Qualsevol cosa que es miri, si es mira amb prou atenció, es converteix en el misteri més fascinant.
Xuan Bello (1965-2025)
La impossibilitat és l’estímul del desafiament.
Xuan Bello
N’hi ha prou amb certes pàgines, amb certs dies per a equilibrar el món.
Xuan Bello
Si hi ha una cosa que odio, en mi, és la decepció. És el sentiment més amarg de tots.
Xuan Bello
Xuan Bello va néixer el 1965 a Paniceiros (Astúries), va escriure en asturià i és la seva veu més destacada. Poeta, assagista i novel·lista. És un apassionat de la literatura universal. Està considerat com el millor poeta asturià de tots els temps amb una obra sòlida, rica i diversa.
L’escriptor va morir recentment de manera inesperada a seixanta anys i commocionà la societat asturiana. L’Acadèmia de la Llengua Asturiana, de la qual era membre, ha recordat el seu paper fonamental en la construcció d’una literatura asturiana moderna, lliure i reconeguda.
L’asturlleonès és una llengua romànica situada entre el gallec-portuguès i el castellà que s’ha parlat de forma tradicional en els antics territoris del Regne de Lleó: Astúries (on s’anomena asturià), a la part occidental de Cantàbria, al nord de Lleó i en algunes localitats del districte de Bragança (Portugal). Amb 110.000 parlants nadius està reglada per l’Academia de la Llingua Asturiana, que en defineix la gramàtica, una ortografia i n’edita un diccionari. Segons l’Academia de la Llingua Asturiana, un 38% de la població asturiana sap parlar l’asturià i un 25% el sap escriure.
Tradicionalment, la llengua havia estat anomenada “bable”, tot i que aquesta denominació es considera despectiva i té un caràcter pejoratiu en l’actualitat.
La traducció espanyola de la Hestoria Universal de Paniceiros de Xuan Bello, va rebre el premi Ramón Gómez de la Serna i es va convertir en un dels llibres més destacats pels crítics espanyols el 2003. La traducció catalana (2008), a càrrec de Jordi Raventós, -que ara comentem- ha obtingut entre nosaltres un èxit de crítica notable.
Paniceiros és un llogaret real on Bello hi fa confluir la vida, la literatura i el record. Símbol de la memòria col·lectiva d’una Astúries que no vol desaparèixer. I l’escriptor ho explica amb una narrativa a cavall entre l’assaig, el poema i el relat.
Precisament la seva gran qualitat en el relat curt, i potser el fet de provenir d’una literatura tan petita i desconeguda per nosaltres com és l’asturiana, el fa d’entrada un autor exòtic i atípic que mostra, però, el seu compromís amb la llengua —en va defensar amb fermesa l’oficialitat i el reconeixement institucional– i la cultura del seu país.
Jordi Raventós Barlam (Martorell, 1970) és llicenciat en filologia clàssica, en filologia francesa i en filologia catalana per la Universitat de Barcelona, i és també traductor del llatí, del francès i de l’asturià i fa també de corrector lingüístic. Des del 2007 compagina aquesta tasca amb la d’editor d’Adesiara Editorial, una de les editorials més estimades i respectades al sector, de la qual és membre fundador, un segell que amplia el catàleg de clàssics amb un treball meticulós i artesanal. Va descobrir Xuan Bello, va posar-s’hi en contacte i li va proposar de traduir-lo al català.
I efectivament, Raventós va ser l’escriptor que va traduir-lo al català per primera vegada. “Em va agradar per la senzillesa, per la manera que té, tan suggeridora, de convertir en literatura d’altíssima qualitat un poble de vint cases i trenta habitants perdut a les muntanyes asturianes, i de fer-ho en una llengua minoritzada i atacada per totes bandes”, diu.
El llibre és ple de reflexions humanistes i literàries. Hi trobem sentències com aquestes: “espero que aquestes proses almenys siguin dignes de l’atenció d’aquells qui consideren que la Biblioteca d’Alexandria es manté entre les flames fugaces de l’eternitat*”*.
Escric en una llengua que parla molt poca gent, que llegeix encara menys gent, ens diu Bello, remarcant que “les llibreries, les biblioteques són les ambaixades de la meva pàtria”.
Hereu d’un món on el contracte més sagrat era la paraula donada, ens diu: “jo no escric mai sobre quelcom que no hagi succeït almenys quinze anys enrere”.
En el llibre que comentem hi trobem, per exemple, un capítol que fa referència als “animals literaris”: els cavalls d’Homer, les mosques d’ Antonio Machado, el corb d’ Edgar Allan Poe, la vaca cega de Maragall, l’ase de Juan Ramón Jiménez i d’ Apuleu, la serp del Gènesi i molts altres més.
Bello també escriu: “Només estimem aquelles persones que són capaces de transformar els reis en pidolaires i els pidolaires en reis. Només estimem aquells que ens transformen, bons i generosos, en reis de la seva vida. Aquesta és l’única veritat”. I també: “La tendresa és fràgil com les campanes del silenci”.
Pensament i emoció es fonen en la seva literatura, amb una col·lecció d’estampes vitals i també de reflexions i sentiments. Una delícia de narrativa poetitzada amb alè d’humanitat i esperança. T’enganxa i mai et deixa indiferent. Un gran autor que és punt de referència d’una cultura antiga i que ens invita a descobrir-la, en una versió en un català sublim i pulcre gràcies a l’art i la perícia literària de Jordi Raventós.
Agraïment: Article en homenatge a l’Academia de la Llingua Asturiana que ha aconseguit, després de quaranta-dos anys d’ençà de la introducció de l’ensenyament de l’asturià, el 1984, que el govern espanyol i el d’Astúries acordessin crear oficialment l’especialitat docent d’asturià i de gallec-asturià, una reivindicació històrica del moviment de defensa de la llengua i dels professors que l’ensenyen a Astúries. Aquesta reforma permet, per primera vegada, que els docents d’aquestes matèries estiguin en igualtat de condicions amb la resta de professors.
Referències bibliogràfiques.
- BELLO, Xuan. Història universal de Paniceiros. Traducció de Jordi Raventós. Adesiara (ed). Martorell 2008.
- BELLO, Xuan. Incerta història de la veritat. Traducció de Jordi Llavina. Rata (ed). Sant Llorenç d’Hortons, 2019
- https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/asturia
- BARGIELA, Víctor. “Per què l’asturià no és llengua oficial a Astúries?”. VilaWeb, 24 de maig de 2023. https://www.vilaweb.cat/noticies/asturia-llengua-oficial-asturies/
- “S’ha mort Xuan Bello, veu essencial de la literatura en asturià”. Vilaweb 30.07.2025, https://www.vilaweb.cat/noticies/mort-xuan-bello-veu-essencial-literatura-asturia/
- SERRA, Montserrat. “Xuan Bello: ‘Ens diuen que el BOE és més important que la poesia d’Ausiàs Marc, i això és fals’ VilaWeb 24.07.2019 https://www.vilaweb.cat/noticies/entrevista-xuan-bello/
- Adéu a Xuan Bello. Núvol 30 de juliol de 2025. https://www.catorze.cat/lectura/adeu-xuan-bello_1227119_102.htmlRUBIO, Carlota. “Jordi Raventós, editor d’Adesiara: La sostenibilitat que es demana al sector literari és de cara a la galeria”. El País, 12 d’abril de 2026. https://elpais.com/quadern/literatura/2026-04-12/jordi-raventos-editor-dadesiara-la-sostenibilitat-que-es-demana-al-sector-literari-es-de-cara-a-la-galeria.html
- SOLANO, Alexandre. “Astúries fa un pas històric i reconeix l’especialitat docent de l’asturià i el gallec-asturià”. VilaWeb 10 de juliol de 2026. https://www.vilaweb.cat/noticies/asturies-historic-especialitat-docent-asturia-gallec/
EN ELS LLIBRES
Catul ho sabia. I també, potser,
Rainer Maria Rilke, si bé dissimulava.
Maiakovski (la seva pena era encara
més gran que el Volga, més llarga)
se n’adonà en els últims versos.
A nosaltres ens ho va dir Gabriel Ferrater
al final de la festa
amb paraules exactes
que parlaven del dolor.
No queda res
de la vida en els llibres.
En els llibres
només queda, de la vida, la cendra.
Xuan Bello (1965) (traducció de Jordi Raventós)
