2) Josep Acebillo citant la Tesi formulada per E. Swyngedouw de la University of Manchester. Diari Ara. “Barcelona Glocal?”.12/08/2021.