Lliçons de la guerra d’Ucraïna

Pugnen dos models sobre la política: una visió autoritària de Rússia i una de democràtica, tal com l’entenem a la UE

Sovint ens preguntem com és possible una guerra a Europa en el segle XXI. Què ha passat perquè aquesta desgràcia s’hagi produït? Com és que no ho hem sabut aturar? Quins interessos hi ha al darrere? És complicat saber contestar amb certesa aquestes preguntes, potser fins i tot ho és per als qui han propiciat la guerra. És evident que tot plegat és un fracàs de la diplomàcia, que no ha sabut fer la seva feina, que és avançar-se als esdeveniments o, un cop s’han produït, mirar de trobar-hi una solució consensuada.

Esperem que, més aviat que tard, guanyi la diplomàcia, però, ara per ara, estem en plena guerra i, per desgràcia, ja en podem intuir algunes conseqüències. La primera és la destrucció d’un país, Ucraïna, i de la seva gent, cinc milions de desplaçats, milers de morts, destrucció de ciutats senceres… Un desastre que encara no ha acabat i que s’haurà de reparar, però les cicatrius i els odis necessitaran generacions per curar-se. També ho és la incidència en l’economia de Rússia i d’Europa, que ja veiem que és fortíssima, amb efectes en el creixement i en la pujada de preus, que afecta negativament al benestar de les persones. Veurem com se soluciona la dependència del gas i petroli rus per part d’alguns estats de la UE, i també com recuperem la malmesa economia d’Ucraïna i l’estabilitat a Europa.

D’altra banda, la Unió Europea ha observat que la guerra toca les seves fronteres, de manera que ha vist les orelles al llop, cosa que ha provocat una reacció ràpida, impensable en altres moments, apostant per sancions econòmiques contra Rússia i ajudant militarment Ucraïna, a més de demostrar una sòlida unitat dels 27 estats en la presa de decisions i en la voluntat de continuar avançant en la integració europea en camps com ara la defensa, l’energia i d’altres. De fet, la UE ens té acostumats a fer salts qualitatius en la integració a partir de crisis.

També s’hi juga, en aquesta guerra, una lluita de models diferents d’entendre la política i la vida en general: d’una banda, una visió autoritària de Rússia, que rep el suport, o si més no l’absència de crítica per part de la Xina, i de l’altra, una visió democràtica tal com l’entenem a la UE, que es defensa des d’Ucraïna, amb suport de la Unió, els EUA i d’altres estats.

Una altra possible conseqüència és que, a mitjà termini, aquesta guerra pot afectar la geoestratègia mundial i tot apunta que el món pot quedar supeditat a una hegemonia dels EUA i de la Xina, amb la Unió Europea, el Regne Unit i altres estats atlàntics donant suport als EUA i la Rússia devaluada sota el poder de la Xina. Veurem com va evolucionant tot, però ja podem observar, amb fets concrets, algunes conseqüències negatives i aventurar-nos a predir els efectes de futur d’aquesta guerra, que, encara que des del punt de vista militar tingui un abast regional, és clar que, des d’altres òptiques, ja té un efecte global. Esperem que es trobi una solució aviat, per evitar mals pitjors a Ucraïna i per extensió a la UE i al món.

Reproduït d’El Punt-AVUI del dia 25 d’abril de 2022